75 anys aixecant el teló : “ 1996: Antoni Blanch , A la Sala Cabañes ens ho passem bé fent teatre”

Antoni Blanch, vinculat des de fa anys a la Sala Cabañes de Mataró, és un gran amant del teatre. Segons ell, l'inici de temporada de la Sala Cabañes ha estat molt bo.
Foto: M. SPA.

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

El Punt
25 d’octubre de 1996

La Sala Cabañes de Mataró prepara, any rere any des d'en fa més de 80, un programa teatral adreçat a tots els públics. La darrera obra ha estat El mag d'Oz, que s'ha representat fins al 13 d'octubre. El seu director, Antoni Blanch, fa una valoració d'aquest espectacle i d'aspectes més generals de la Sala Cabañes.


MIQUEL SPA
Mataró

— Quina ha estat la resposta del públic en aquesta darrera obra?

—«Hem omplert la sala en tres de les quatre representacions que hem fet, i en la quarta vam omplir fins a la meitat. Tot plegat 1.750 espectadors, cosa que es pot considerar un gran èxit.»

—A qui anava dirigida l'obra?

—«Essencialment als més petits, el que passa és que de retruc vénen els pares i els avis, que els acompanyen, i ens consta que l'obra agrada tant als uns com als altres.»

—Per què van triar l'obra El mag d'Oz, i quin missatge creu que té?

—«Ja feia temps que volíem fer aquesta obra, ja que no és del grup de les més clàssiques però tampoc no és desconeguda, i a més, no s'havia fet mai. Respecte al missatge o moralitat de l'obra, jo no busco difondre missatges, m'agrada més fer teatre per teatre i prou. Potser, si volguéssim extreure'n una idea, podria ser que els somnis poden ser paranys al llarg de la vida, i que cal tocar de peus a terra.»

—Quanta gent ha participat en l'obra?

—«En conjunt hem estat unes cent persones entre tècnics, artistes i la coral, que abracen unes edats des dels 4 anys fins els 60. En total, però, al grup som unes 400 persones, el que passa és que mirem de fer combinacions que permetin participar tothom en les diferents obres que programem. Cal dir que tots treballem d'una forma totalment amateur i desinteressada, tots treballen per amor al teatre i per aprendre dia a dia.»

—Quantes obres poden arribar a fer en una temporada?

—«Cada temporada és diferent, tot depèn de la gent que som i del tipus de muntatge que preparem. L'any passat, per exemple, en vam fer tres, La caputxeta vermella, El gat amb botes i La Blancaneus i els set nanets. Aquest any hem triat unes obres no tan clàssiques dins el repertori infantil; de moment tenim la intenció de fer El mag d'Oz —que ja hem fet—, La dama enamorada, La bona persona de Sessuan, Taller de fantasia i El somni d'una nit d'estiu.»

—Com valora aquest començament de temporada?

—«Molt bé, des de l'aspecte d'assistència de públic fins a l'aspecte humà, que és el primordial, tot ha anat perfectament. Ens ho hem passat molt bé preparant-la i representant-la. A més, hi ha hagut aspectes que han anat especialment bé, com la música, que es va haver de traduir de l'anglès, o el fet que era el primer muntatge escenogràfic de Xavier Ribas, que als 16 anys ja demostra que segueix les passes del seu pare.»

—En tants mesos de treball junts, segur que han sorgit vivències i anècdotes curioses...

—«Sí, per exemple el darrer dia que fèiem El mag d'Oz va caure un d'aquells ruixats de setembre i principi d'octubre. Cinc minuts abans de començar no hi havia ni vint persones al pati de butaques, però el telèfon treia fum de la gent que trucava demanant-nos que retardéssim la funció uns minuts per donar-los temps a arribar; evidentment, ho vern fer. Això ens va demostrar la gran comunicació que tenim amb el públic.»

—Què espera vostè de la resta de temporada i del futur?

—«Continuar treballant per formar actors, directors, escenògrafs i tècnics des del més pur teatre amateur. Tan sols així seguirem sent la Sala Cabanes que coneix tothom.»