27 octubre 2006
Magda Puyo dirigeix aquesta comèdia sobre la "hipocresia social"
BARCELONA
Neil LaBute, un paio baix, gras i mormó, va voler sotmetre's als dictats del que és estèticament correcte i que avui ens domina: va iniciar un règim draconià, però va acabar, malhumorat, en una hamburgueseria alimentant el seu cos i el seu esperit: va escriure Fat pig, que, amb títol més suavitzat, Gorda, arriba el 4 de novembre al Villarroel Teatre sota la direcció de Magda Puyo. En aquests temps de líftings i bisturís, LaBute, incisiu dramaturg, guionista i realitzador de cine (Wicker man, amb Nicolas Cage, és la seva última pel.lícula), turmenta les consciències amb una qüestió de pes: ¿pot un home atractiu i amb èxit enamorar-se d'una dona grassa? En l'obra, l'interrogant cau a plom sobre el cap de Toni (Ivan Benet), un jove executiu ben plantat que s'enamora de la vital i feliç Helena (Mireia Gubianas), la grassa. Un col.lega i una exnòvia del protagonista (Òscar Rabadán i Cristina Genebat), personatges que, com a representants de la pressió social, critiquen Toni, completen el repartiment del muntatge. Per Puyo, Gorda és una puntada a la "hipocresia social", camuflada de comèdia. "El que més m'entusiasma de LaBute és la seva capacitat per dir el que nosaltres no diem però pensem i fem. Exposa idees i accions que aquest món tan superficial disfressa amb màscares del que és políticament correcte", va explicar ahir la directora, que l'any 2002 va adaptar un altre text del seu admirat autor, Excés. ELS CÀNONS MANEN L'obra, a judici de Puyo, denuncia l'exaltació d'uns estàndards de bellesa inventats que repudien altres trets. "Moltes vegades en lloc de veure persones veiem aspectes superficials; no sols obesos, sinó tot el que és diferent, perquè algú ens ha venut quins han de ser els perfils adequats, quan en altres èpoques o cultures podien ser els contraris". "Jo sóc l'hipòcrita número u d'aquest espectacle", es va atribuir Benet, que interpreta el nòvio guapo i dubitatiu. "Avui l'amor és menys important que la societat. La globalització ens ha portat a una dictadura; a la imposició d'uns cànons físics que tots hem d'assumir". L'actriu Mireia Gubianas va descriure el seu panxut personatge com una dona "molt alegre i sense complexos. Els complexos els tenen els altres", va postil.lar. La posada en escena recorre a set escenaris, definits pel mobiliari i els diferents exteriors que es projecten en una pantalla. Un muntatge "molt divertit i diferent", aclareix Puyo, que es representa a Madrid sota la direcció de Tamzin Townsend, amb Luis Merlo i Teté Delgado de parella protagonista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada