www.elperiodico.cat
26 de maig de 2008
El Centro Dramático Nacional desplega una gran adaptació de l'enorme tragèdia de Shakespeare
Alfredo Alcón i Cristina Marcos.
Foto: ROS RIBAS
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
D'El rei Lear es diu que és la tragèdia més bella i terrible de Shakespeare, i una de les més difícils de portar a escena. Per això es fa necessari fer-ne una adaptació respectuosa, una direcció clarivident i un elenc sense fissures, coronat amb una primera espasa en el paper de Lear, per resoldre el problema. Doncs bé, fins al 8 de juny, qui s'acosti al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) podrà veure com el Centro Dramático Nacional (CDN) compleix uns requisits tan exigents.
Ni l'accident de la jove actriu Miryam Gallego, que va obligar a endarrerir un dia l'estrena, va deslluir la presentació d'El rey Lear, de Gerardo Vera i Juan Mayorga al TNC. La substituta d'urgència, Paula Blanco, va trepitjar amb fermesa l'escena per fer el paper de Cordèlia, la filla menor del monarca de Britània, a qui el seu pare desterra en el repartiment del regne en favor de les seves ambicioses germanes grans. Així l'hi van agrair els companys, començant pel mateix Alfredo Alcón (Lear), i el director, Gerardo Vera, amb un afectuós petó, quan recollien els aplaudiments en la salutació.
ESCENES DINÀMIQUES
Enrere havien quedat més de dues hores i mitja de funció, sense pausa, en què la versió de Mayorga trasllada amb generositat i fidelitat el text de Shakespeare. La retallada del dramaturg madrileny respecta aquesta "enciclopèdia de la humanitat", en bondats i baixeses, com ha definit l'adaptador la seva obra preferida. La seva sintonia amb el director Gerardo Vera dóna fruits tan elogiosos com els d'Un enemigo del pueblo, la producció del CDN de la temporada passada.
Si Mayorga adapta en dues hores i 40 minuts un clàssic de quatre, Vera manté la mateixa agilitat en la seva batuta a partir de dinàmiques escenes en un magnífic espai, del qual també és responsable. Tot flueix per alimentar l'aspecte ombrívol de l'obra en les escenes de la cort, en les de carrer, en les dels duels amb espasa, en la imponent de la tempesta i en la del camp de batalla, sintetitzada en un vídeo i una ardent il.luminació.
La tercera pota d'aquest Rey Lear d'altura del CDN és l'elenc. ¿Qui diria que Alcón té 78 anys al veure la composició que fa del vell monarca? Vera concedeix a l'actor argentí una pomposa entrada sota una enorme porta coronada amb el nom de Lear. I Alcón, amb la seva veu i presència poderoses, inicia un viatge en què ens porta des de la supèrbia de Lear fins a la seva humanització, tocant la bogeria, al veure's traït.En aquest viatge l'acompanya un sòlid repartiment. Carme Elias (Gonerill) i Cristina Marcos (Regan) donen el to interpretatiu adequat com les filles cobdicioses que arraconen el seu pare, igual que el veterà Juli Mira com el desgraciat duc de Gloucester, Luis Bermejo fent de bufó o un brillant Jesús Noguero com a Edmond, el maquiavèl.lic fill bastard de Gloucester. I també Chisco Amado, Víctor Pi, Albert Triola... Tots aporten el seu granet en una magnífica funció teatral
26 de maig de 2008
El Centro Dramático Nacional desplega una gran adaptació de l'enorme tragèdia de Shakespeare
Alfredo Alcón i Cristina Marcos.
Foto: ROS RIBAS
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
D'El rei Lear es diu que és la tragèdia més bella i terrible de Shakespeare, i una de les més difícils de portar a escena. Per això es fa necessari fer-ne una adaptació respectuosa, una direcció clarivident i un elenc sense fissures, coronat amb una primera espasa en el paper de Lear, per resoldre el problema. Doncs bé, fins al 8 de juny, qui s'acosti al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) podrà veure com el Centro Dramático Nacional (CDN) compleix uns requisits tan exigents.
Ni l'accident de la jove actriu Miryam Gallego, que va obligar a endarrerir un dia l'estrena, va deslluir la presentació d'El rey Lear, de Gerardo Vera i Juan Mayorga al TNC. La substituta d'urgència, Paula Blanco, va trepitjar amb fermesa l'escena per fer el paper de Cordèlia, la filla menor del monarca de Britània, a qui el seu pare desterra en el repartiment del regne en favor de les seves ambicioses germanes grans. Així l'hi van agrair els companys, començant pel mateix Alfredo Alcón (Lear), i el director, Gerardo Vera, amb un afectuós petó, quan recollien els aplaudiments en la salutació.
ESCENES DINÀMIQUES
Enrere havien quedat més de dues hores i mitja de funció, sense pausa, en què la versió de Mayorga trasllada amb generositat i fidelitat el text de Shakespeare. La retallada del dramaturg madrileny respecta aquesta "enciclopèdia de la humanitat", en bondats i baixeses, com ha definit l'adaptador la seva obra preferida. La seva sintonia amb el director Gerardo Vera dóna fruits tan elogiosos com els d'Un enemigo del pueblo, la producció del CDN de la temporada passada.
Si Mayorga adapta en dues hores i 40 minuts un clàssic de quatre, Vera manté la mateixa agilitat en la seva batuta a partir de dinàmiques escenes en un magnífic espai, del qual també és responsable. Tot flueix per alimentar l'aspecte ombrívol de l'obra en les escenes de la cort, en les de carrer, en les dels duels amb espasa, en la imponent de la tempesta i en la del camp de batalla, sintetitzada en un vídeo i una ardent il.luminació.
La tercera pota d'aquest Rey Lear d'altura del CDN és l'elenc. ¿Qui diria que Alcón té 78 anys al veure la composició que fa del vell monarca? Vera concedeix a l'actor argentí una pomposa entrada sota una enorme porta coronada amb el nom de Lear. I Alcón, amb la seva veu i presència poderoses, inicia un viatge en què ens porta des de la supèrbia de Lear fins a la seva humanització, tocant la bogeria, al veure's traït.En aquest viatge l'acompanya un sòlid repartiment. Carme Elias (Gonerill) i Cristina Marcos (Regan) donen el to interpretatiu adequat com les filles cobdicioses que arraconen el seu pare, igual que el veterà Juli Mira com el desgraciat duc de Gloucester, Luis Bermejo fent de bufó o un brillant Jesús Noguero com a Edmond, el maquiavèl.lic fill bastard de Gloucester. I també Chisco Amado, Víctor Pi, Albert Triola... Tots aporten el seu granet en una magnífica funció teatral
