"'Plataforma' és nitroglicerina pura"

www.elperiodico.com

17 d'agost de

Juan Echanove encarna el cínic protagonista del muntatge de Bieito

ELENA HEVIA

BARCELONA

Al principi hi havia els prejudicis. I Juan Echanove gairebé es va deixar influir per ells. Els seus amics li deien: "Si te'n vas a treballar amb Calixto Bieito considera't sodomitzat en escena, esclafat per animals, cobert de vísceres de xai...". I a l'actor se li encongia l'ànima. Ja li havia dit un sí rotund al director que li havia proposat protagonitzar la seva adaptació per a l'escena de la novel.la Plataforma, de Michel Houellebecq, un punyent retrat de les misèries d'Occident a costa del turisme sexual. "Bieito és un d'aquests directors a qui no pots dir que no", sentencia un Echanove visiblement alleugerit de pes des d'una assolellada terrassa de les Rambles.El fet d'estar més prim té a veure amb el pols que l'actor està prenent a una obra que "és nitroglicerina pura", que està actuant al seu interior "com si fos un paper de vidre" i amb la qual té una esquizofrènica relació d'amor i d'odi. Per sort, es troba en un dels millors moments de la seva vida i sent que pot fer qualsevol cosa.Per caldejar encara més el procés, el muntatge de Plataforma no es farà amb el públic a qualsevol lloc. Abans de passar pel Romea s'estrenarà el 30 d'agost al Festival d'Edimburg amb tota la premsa internacional disposada a esmolar-se l'ullal i a mesurar sumàriament el seu grau de sexe, violència i incorrecció política. Això sense comptar amb la reacció dels musulmans. "Considera't amenaçat per la jihad", era una altra de les advertències dels seus estimats amics.El que va trobar en els tòrrids assajos barcelonins del muntatge va ser un Bieito inesperat, "atent, dialogant i romàntic", i amb un sentit de la lírica bastant peculiar. "Ha volgut fer un poema. Un poema dur i estrident com una gilette de triple tall, que en el fons és un discurs molt sincer sobre l'amor". D'aquí ve que l'aclimatació del madrileny com a estrella convidada a l'atmosfera del Teatre Romea sigui total. "No sóc l'únic que no pertany a la companyia. Marta Domingo i Belén Fabra tampoc havien col.laborat amb Bieito. Treballar amb Boris Ruiz, Mingo Ràfols i Carles Canut és un privilegi. Més d'una vegada en els assajos se me n'ha anat el cap i m'he oblidat de tot, endut pel pur plaer d'observar-los".

AMOR A TAILÀNDIA

Echanove és Michel, un funcionari de quaranta anys avorrit del món que redecora la seva vida gràcies a un viatge organitzat en què descobreix dues coses: Tailàndia i el verdader amor. Juntament amb la seva nòvia, amb qui viu intenses experiències eròtiques, arribarà a crear una empresa de turisme sexual a gran escala. L'integrisme farà esclatar pels aires aquest paradís artificial i propiciarà en Michel opinions com aquesta: "Cada vegada que sentia que un terrorista palestí, un nen palestí o una dona palestina embarassada havien estat assassinats a Gaza m'estremia d'entusiasme".Alabat per uns i vilipendiat per altres, Houellebecq no és per a Echanove un paio amb qui li agradaria sortir una nit de farra. Optimista nat, la seva reacció a una primera lectura de la novel.la va ser bastant visceral: "Vaig pensar que aquest Houllebecq és un gilipolles i que el donin pel cul. A mi no m'amargarà la vida aquest profeta de la fi del món". Després de l'exabrupte, la reflexió: "Una segona lectura em va donar la mesura de les coses amb les quals estava d'acord i amb les que no. Vaig pensar, potser no t'agrada, però en el fons té raó".La pregunta del milió per a Echanove, ¿es despulla o no a l'escenari?, la contesta per la tangent: "Bieito no m'obliga a aparèixer nu, però sí que m'obliga a despullar-me. Porta al límit el grau d'excitació que produeix la pornografia o la demostració gràfica del que passa entre els personatges, aquell moment en què fa vertigen tant saltar com quedar- se a terra".I posats a parlar de pornografia no podia faltar un record per a la mare de l'actor, gran amant, segons sembla, del teatre de Bieito. Echanove li va explicar el projecte i ella, hooligan incondicional del seu fill, es va afanyar a comprar la novel.la: "Des que el llibre és a les seves mans no m'ha trucat cap vegada", somriu sorneguerament, donant per suposat que a la seva mare li resulta molt difícil fer-li qualsevol mena de pregunta sobre si la penetració anal serà molt explícita. "L'escenari és l'únic reducte on es pot veure tot sense veure res. Aquesta és la seva grandesa". Però no per això intenta treure-hi ferro. "Potser totes les expectatives es compliran. Aquesta funció és molt forta. Que ningú esperi que Bieito hagi mutat en un director complaent. És un còctel explosiu perquè ell és així".

Noticia publicada a la pàgina 10 de l'edició de 17/8/2006 de Estiu Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF