75 anys aixecant el teló : “1994-Imma Llorens : Desprès dels torrons tots a fer Pastorets”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Avui
25 de desembre de 1994

Va fer de Nen Jesús a l'apoteosi final dels Pastorets quan tenia "dos o tres anyets", però no se'n recorda "ni de quan vaig pujar a l'escenari", perquè "com que cada any he fet alguna cosa o altra", i com que, fer els Pastorets, és una tradició familiar, no va convertir-se en un fet excepcional digne de ser recordat.

FA DE SANT MIOUEL

Imma Llorens, biòloga i professora de Ciències Naturals de l'Institut Politècnic Miquel Biada de Mataró, no entén les diades de Nadal i Reis sense fer els Pastorets.

"Quan creixés -continua Imma Llorens- fas el Ball de les Pedretes, un grup de nens que surten a fer un ball. Fins als vuit anys. Després vaig fer d'angelet. Dels 16 als 18 anys vaig fer de Mare de Déu i des dels 19, faig l'àngel Sant Miquel i és el que faig encara. És un paper destacat."

'L'ESTEL DE NATZARET

La Sala Cabañes de Mataró representa L'estel de Natzaret, els pastorets de Ramon Pàmies, des de 1916. "És més dramàtica que els pastorets de Folch i Torres o de Pitarra. És un text més elaborat i dramàtic. I té molta música. El text original ja en portava i a Mataró n'hem afegit més. I la toquem en directe, amb una orquestra de divuit professors, que són els únics que cobren."
Imma Llorens fa un paper que l'any 1916 feia un noi. "Abans de la guerra les noies no pujaven a l'escenari. La Mare de Déu era un noi. Com que els papers importants dels Pastorets són de noi, per això s'acostuma a escollir una noia per fer d'àngel. Així tenim un paper important.

MÉS QUE UNA ACTRIU

A més de fer l'àngel sant Miquel, "assajo el Ball de les Pedretes amb els nens i m'encarrego també de la relació amb els mitjans de comunicació. I dels acomodadors, també. Demanem voluntaris als pares dels nens que surten o a les dones dels marits que surten."

FEINA, DES DEL SETEMBRE

El mes de setembre comencen els preparatius, "a apuntar la gent", i el d'octubre, els assaigs. "A partir de les 10 de la nit, de dilluns a divendres, i cap al final, dissabtes i diumenges. No tothom hi va cada dia, però. En el meu cas, dos o tres, i alguna tarda, amb els menuts del ball."
No ho troba esclau. "No, perquè tota la família hi està involucrada i és molt normal que a casa, acabats els torrons, anem a Pastorets. Així, les festes passen volant i no t'avorreixes. Més que un grup de teatre som un grup d'amics que fem la nostra vida social al voltant del Centre Catòlic, l'entitat que aixopluga el teatre. De petita recordo un dia de les festes de Nadal que no hi havia d’anar i mitja tarda no sabia què fer. Vaig haver d’anar al cinema . Va ser el Nadal més avorrit que vaig passar."

L'estel de Natzaret va ser estrenada al Centre Moral i Instructiu de Gràcia, durant el tombant de segle. L'any 1903 es va fer al Centre Catòlic de Sants. També és l'obra triada per l'Institut de Sant Josep de Sarrià. La hi representen des de 1907.
La Sala Cabañes de Mataró ha donat la seva emprenta personal a l'obra de Pàmies bo i enriquint-ne el suport musical. A més, ha treballat especialment els decorats i els efectes de llum.
En gairebé els trenta anys que ha participat en els pastorets de Mataró, Imma Llorens tan sols recorda dos incidents. "Una vegada, els dos pastors, Jonàs i Mataties, en una escena que cauen rodolant, van anar a parar sobre el fossat dels músics. Un d'ells no va poder continuar. En una altra ocasió, a l'apoteosi final, quan havia de sortir el decorat del cel, va aparèixer el pessebre. S'havien oblidat d'alçar-lo Van baixar taló i vam tornar a repetir l'escena."
Imma Llorens ha rebut una tradició familiar i la transmet, al seu torn. "El meu marit, Josep Maria de Ramon, també hi treballa. És el fill pròdig. Amb el marit ens vam conèixer a la Sala Cabañes. La nostra filla, Clara, ja va sortir-hi l'any passat amb vuit mesos, a coll d'una mare fictícia. Enguany, en el primer assaig, es va possar a plorar. No volia sortir. Encara no sé si voldrà fer-ho. Suposo que sí."

La feina d'Imma Llorens i del seu marit no s'acaba amb els Pastorets. "Participo en la cavalcada de Reis. Amb el marit, que la dirigeix. I el dia de Reis, fent de patge, anem a visitar les beneficències de Mataró, la gent gran i els infants. No és qüestió de distracció, sinó de tradició. No entens el Nadal sense torrons com no l'entens sense Pastorets."