75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Les fotos: els dissenys originals de Josep Maria de Ramon de la Fada Beneta i l’Estruç
El dia 1 de Novembre de 1981 vaig estrenar el primer muntatge com a director: “Les aventures d’en Pere Pistoles del mallorquí Gabriel Janer i Manila.
Com deia l’autor la seva proposició anava dirigida a un teatre que no es desvincula de la vida dels homes , que vol arribar-hi precisament pels camins de la imaginació i de la critica. Els personatges han estat extrets dels westerns , de les velles pel·lícules del ponen americà : pistolers i sheriffs , indis i cavalls i l’altre gran bloc: el món dels contes fantàstics , parany de fades , d’embruixaments i d’aventures.
Per nosaltres crec va ser tot un repte i va representar una altre manera de fer contes a la Sala. Varem fer una escenografia trencadora en aquell moment , es va dissenyar un vestuari exprés per l’obra. Va ser la primera col·laboració amb el Josep Maria de Ramon en el disseny escenogràfic que també va fer el disseny del vestuari. Les mascares que encara corrent per la sala varen ser dissenyades i construïdes pel Josep Cardona “Nona” al seu taller del carrer Sant Benet , la coreografia de la Roser Casanovas i el maquillatge del Josep Maria Pons. El so el va portar el Jordi Ribas , el regidor va ser el Joaquim Pons i la il·luminació del Joan-Guifrè Parra. El vestuari es va encarregar a la Sastreria Marco del carrer del Hospital de Mataró avui ja desapareguda.
Els trucs de màgia recordo els vaig anar a buscar a “El rey de la magia” la famosa botiga del carrer Princesa de Barcelona i el Quim Alis ens va ajudar a que ens sortissin mitjanament be.
Les fotos: els dissenys originals de Josep Maria de Ramon de la Fada Beneta i l’Estruç
El dia 1 de Novembre de 1981 vaig estrenar el primer muntatge com a director: “Les aventures d’en Pere Pistoles del mallorquí Gabriel Janer i Manila.
Com deia l’autor la seva proposició anava dirigida a un teatre que no es desvincula de la vida dels homes , que vol arribar-hi precisament pels camins de la imaginació i de la critica. Els personatges han estat extrets dels westerns , de les velles pel·lícules del ponen americà : pistolers i sheriffs , indis i cavalls i l’altre gran bloc: el món dels contes fantàstics , parany de fades , d’embruixaments i d’aventures.
Per nosaltres crec va ser tot un repte i va representar una altre manera de fer contes a la Sala. Varem fer una escenografia trencadora en aquell moment , es va dissenyar un vestuari exprés per l’obra. Va ser la primera col·laboració amb el Josep Maria de Ramon en el disseny escenogràfic que també va fer el disseny del vestuari. Les mascares que encara corrent per la sala varen ser dissenyades i construïdes pel Josep Cardona “Nona” al seu taller del carrer Sant Benet , la coreografia de la Roser Casanovas i el maquillatge del Josep Maria Pons. El so el va portar el Jordi Ribas , el regidor va ser el Joaquim Pons i la il·luminació del Joan-Guifrè Parra. El vestuari es va encarregar a la Sastreria Marco del carrer del Hospital de Mataró avui ja desapareguda.
Els trucs de màgia recordo els vaig anar a buscar a “El rey de la magia” la famosa botiga del carrer Princesa de Barcelona i el Quim Alis ens va ajudar a que ens sortissin mitjanament be.
Una part important de l’obra va ser la musica que amb lletres del mateix autor van adaptar musicalment parlant l’Assumpció Foradada , Josep Maria Cabré i Quim Estengre. Hi havia tres musics tocant en directe al Orgue i direcció musical el Josep Maria Cabré , a la bateria l’Ernest Samper i a la Guitarra la Maria Rosa Ros.
El repartiment, el primer repartiment de l’obra , el jovent de l’època la Silvia de Gea feia d’Arlequí, el Víctor Torrent el Pere Pistoles , La fada Beneta la Assumpció Foradada , el sheriff el Jordi Romagosa, l’estruç la Nuri Escola , el Goril·la Bernat el Joan Calafell. El Francesc Cano era l’home de les serps al coll – el que feia els jocs de mans - , el geni el Quim Estengre , la Miquela Peroles la Marta Faura i els tres indis el Joan Nogueras , el Joan Ribas i el Josep Maria de Ramon.
L’obra durava una hora i mitja , una durada a la que la gent que venia a veure obres a la Sala tampoc no hi estava massa acostumada.
Sempre he dit mig en broma , mig en serio que ha estat el muntatge més rendible de la Sala , per que avui en dia encara es fan servir peces originals del muntatge en qualsevol de les obres que fa la Sala: Els famosos cubs molts d’ells son originals del muntatge.
L’obra va anar de “bolos” una altre de les coses noves que varem experimentar i pel record queda les carregades i descarregades dels cubs per aquests mons de deu.
Alguna cosa devia deixar en el record de la gent per que en el acte central dels 75 anys del teatre Sala Cabañes i dins de l’apartat que es va dedicar als contes el Pere Pistoles i era present.
El Pere Pistoles es va reposar alguna que altre vegada l’ultima l’octubre de 1992.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada