Del cinema a Broadway

www.avui.cat
25 d'agost de 2006

L'endogàmia entre Hollywood i el paradís dels musicals no és nova, però en les últimes temporades s'han multiplicat les adaptacions teatrals de pel·lícules d'èxit
Lara Bonilla
De Broadway a Hollywood és el títol d'una pel·lícula dels anys 30 sobre les tribulacions d'una parella d'artistes de vodevil. Avui, hauria de titular-se De Hollywood a Broadway. L'endo- gàmia entre la Meca del cinema i el paradís dels musicals no ve d'ara, però en les últimes temporades s'han multiplicat les adaptacions de pel·lícules, moltes de les quals són, a la vegada, adaptacions literàries. I és que quan s'acaben les idees s'ha de recórrer a la imaginació dels altres.
L'última pel·lícula a arribar als escenaris és Alta fidelidad, que s'estrenarà a Broadway la tardor vinent. Es tracta d'una adaptació de la novel·la de Nick Hornby, que més tard es convertiria en pel·lícula amb John Cusack en el paper de Rob, el propietari d'una botiga de discos que en sap molt de música i poc de noies i que veu la vida com una banda sonora. Per als autors de la música i les lletres, Tom Kitt i Amanda Green, convertir Alta fidelidad en un musical ha estat fàcil, ja que la novel·la, "una història d'amor contemporània de gent obsessionada per la música pop", es prestava a ser musicada.
Tot i estar separats per milers de quilòmetres, no és el primer cop, ni serà l'últim, que Broadway s'inspira en Hollywood. Aquesta temporada s'ha estrenat la versió escènica d'El color púrpura, produïda per la reina de les ones dels EUA, Oprah Winfrey, i basada en el film de Steven Spielberg i la novel·la d'Alice Walker. Disney també alça la veu
Les produccions de Disney són també una bona collita per a Broadway. Aquest any ha pujat als escenaris (amb poca sort, val a dir-ho) Tarzan, amb música de Phil Collins, però abans ho van fer El rei Lleó i La bella i la bèstia, que van recaptar més de 3.300 milions de dòlars a tot el món, mentre que els ingressos de les versions cinematogràfiques no van passar dels 160 milions. Per a Disney, és un bon negoci convertir en musicals les seves pel·lícules i ja prepara les versions de Mary Poppins i La sireneta. Altres grans estudis cinematogràfics no es queden enrere i ja han creat les seves pròpies divisions teatrals. Warner Brothers ha debutat amb poc èxit de la mà del musical Lestat, amb música d'Elton John i basat en el best seller d'Ann Rice i en la pel·lícula Entrevista amb el vampir.
També Dreamworks prepara el seu debut als escenaris amb la versió teatral del film animat Shrek, amb producció del director Sam Mendes, mentre que Working Title Films treballa en l'adaptació del film Billy Elliot, i MGM en la versió teatral de La pantera rosa. La llista no s'acaba aquí. També clàssics com Doctor Zhivago i films de superherois com Batman podrien convertir-se aviat en musicals de Broadway i ni tan sols els documentals se'n lliuren. Poc s'imaginaven els germans Maysles quan l'any 1975 van estrenar el seu documental sobre la vida d'Edith Bouvier Beale, tieta de Jackie Kennedy Onassis, que dècades després es convertiria en un musical.
Com reconeixia a The New York Times Jed Bernstein, president de la Lliga Nord-americana de Teatres i Productors, "l'intercanvi entre Broadway i Hollywood ha existit des que es va inventar el cinema, però s'ha intensificat molt en els últims anys". Per què? Potser una de les raons és el fet que cada cop més guionistes i escriptors es passen al cinema i la televisió, deixant el teatre orfe de talent. Els musicals ja no es basen en grans obres sinó en guions. "Les històries ara vénen de Hollywood", assegura Margo Lion, productora del musical Hairspray, versió del film de John Waters. En molts casos també és una bona estratègia dels estudis per comercialitzar els productes. A més, el públic que va als espectacles de Times Square està format fonamentalment per turistes a qui es busca entretenir amb productes fàcils. Als EUA, on tot té una etiqueta, alguns crítics ja anomenen el fenomen musicopel·lícula.
El cinema és una inesgotable font de musicals i ningú se n'amaga. Les campanyes de promoció destaquen el vincle amb la pel·lícula i la majoria ni canvien el títol. Entre els musicals estrenats i els que es preparen, destaquen The Producers (un dels de més èxit), Bales sobre Broadway, Dirty Dancing, Thoroughly Modern Millie, Full Monty, Never Gonna Dance, Ur-ban Cowboy i The Wedding Singer. Però el fenomen no sempre funciona i hi ha més fracassos que èxits. Per exemple, les adaptacions de Footloose #/IIBig van ser un fracàs de crítica i públic.
Abans, però, era Hollywood qui mirava a la Costa Est per versionar populars espectacles com My Fair Lady, Oliver o West Side Story. El pas de l'escenari al plató comportava algunes modificacions. A West Side Story es van haver de rebaixar alguns dels diàlegs perquè contenien expressions políticament incorrectes o referències sexuals. Tant el musical de Leonard Bernstein i Sthephen Sondheim com l'adaptació cinematogràfica de l'any 1961 van tenir el favor del públic. Però no cal anar tan lluny: Tim Burton portarà al cinema el macabre musical, també de Sondheim, Sweeney Todd, que va triomfar a Broadway fa més de dues dècades, i que estarà protagonitzat per Johnny Deep.
L'endogàmia Hollywood-Broadway no acaba aquí, ja que el teatre continua sent per als actors de cine lloc de pas obligat per guanyar prestigi. I tanmateix, algunes veus alerten que el futur del musical de Broadway corre perill de convertir-se en apèndix de Hollywood.