el punt
7 d'agost de 2006
Les sales de teatre familiar a Barcelona consideren una oportunitat i no una competència la nova línia del teatre públic
jordi bordes
Barcelona
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dirigit per Sergi Belbel, apuja l'aposta pel teatre familiar. Si l'anterior director artístic, Domènec Reixach, ja va obrir aquesta línia fent produccions com Hansel i Gretel (Centre de Titelles de Lleida), La ventafocs (Teatre Nu) i Les aventures extraordinàries d'en Massagran, ara es planteja un treball amb Marduix, coincidint amb el seu trentè aniversari, La Baldufa i Artristras. La intenció és que cada dissabte i cada diumenge hi hagi programació per a tots els públics. La notícia que, des del TNC, es fa un pas més per dignificar aquest segment, en el qual treballen moltes companyies, s'ha rebut amb optimisme per part dels teatres que dediquen els festius a la canalla. El públic potencial és molt ampli encara.
+ Marduix Titelles a La paraula de 100 països, un espectacle produït al Cabaret del Fòrum de les Cultures. / Foto: QUIM PUIG
És una de les dues potes clares del nou perfil de la programació del TNC (juntament amb la dansa), des que Sergi Belbel signa la cartellera. El teatre familiar convidarà a fer més pròxim un equipament de grans dimensions la monumentalitat i la grandiloqüència del qual han allunyat el públic jove. No ha transcendit gran cosa, en espera que al setembre es completi la cartellera (fa unes setmanes es va anunciar fins a finals d'any). Per ara, se sap que la companyia Marduix prepara un cartell doble: Impressions: tres moments (del 7 d'octubre al 12 de novembre) i Frederic, i tu què fas? (del 18 de novembre al 3 de desembre). El primer títol recollirà tres fragments d'espectacles dels seus trenta anys d'evolució fidels al món de la canalla amb unes titelles que respiren una extremada sensibilitat. L'altra peça servirà per mostrar l'últim pas en el camí creatiu d'aquesta companyia amant de la literatura, els gestos calmats i la poesia propera i senzilla. Segons ha pogut saber aquest diari, altres companyies que passaran pel Nacional Petit seran la Baldufa i Artristras. En lloc de cobrar en funció del taquillatge, aquests grups cobraran un caixet per actuació.
A Barcelona, el Jove Teatre Regina i Guasch es dediquen majoritàriament al públic familiar. També el Sant Andreu Teatre (SaT!) pretén erigir-se com a seu de teatre familiar a Barcelona, tot i que a hores d'ara encara no ha aconseguit entrar en coproduccions i ofereix només dos caps de setmana d'actuacions (la pròxima ja allargaran els títols). Al Poliorama, la productora Actes Únics ha fet habitual l'espectacle familiar diumenge al matí presentat pel personatge Coloraines. Les sales alternatives, com el Tantarantana, i el Versus (i altres d'emergents com Teatre de la Riereta, La Puntual de Titelles i Círcol Maldà) també compatibilitzen la programació d'adults amb la familiar de cap de setmana.
Joan Guasch, Guaski, gerent del Guasch Teatre, compta que l'escenari es manté un 90% pel teatre familiar i un 10% per la programació d'adults. Al gerent no l'espanta la competència («com més siguem, millor») però sí, si el TNC inicia una política de preus que els pot fer molt mal. Membres d'Actes Únics lamenten que el teatre públic faci l'aposta després que el sector privat hagi arriscat primer. La productora espera reunir-se amb el nou equip directiu del TNC per oferir maneres de col·laborar. L'esperança és que amb el TNC el teatre familiar conquereixi públic nou i que aquest després experimenti amb els altres teatres. També aspiren al fet que el TNC faci obres de gran format. Aquest també és el parer del director del Versus, Ever Blanchet: «No tindria sentit fer el mateix format» que els que ja es fan.
CENTRES CÍVICS DESLLEIALS
Òscar Rodríguez, del SaT!, afirma: «Tenim més preocupacions que el TNC.» Víctor Suañez, del Tantarantana, posa d'exemple «els centres cívics que ofereixen espectacles de franc o a tres euros: aquesta sí que és una competència deslleial de l'administració». Són, sovint, els mateixos títols que ells programen. Suañez espera que les peces al TNC seran de major format al que poden oferir a la seva sala alternativa. Ell denuncia el «mal endèmic de sempre» de teatre per a tots els públics. És un sector del qual viuen moltes companyies, tot i que es mantenen «uns caixets minsos», no està ordenat, i s'intueix un intrusisme de grups no professionals. Al Tantarantana, comenta l'exmembre d'U de Cuc, es garanteixen peces de petit format «amb la mateixa qualitat tècnica i professionalitat que al TNC». La cartellera familiar suposa un 40% dels ingressos de la sala.
+ Marduix Titelles a La paraula de 100 països, un espectacle produït al Cabaret del Fòrum de les Cultures. / Foto: QUIM PUIG
És una de les dues potes clares del nou perfil de la programació del TNC (juntament amb la dansa), des que Sergi Belbel signa la cartellera. El teatre familiar convidarà a fer més pròxim un equipament de grans dimensions la monumentalitat i la grandiloqüència del qual han allunyat el públic jove. No ha transcendit gran cosa, en espera que al setembre es completi la cartellera (fa unes setmanes es va anunciar fins a finals d'any). Per ara, se sap que la companyia Marduix prepara un cartell doble: Impressions: tres moments (del 7 d'octubre al 12 de novembre) i Frederic, i tu què fas? (del 18 de novembre al 3 de desembre). El primer títol recollirà tres fragments d'espectacles dels seus trenta anys d'evolució fidels al món de la canalla amb unes titelles que respiren una extremada sensibilitat. L'altra peça servirà per mostrar l'últim pas en el camí creatiu d'aquesta companyia amant de la literatura, els gestos calmats i la poesia propera i senzilla. Segons ha pogut saber aquest diari, altres companyies que passaran pel Nacional Petit seran la Baldufa i Artristras. En lloc de cobrar en funció del taquillatge, aquests grups cobraran un caixet per actuació.
A Barcelona, el Jove Teatre Regina i Guasch es dediquen majoritàriament al públic familiar. També el Sant Andreu Teatre (SaT!) pretén erigir-se com a seu de teatre familiar a Barcelona, tot i que a hores d'ara encara no ha aconseguit entrar en coproduccions i ofereix només dos caps de setmana d'actuacions (la pròxima ja allargaran els títols). Al Poliorama, la productora Actes Únics ha fet habitual l'espectacle familiar diumenge al matí presentat pel personatge Coloraines. Les sales alternatives, com el Tantarantana, i el Versus (i altres d'emergents com Teatre de la Riereta, La Puntual de Titelles i Círcol Maldà) també compatibilitzen la programació d'adults amb la familiar de cap de setmana.
Joan Guasch, Guaski, gerent del Guasch Teatre, compta que l'escenari es manté un 90% pel teatre familiar i un 10% per la programació d'adults. Al gerent no l'espanta la competència («com més siguem, millor») però sí, si el TNC inicia una política de preus que els pot fer molt mal. Membres d'Actes Únics lamenten que el teatre públic faci l'aposta després que el sector privat hagi arriscat primer. La productora espera reunir-se amb el nou equip directiu del TNC per oferir maneres de col·laborar. L'esperança és que amb el TNC el teatre familiar conquereixi públic nou i que aquest després experimenti amb els altres teatres. També aspiren al fet que el TNC faci obres de gran format. Aquest també és el parer del director del Versus, Ever Blanchet: «No tindria sentit fer el mateix format» que els que ja es fan.
CENTRES CÍVICS DESLLEIALS
Òscar Rodríguez, del SaT!, afirma: «Tenim més preocupacions que el TNC.» Víctor Suañez, del Tantarantana, posa d'exemple «els centres cívics que ofereixen espectacles de franc o a tres euros: aquesta sí que és una competència deslleial de l'administració». Són, sovint, els mateixos títols que ells programen. Suañez espera que les peces al TNC seran de major format al que poden oferir a la seva sala alternativa. Ell denuncia el «mal endèmic de sempre» de teatre per a tots els públics. És un sector del qual viuen moltes companyies, tot i que es mantenen «uns caixets minsos», no està ordenat, i s'intueix un intrusisme de grups no professionals. Al Tantarantana, comenta l'exmembre d'U de Cuc, es garanteixen peces de petit format «amb la mateixa qualitat tècnica i professionalitat que al TNC». La cartellera familiar suposa un 40% dels ingressos de la sala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada