Plataforma sexual a Edimburg

www.avui.cat
26 d'agost de 2006

Marta Monedero
Com que s'ha passat una dotzena d'anys centrifugant amb energia els clàssics de la divisió d'honor teatral (Shakespeare, Calderón i Ibsen), el més internacional dels directors d'escena catalans admet que, a l'hora d'adaptar un text contemporani tan implacable com Plataforma, de Michel Houllebecq, l'ha hagut d'agafar amb pinces. "Cal tenir molt present l'autor", reconeix Calixte Bieito, que no ama-ga certes "afinitats" amb el polèmic novel·lista francès, del tot políticament incorrecte, capaç de furgar en les ferides més íntimes de l'à-nima humana i que fins i tot va haver d'anar als tribunals per com Plataforma feia al·lusió a l'Islam.
"La visió cínica del món que té Houllebecq i el seu pessimisme humanista beu de Schopenhauer, un dels primers filòsofs que vaig llegir; jo comparteixo les seves opinions envers el deure i la bondat. Tothom ha de tenir un deure en aquesta vida. Per a mi són el teatre i la família. Però, com a Houllebecq, en el fons m'encantaria viure en el món de Mary Poppins", confessa el director, que estrenarà l'espectacle el 30 d'agost al Festival Internacional d'Edimburg, la gran cita mundial del món del teatre juntament amb Avinyó.
Brian McMaster, el director del certamen escocès, ha estat, d'alguna manera, la catapulta de la carrera internacional de Bieito, i aquest volia fer-se càrrec "d'un text especial en el seu últim any al capdavant del festival". A aquestes altures, al director català no l'espanta "ni sortir als diaris sensacionalistes", que en anteriors estrenes ja l'han pentitat bé, "ni aguantar una estrena amb setanta crítics de mirada freda". Està curat d'espants. Els seus possibles excessos i polèmiques (la majoria gratuïtes) no entelen la potent personalitat escènica d'un director a qui alguns qualifiquen de geni.
La seva primera idea va ser versionar Plataforma a l'anglès, però el frenava que volia anar a Edimburg de la mà de la companyia del Teatre Romea (Carles Canut, Boris Ruiz, Mingo Ràfols, Lluís Villanueva...), del qual és el director artístic. A més, com que aquest cop Juan Echanove n'és el protagonista i "el llenguatge sincer, fort i groller que explica les qüestions sexuals sense embuts" a Bieito li sonava millor en castellà, finalment l'espectacle s'estrenarà en aquesta llengua. Al setembre es veurà al Teatre Atrium de Viladecans, tot seguit anirà de gira per l'Estat espanyol (ja té dos-cents bolos contractats) i al febrer farà cap al Romea. "La idea és que Plataforma tingui vida fins al mes de juny de l'any que ve i que potser a l'hivern faci gira alternant-se amb el Peer Gynt".
Juan Echanove
El paio d'uns quaranta anys, calb i amb panxeta, avorrit de la vida, funcionari del ministeri de Cultura que se'n va de vacances a Tailàndia, on troba una compatriota que es converteix en el seu gran amor capaç de satisfer els seus desitjos sexuals, encaixa amb la imatge externa de Juan Echanove, "que té un carisma que el personatge no té, però és un tros d'actor capaç d'aguantar un text d'aquesta envergadura".
En el fons, Michel només és un "solitari, gens solidari, que vol la seva felicitat i la de la seva dona, la resta tant li fa: potser és una visió cínica i masculina -aventura Bieito-, però és molt estesa". Quan la parella coneix a l'Àsia una noia amb qui acaben fent un trio, se'ls ofereix l'oportunitat de crear una agència de turisme sexual. La metàfora és clara. Plataforma parla de sexe sense pèls a la llengua. Però en el fons és el retrat àcid d'una societat, l'Occidental, "poc generosa i que cada cop més recorre al turisme sexual". "Els espanyols van a Cuba, els francesos i els alemanys a Tailàndia i els anglesos a Eivissa".
Esperit sí, estructura no
En l'adaptació que aquests dies enllesteix Bieito al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, el sexe s'explica a l'escenari, encara que no s'executa amb tanta violència com passa en altres muntatges del director. "Tot transcorre al cap del protagonista, que es troba en un club de nit, on recorda les persones que ha conegut, que en realitat estan mortes arran d'un atemptat comès per un àrab".
En cap moment s'ha pretès conservar l'estructura de la novel·la, però sí "l'esperit". De fet, l'obra du com a subtítol Poema dramático hiperrealista para siete voces y un karaoke. El karaoke perquè donava "més possibilitats de joc als actors". I és que la gran dèria de Bieito és, per sobre de tot, fer teatre sense avorrir.
Plataforma serà l'obra "més pessimista" de totes les que ha programat en la nova temporada del Romea, que s'inaugura el 5 de setembre amb Tennessee, la particular versió que Xavier Albertí prepara aquests dies sobre el dramaturg nord-americà Tennessee Williams. Amb la diversificació de l'empresa que gestiona el Romea, Focus, que ha nomenat l'argentí Javier Daulte director artístic de la Sala Villarroel i que preveu que el teatre "comercial de luxe" s'instal·li al Teatre Goya, de cara a un futur pròxim, Bieito perfila una línia "més arriscada per al Romea, amb la presència dels grans directors internacionals i cuidant la qualitat actoral, sobretot perquè si no el públic no ve al teatre".
De moment, però, ell no té problemes ni de falta de parròquia ni de feina. L'agenda la té ben plena, tot i que amb la frase final de Plataforma faci una picada d'ullet a Brian McMaster, que també s'aplica en primera persona: "M'oblidaran, m'oblidaran, de seguida".
Calixte Bieito estrenarà la versió de la polèmica novel·la de Houllebecq el
30 d'agost al festival de teatre escocès