www.avui.cat
18 maig de 2008
Juan Carlos Olivares
Dia de partit
De David Plana. Dir.: R. Duran.
Espai Lliure, 15 de maig.
El Barça "és més que un club". El Barça és un aglutinador identitari, una marca internacional, un gran negoci planetari, una llotja d'influències polítiques i econòmiques, una inesgotable font mediàtica; i ara també el MacGuffin d'una obra de teatre. David Plana recorre al poder que emana aquest símbol omnipresent per explicar la història de dos homes -pertanyents a esferes socials oposades- obsessionats per remuntar les seves vides al preu que sigui. Un Barça-Madrid serà l'element fortuït que els unirà en un mateix destí.
Dos sòlids personatges perquè els interpreten Joan Carreras (excel·lent en el seu paper d'home gris) i Julio Manrique (empàtic en el seu rol d'antiheroi). Si Dia de partit es resumís en aquest duet circumstancial i els seus avatars estaríem en aquests moments parlant d'una correcta tragicomèdia. Llàstima que l'obra s'expandeixi cap a altres personatges i trames secundàries molt poc elaborades, amb éssers, com el conseller o la choni, que freguen el tòpic. Traç gruixut bo per a una comèdia de sobretaula, però insuficient per a un muntatge que té altres pretensions.
Diàlegs mancats de versemblança, situacions forçades, incongruents per la psicologia dels personatges, el seu passat o els usos socials que han hagut d'aprendre, fins i tot en franca contradicció amb el que diuen dos minuts abans. Escenes que transmeten sensació de farciment que reforcen l'aïllament de les protagonitzades per Carreras i Manrique, les úniques amb intensitat dramàtica. Un solitari gol de veritat enmig d'un partit descontrolat.
18 maig de 2008
Juan Carlos Olivares
Dia de partit
De David Plana. Dir.: R. Duran.
Espai Lliure, 15 de maig.
El Barça "és més que un club". El Barça és un aglutinador identitari, una marca internacional, un gran negoci planetari, una llotja d'influències polítiques i econòmiques, una inesgotable font mediàtica; i ara també el MacGuffin d'una obra de teatre. David Plana recorre al poder que emana aquest símbol omnipresent per explicar la història de dos homes -pertanyents a esferes socials oposades- obsessionats per remuntar les seves vides al preu que sigui. Un Barça-Madrid serà l'element fortuït que els unirà en un mateix destí.
Dos sòlids personatges perquè els interpreten Joan Carreras (excel·lent en el seu paper d'home gris) i Julio Manrique (empàtic en el seu rol d'antiheroi). Si Dia de partit es resumís en aquest duet circumstancial i els seus avatars estaríem en aquests moments parlant d'una correcta tragicomèdia. Llàstima que l'obra s'expandeixi cap a altres personatges i trames secundàries molt poc elaborades, amb éssers, com el conseller o la choni, que freguen el tòpic. Traç gruixut bo per a una comèdia de sobretaula, però insuficient per a un muntatge que té altres pretensions.
Diàlegs mancats de versemblança, situacions forçades, incongruents per la psicologia dels personatges, el seu passat o els usos socials que han hagut d'aprendre, fins i tot en franca contradicció amb el que diuen dos minuts abans. Escenes que transmeten sensació de farciment que reforcen l'aïllament de les protagonitzades per Carreras i Manrique, les úniques amb intensitat dramàtica. Un solitari gol de veritat enmig d'un partit descontrolat.
