Triomf a la casa de Brecht

El Berliner Ensemble dóna una gran acollida a 'Santa Joana dels Escorxadors' del Teatre Lliure

Un moment de l'obra Santa Joana dels Escorxadors de la companyia del Lliure.

Foto: ARXIU / EFE

PAOLA ÁLVAREZ

BERLÍN

Presentar un nou Bertolt Brecht a la seva pròpia casa i davant un públic acostumat als muntatges tradicionals de l'obra del dramaturg alemany. Aquesta era l'arriscada tasca que li tocava assumir al Teatre Lliure dins del Festival Brecht en el 50è aniversari de la mort de l'autor, organitzat al Berliner Ensemble, el teatre fundat per Brecht juntament amb Helene Wiegel. "Ens fa molt feliços, però al mateix temps estem acollonits. Sentim entre respecte, por i intriga per saber què opinaran de l'autor en la seva pròpia casa", confessava Àlex Rigola hores abans de la primera funció.La Santa Joana dels Escorxadors que va presentar el Lliure dijous i ahir a la nit és tan personal i transgressora com ho va ser el mateix Brecht en el seu temps. Un muntatge que combina el text de l'autor amb dansa moderna, vídeo en directe, projeccions i cançons contemporànies cantades i tocades en viu: "L'espectacle és gairebé una instal.lació", va dir Rigola, honrat d'abanderar la primera companyia de teatre espanyola que actua al Berliner.El nerviosisme es palpava en l'últim assaig. I és que aquesta companyia és admiradora de l'obra del dramaturg: "Hi ha una mica de mitomania", va admetre Rigola. "Hem quedat per anar tots a la tomba de Brecht. Volem oferir-li els nostres respectes i demanar-li suport. Bé, i que ens perdoni pel que farem al seu teatre".El nerviosisme va desaparèixer a l'escenari i el públic va respondre molt bé. Va quedar clar amb la calorosa ovació del final i també amb un parell d'aplaudiments durant la funció, poc habituals en el gens espontani públic alemany. I això que el muntatge es va presentar en català amb subtítols en alemany. "Si anem a països de parla hispana representem en castellà, però si de totes maneres hi ha d'haver subtítols, ho fem en català. Per una vegada que podem treure la nostra feina a fora s'ha d'aprofitar".L'obra, ambientada al Chicago dels anys 30, poc després del crac del 29, mostra el drama que provoca el capitalisme més salvatge i descontrolat. Joana Black és la ingènua màrtir que lluita per millorar la precària situació dels obrers negociant amb els amos durant la crisi de la indústria càrnia i s'acaba convertint en una eina manipulada.

Tot un reconeixement

"Brecht té una manera d'escriure que permet molt joc al director d'escena", va dir Rigola, per a qui la vigència del dramaturg alemany és inqüestionable: "Encara que és una temàtica molt tòpica, crec que segueix sent molt actual, només s'ha de saber com jugar-la".La Santa Joana del Lliure, ja representada a Barcelona, portava massa bones referències per no funcionar. Estrenada al festival de Salzburg del 2004, on es va endur el premi Young Directors Award, va ser el mateix director del Berliner, Claus Peymann, qui va invitar la companyia al festival brechtià."Per a nosaltres aquesta invitació és un reconeixement a la feina d'aquests anys. Després de tant de temps amb el projecte, portar-lo a la casa de Brecht ens fa sentir una mica com Pedro Duque", feia broma Rigola.El Lliure tornarà a l'octubre a la capital alemanya amb un nou muntatge, European House. Pròleg de Hamlet sense paraules, dins de la setmana de teatre Madrid-Barcelona: Avui espectacle!, organitzada per l'Instituto Cervantes i el teatre HAU.

Noticia publicada a la pàgina 13 de l'edició de 26/8/2006 de Estiu Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF