• Una exposició a l'Español de Madrid recorda Margarita Xirgu, que va fundar el Festival de Mèrida ara fa 75 anys
Inauguració Una imatge de Margarita Xirgu a l'exposició del Teatro Español de Madrid.
Foto: OSCAR DEL POZO
OLGA PEREDA
MADRID
Va ser la primera dama del teatre. Tota una revolucionària de l'escena. Qualsevol persona que passi aquests dies per Madrid té ara la millor excusa per rendir-li homenatge gràcies a l'exposició Margarita Xirgu (1888-1969), la primera actriz. La mostra, que és gratuïta i estarà oberta fins al 10 de juny al Teatro Español, és modesta però prou emotiva per redescobrir la catalana artífex del Festival de Mèrida. Aquesta dona de mirada intensa que un dia va tocar amb els seus peus descalços les pedres del Teatre Romà i va dir: "Ara ja em puc morir".
El Festival de Mèrida compleix aquest any el 75è aniversari. L'exposició és una manera de rescatar de l'injust oblit la persona que el va fer possible. El plat fort de la mostra són les fotografies, moltes de les quals han estat rescatades de l'arxiu de l'agència Efe.
Mil elogis
Algunes imatges ensenyen Xirgu (que va sortir d'Espanya el 1936 i mai més se li va permetre tornar-hi en vida) al Teatre Romà de Mèrida, on va protagonitzar Medea sota l'atenta mirada del president Manuel Azaña i altres autoritats polítiques i culturals de la segona Re- pública. La seva manera d'interpretar li va valer mil elogis a la imponent actriu. Com el del traductor del text de Sèneca, Miguel de Unamuno: "Xirgu ha convertit aquest personatge, imaginari o real, en un ésser viu que s'apodera de nosaltres en cos i ànima". Els visitants es poden emocionar veient el llibre de firmes del teatre, entrades que el públic va comprar per veure l'obra i, fins i tot, els programes de mà.
Com més groc és el paper dels documents exposats més esglaiador resulta pensar en aquella època. Corria l'any 1933. En faltaven tres per al seu exili. Aquell mateix any, el 1936, el seu gran amic i col.lega Federico García Lorca va ser assassinat. "No em cap a la imaginació que s'hagin atrevit a donar l'ordre de matar Federico. Era una criatura meravellosa", va dir Xirgu. La mostra inclou dos fulls en què el poeta granadí va escriure el 1935 un poema dedicat a la seva actriu. També es poden veure els dos vestits que Xirgu va lluir durant la representació de dues obres de Lorca: l'alegre i color salmó de Doña Rosita la soltera i el negre i trist de La casa de Bernarda Alba.
Exemple d'universalitat
El director del Teatro Español, Mario Gas, anima el públic a visitar l'exposició i assegura que Xirgu és un exemple de la universalitat del teatre. "L'actriu --afegeix Gas-- va comprendre que l'escena és un art que ens iguala sense prescindir de les nostres arrels". En la mateixa línia, el comissari de Margarita Xirgu, la primera actriz, Gregorio González Perlado, destaca que no hi pot haver un desconsol pitjor que l'oblit que va patir la catalana. El franquisme va censurar el seu nom en teatres, diaris i llibres de text. Es va convertir, segons el responsable de la mostra, en una persona "expulsada, expropiada, espoliada i explotada". Ja és hora, doncs, de recuperar l'esperit de la primera dama del teatre.
Inauguració Una imatge de Margarita Xirgu a l'exposició del Teatro Español de Madrid.
Foto: OSCAR DEL POZO
OLGA PEREDA
MADRID
Va ser la primera dama del teatre. Tota una revolucionària de l'escena. Qualsevol persona que passi aquests dies per Madrid té ara la millor excusa per rendir-li homenatge gràcies a l'exposició Margarita Xirgu (1888-1969), la primera actriz. La mostra, que és gratuïta i estarà oberta fins al 10 de juny al Teatro Español, és modesta però prou emotiva per redescobrir la catalana artífex del Festival de Mèrida. Aquesta dona de mirada intensa que un dia va tocar amb els seus peus descalços les pedres del Teatre Romà i va dir: "Ara ja em puc morir".
El Festival de Mèrida compleix aquest any el 75è aniversari. L'exposició és una manera de rescatar de l'injust oblit la persona que el va fer possible. El plat fort de la mostra són les fotografies, moltes de les quals han estat rescatades de l'arxiu de l'agència Efe.
Mil elogis
Algunes imatges ensenyen Xirgu (que va sortir d'Espanya el 1936 i mai més se li va permetre tornar-hi en vida) al Teatre Romà de Mèrida, on va protagonitzar Medea sota l'atenta mirada del president Manuel Azaña i altres autoritats polítiques i culturals de la segona Re- pública. La seva manera d'interpretar li va valer mil elogis a la imponent actriu. Com el del traductor del text de Sèneca, Miguel de Unamuno: "Xirgu ha convertit aquest personatge, imaginari o real, en un ésser viu que s'apodera de nosaltres en cos i ànima". Els visitants es poden emocionar veient el llibre de firmes del teatre, entrades que el públic va comprar per veure l'obra i, fins i tot, els programes de mà.
Com més groc és el paper dels documents exposats més esglaiador resulta pensar en aquella època. Corria l'any 1933. En faltaven tres per al seu exili. Aquell mateix any, el 1936, el seu gran amic i col.lega Federico García Lorca va ser assassinat. "No em cap a la imaginació que s'hagin atrevit a donar l'ordre de matar Federico. Era una criatura meravellosa", va dir Xirgu. La mostra inclou dos fulls en què el poeta granadí va escriure el 1935 un poema dedicat a la seva actriu. També es poden veure els dos vestits que Xirgu va lluir durant la representació de dues obres de Lorca: l'alegre i color salmó de Doña Rosita la soltera i el negre i trist de La casa de Bernarda Alba.
Exemple d'universalitat
El director del Teatro Español, Mario Gas, anima el públic a visitar l'exposició i assegura que Xirgu és un exemple de la universalitat del teatre. "L'actriu --afegeix Gas-- va comprendre que l'escena és un art que ens iguala sense prescindir de les nostres arrels". En la mateixa línia, el comissari de Margarita Xirgu, la primera actriz, Gregorio González Perlado, destaca que no hi pot haver un desconsol pitjor que l'oblit que va patir la catalana. El franquisme va censurar el seu nom en teatres, diaris i llibres de text. Es va convertir, segons el responsable de la mostra, en una persona "expulsada, expropiada, espoliada i explotada". Ja és hora, doncs, de recuperar l'esperit de la primera dama del teatre.
