el punt
12 d'agost de 2006
PEER GYNT / TONI SALA.
+ Una imatge de Peer Gynt a Sant Feliu, amb Joel Joan al centre. Foto: P. CARRERAS
Fins nou anys després d'escriure'l, Ibsen no va adaptar Peer Gynt a l'escenari, i encara desconfiant que un públic estranger pogués entendre-la. Va sortir una peça desbocada i magmàtica, genial i visionària, que tractava el conflicte de la individualitat de manera nova i fantasiosa, amb referències bíbliques, a Shakespeare i a Goethe, però recorrent al folklore noruec, amb una comicitat estripada, lluny de la severa concreció que després va donar als seus drames.
Ideal per a Bieito, que la presenta com una odissea pel laberint de l'adolescència. Joel Joan fa un Peer Gynt vitalista i enèrgic; no se li permet, però, treure partit de la salvatge comicitat del text: des de l'entrada al món dels trolls, l'obra es converteix en un malson perfecte per reiterar el vocabulari del director. El problema és com s'ho fa el públic per entendre una peça que en català encara no ha estat traduïda íntegrament i que en castellà es troba a poques biblioteques. Un espectador noruec no tindrà problema per entendre la versió de Bieito; dimecres, a Sant Feliu, bona part del públic va sortir sense haver-hi entès gaire cosa, i no pas per culpa d'Ibsen. Actualitzar la modernitat radical de la peça era fàcil. La segona part, però, més despullada i amb idees impagables com l'aplaudiment amb els bojos, el regal d'un Pare Noel d'anunci o el naufragi, va fer pensar que potser a Catalunya no celebrarem fastuosament el centenari Ibsen, però que amb aquesta posada en escena s'haurà complert dignament.
+ Una imatge de Peer Gynt a Sant Feliu, amb Joel Joan al centre. Foto: P. CARRERAS
Fins nou anys després d'escriure'l, Ibsen no va adaptar Peer Gynt a l'escenari, i encara desconfiant que un públic estranger pogués entendre-la. Va sortir una peça desbocada i magmàtica, genial i visionària, que tractava el conflicte de la individualitat de manera nova i fantasiosa, amb referències bíbliques, a Shakespeare i a Goethe, però recorrent al folklore noruec, amb una comicitat estripada, lluny de la severa concreció que després va donar als seus drames.
Ideal per a Bieito, que la presenta com una odissea pel laberint de l'adolescència. Joel Joan fa un Peer Gynt vitalista i enèrgic; no se li permet, però, treure partit de la salvatge comicitat del text: des de l'entrada al món dels trolls, l'obra es converteix en un malson perfecte per reiterar el vocabulari del director. El problema és com s'ho fa el públic per entendre una peça que en català encara no ha estat traduïda íntegrament i que en castellà es troba a poques biblioteques. Un espectador noruec no tindrà problema per entendre la versió de Bieito; dimecres, a Sant Feliu, bona part del públic va sortir sense haver-hi entès gaire cosa, i no pas per culpa d'Ibsen. Actualitzar la modernitat radical de la peça era fàcil. La segona part, però, més despullada i amb idees impagables com l'aplaudiment amb els bojos, el regal d'un Pare Noel d'anunci o el naufragi, va fer pensar que potser a Catalunya no celebrarem fastuosament el centenari Ibsen, però que amb aquesta posada en escena s'haurà complert dignament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada