11 d'agost de 2006
Amb l'obra 'Plataforma', Calixte Bieito torna per cinquè cop al festival de teatre escocès, que en aquesta edició acomiada el seu director, Brian McMaster
Juan Carlos Olivares
Brian McMaster tancarà el seu llarg període al capdavant del Festival Internacional d'Edimburg envoltat d'algun dels seus amics més fidels. En aquest privilegiat cercle s'hi inclou Calixte Bieito. En aquesta edició de comiat, Bieito estrenarà el 30 d'agost Plataforma, adaptació de la polèmica novel·la de Michel Houellebecq. Una altra dosi de controvèrsia per consolidar la imatge d'enfant terrible de Bieito a Edimburg.
La 60a edició del Festival Internacional d'Edimburg acollirà l'estrena absoluta de l'adaptació teatral de Plataforma, de Michel Houllebecq. Quatre funcions, des del 30 d'agost fins al 2 de setembre, a càrrec de la Companyia del Teatre Romea, que d'alguna manera assenyalen -a l'espera de les directrius del nou director de l'esdeveniment- el final d'una etapa d'estreta complicitat entre Bieito i el festival escocès mentre l'ha dirigit Brian McMaster.
La presència de Bieito en aquesta edició era un desig exprés de McMaster, que ja fa temps que havia assenyalat el català com el director de teatre que havia d'acompanyar-lo en el seu comiat en un espectacle que és la conclusió del que han estat els seus 15 anys al capdavant del festival. L'elecció del text va anar a càrrec del mateix Bieito, que, segons McMaster, proposarà una "lectura de l'obra des d'una posició molt moral, tal com també la té la novel·la": una moral "de coca-cola", tal com apunta Bieito en les primeres notes de direcció del muntatge, per a un text que ell qualifica de "visió tragicòmica i lírica del decurs de la vida quotidiana".
La 60a edició del Festival Internacional d'Edimburg acollirà l'estrena absoluta de l'adaptació teatral de Plataforma, de Michel Houllebecq. Quatre funcions, des del 30 d'agost fins al 2 de setembre, a càrrec de la Companyia del Teatre Romea, que d'alguna manera assenyalen -a l'espera de les directrius del nou director de l'esdeveniment- el final d'una etapa d'estreta complicitat entre Bieito i el festival escocès mentre l'ha dirigit Brian McMaster.
La presència de Bieito en aquesta edició era un desig exprés de McMaster, que ja fa temps que havia assenyalat el català com el director de teatre que havia d'acompanyar-lo en el seu comiat en un espectacle que és la conclusió del que han estat els seus 15 anys al capdavant del festival. L'elecció del text va anar a càrrec del mateix Bieito, que, segons McMaster, proposarà una "lectura de l'obra des d'una posició molt moral, tal com també la té la novel·la": una moral "de coca-cola", tal com apunta Bieito en les primeres notes de direcció del muntatge, per a un text que ell qualifica de "visió tragicòmica i lírica del decurs de la vida quotidiana".
Toc d'escàndol
L'estrena de Plataforma ja es presenta a la premsa britànica com el toc d'escàndol que el director sortint deixarà com a record del seu comiat. McMaster rebutja aquesta opinió: el director ha estat un incansable defensor de la feina de Bieito des que el va convidar el 1997 a presentar la seva versió de La verbena de la Paloma a Edimburg. Des d'aleshores Bieito -amb actors catalans o britànics- ha tornat al festival amb el seu teatre en quatre ocasions (La vida es sueño, Comedias bárbaras, La Celestina i Hamlet), sempre acompanyat per la incansable curiositat del públic i la radical divisió d'opinions de la crítica, gairebé sempre escindida entre el favor de l'escocesa i els recels de l'anglesa.
En aquesta rúbrica teatral organitzada per McMaster també hi participa Peter Stein, un altre dels seus fidels juntament amb Luc Bondy, Robert Lepage i Robert Wilson. Stein participa en el programa del 2006 amb la direcció d'escena de l'òpera Mazeppa i una nova producció de Troilus and Cressida amb la Royal Shakespeare Company (des del 14 d'agost). Amb Stein i Bieito pràcticament es cobreix el 50 per cent de la breu oferta teatral del programa oficial d'aquesta edició d'Edimburg. Només hi ha tres títols més per completar el cartell: l'estrena de Realism, la nova obra de l'autor i director Anthony Neilson -triomfador el 2004 a Edimburg amb The Wonderful World of Dissocia-, que també s'estrena el 14 d'agost; el muntatge Long Life de l'emergent companyia letona Jaunais Rigas Teatris, fundada per Alvis Hermanis el 1997, i la versió de Les tres germanes dirigida per Krystian Lupa. El director polonès, conegut pel públic català per les seves espectaculars adaptacions d'Els germans Karamazov (Grec 05) i Extinció (Grec 02), s'ha posat aquest cop al servei de l'American Repertory Theatre.
L'estrena de Plataforma ja es presenta a la premsa britànica com el toc d'escàndol que el director sortint deixarà com a record del seu comiat. McMaster rebutja aquesta opinió: el director ha estat un incansable defensor de la feina de Bieito des que el va convidar el 1997 a presentar la seva versió de La verbena de la Paloma a Edimburg. Des d'aleshores Bieito -amb actors catalans o britànics- ha tornat al festival amb el seu teatre en quatre ocasions (La vida es sueño, Comedias bárbaras, La Celestina i Hamlet), sempre acompanyat per la incansable curiositat del públic i la radical divisió d'opinions de la crítica, gairebé sempre escindida entre el favor de l'escocesa i els recels de l'anglesa.
En aquesta rúbrica teatral organitzada per McMaster també hi participa Peter Stein, un altre dels seus fidels juntament amb Luc Bondy, Robert Lepage i Robert Wilson. Stein participa en el programa del 2006 amb la direcció d'escena de l'òpera Mazeppa i una nova producció de Troilus and Cressida amb la Royal Shakespeare Company (des del 14 d'agost). Amb Stein i Bieito pràcticament es cobreix el 50 per cent de la breu oferta teatral del programa oficial d'aquesta edició d'Edimburg. Només hi ha tres títols més per completar el cartell: l'estrena de Realism, la nova obra de l'autor i director Anthony Neilson -triomfador el 2004 a Edimburg amb The Wonderful World of Dissocia-, que també s'estrena el 14 d'agost; el muntatge Long Life de l'emergent companyia letona Jaunais Rigas Teatris, fundada per Alvis Hermanis el 1997, i la versió de Les tres germanes dirigida per Krystian Lupa. El director polonès, conegut pel públic català per les seves espectaculars adaptacions d'Els germans Karamazov (Grec 05) i Extinció (Grec 02), s'ha posat aquest cop al servei de l'American Repertory Theatre.
Hi tornaran els catalans?
La fidelitat demostrada per Brian McMaster envers la feina de Calixte Bieito s'ha estès en aquests 15 anys a d'altres creadors catalans. A més de Bieito, han acudit a la invitació d'Edimburg La Cubana, Carlos Santos i Cesc Gelabert. És possible que aquesta presència de la creació escènica catalana no tingui continuïtat amb l'entrada del nou director, l'australià Jonathan Mills.
La fidelitat demostrada per Brian McMaster envers la feina de Calixte Bieito s'ha estès en aquests 15 anys a d'altres creadors catalans. A més de Bieito, han acudit a la invitació d'Edimburg La Cubana, Carlos Santos i Cesc Gelabert. És possible que aquesta presència de la creació escènica catalana no tingui continuïtat amb l'entrada del nou director, l'australià Jonathan Mills.
Menys teatre
La biografia de Mills ha despertat els dubtes de part de la premsa especialitzada respecte al pes dels espectacles teatrals en la seva proposta de les futures línies de programació. L'australià ja ha començat a defensar-se d'aquestes suspicàcies i ha recordat la seva etapa com a director del Festival Internacional de les Arts de Melbourne, un festival pluridisciplinari, encara que la resta del seu currículum està clarament marcada per les arts musicals, que de totes les maneres sempre han tingut una presència destacada a Edimburg.
Així, a més dels muntatges esmentats, el programa d'enguany presenta també funcions d'òpera, música clàssica i dansa.
En la primera categoria destaquen Elektra, el concert inaugural, La donna del lago, Die Meistersinger von Nürnberg, The Lindbergh Flight / The Flight Over the Ocean, The Assassin Tree i Die Zauberflöte.
Pel que fa a la dansa, cal assenyalar les actuacions del Grupo de Rua Niterói amb Telesquat i H2, l'Scottish Ballet, Balanchine's Don Quixote i el Nederlans Dans Theatre.
Finalment cal destacar les actuacions d'András Schiff, Richard Goode i Marcia Weinfeld i les orquestres de Budapest i Minnesota. També hi haurà un recital de Richard Goode i un muntatge conjunt de Ian Bostridge i Antonio Pappano. A més, el dia 3 de setembre serà el torn del concert amb focs d'artifici a l'espai dels jardins de Princess Street. Enguany aquest original muntatge estarà dedicat a Romeu i Julieta.
La biografia de Mills ha despertat els dubtes de part de la premsa especialitzada respecte al pes dels espectacles teatrals en la seva proposta de les futures línies de programació. L'australià ja ha començat a defensar-se d'aquestes suspicàcies i ha recordat la seva etapa com a director del Festival Internacional de les Arts de Melbourne, un festival pluridisciplinari, encara que la resta del seu currículum està clarament marcada per les arts musicals, que de totes les maneres sempre han tingut una presència destacada a Edimburg.
Així, a més dels muntatges esmentats, el programa d'enguany presenta també funcions d'òpera, música clàssica i dansa.
En la primera categoria destaquen Elektra, el concert inaugural, La donna del lago, Die Meistersinger von Nürnberg, The Lindbergh Flight / The Flight Over the Ocean, The Assassin Tree i Die Zauberflöte.
Pel que fa a la dansa, cal assenyalar les actuacions del Grupo de Rua Niterói amb Telesquat i H2, l'Scottish Ballet, Balanchine's Don Quixote i el Nederlans Dans Theatre.
Finalment cal destacar les actuacions d'András Schiff, Richard Goode i Marcia Weinfeld i les orquestres de Budapest i Minnesota. També hi haurà un recital de Richard Goode i un muntatge conjunt de Ian Bostridge i Antonio Pappano. A més, el dia 3 de setembre serà el torn del concert amb focs d'artifici a l'espai dels jardins de Princess Street. Enguany aquest original muntatge estarà dedicat a Romeu i Julieta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada