www.elperiodico.cat
23 de maig de 2008
• La comèdia d'arts marcials 'Jump' triomfa amb una enginyosa barreja d'acrobàcies, karate i humor
Una escena del muntatge de la companyia coreana.
Foto: EFE / TONI GARRIGA
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Són una família que s'enfila, literalment, per les parets (són corbes). Com la de Los Increíbles però en versió marcial: salts tipus Matrix, puntades de peu estil Bruce Lee, i cops de gràcia com fa Jackie Chan. Tot un recital de kung-fu i acrobàcies passat per un túrmix còmic que converteix Jump en un divertidíssim entreteniment per a tota la família.
Dimarts es va estrenar al Teatre Victòria i la variada concurrència va respondre amb una salva d'aplaudiments al virtuosisme d'aquesta companyia coreana, anomenada Yegam, que s'ha passejat per mig món. Un espectacle original --a càrrec d'excel.lents acròbates, karatekes i cò- mics-- que subratlla un cop més que el camí que cal seguir en aquest segle XXI és el de la fusió: en aquest cas, arts marcials, gimnàstica, teatre, dansa i comèdia. Jump, d'uns 75 minuts, demostra que l'humor --groc, negre o del color que sigui-- és un llenguatge universal, encara que per a la seva estrena a Espanya van comptar amb l'assessorament de David Ottone, de la companyia Yllana.
L'espectacle s'inicia amb els vacil.lants passos d'un home gran --els més menuts es parteixen de riure amb ell-- i la presentació de les habilitats de tota la parentela: l'avi, el pare, la mare, l'oncle, la filla (excel.lent gimnasta) i el seu pretendent. Aquest, que pateix una doble personalitat molt efectista, es transforma de tímid espantadís en sexi lluitador amb una simple baixada d'ulleres (un bravo per a l'habilitat dels tècnics en els efectes).
A càmera lenta
Tots els personatges s'embranquen en baralles teatrals --les acrobàcies etíliques de l'oncle són hilarants-- mostrades de vegades a càmera lenta i amb rebobinatges. A un parell d'espectadors els toca fer el número, a poc a poc el ritme s'accelera i es desmelenen amb l'entrada en acció d'un parell d'ineptes lladregots que irrompen a la casa escenari de la peculiar família.
A partir d'aquí, la comèdia passa a ser una macedònia d'estils, músiques i arts: hi ha passos de claqué kun-fu, break-dance i un brillant tango marcial. També hi ha cops equívocs en la foscor i uns divertits moments romàntics --petons inclosos-- que esquitxen la marabunta de salts i puntades de peu. Repetim: tot i que l'humor difumini la seva mestria, darrere d'aquestes divertides caricatures hi ha un grapat de magistrals acròbates i artistes marcials.
23 de maig de 2008
• La comèdia d'arts marcials 'Jump' triomfa amb una enginyosa barreja d'acrobàcies, karate i humor
Una escena del muntatge de la companyia coreana.
Foto: EFE / TONI GARRIGA
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Són una família que s'enfila, literalment, per les parets (són corbes). Com la de Los Increíbles però en versió marcial: salts tipus Matrix, puntades de peu estil Bruce Lee, i cops de gràcia com fa Jackie Chan. Tot un recital de kung-fu i acrobàcies passat per un túrmix còmic que converteix Jump en un divertidíssim entreteniment per a tota la família.
Dimarts es va estrenar al Teatre Victòria i la variada concurrència va respondre amb una salva d'aplaudiments al virtuosisme d'aquesta companyia coreana, anomenada Yegam, que s'ha passejat per mig món. Un espectacle original --a càrrec d'excel.lents acròbates, karatekes i cò- mics-- que subratlla un cop més que el camí que cal seguir en aquest segle XXI és el de la fusió: en aquest cas, arts marcials, gimnàstica, teatre, dansa i comèdia. Jump, d'uns 75 minuts, demostra que l'humor --groc, negre o del color que sigui-- és un llenguatge universal, encara que per a la seva estrena a Espanya van comptar amb l'assessorament de David Ottone, de la companyia Yllana.
L'espectacle s'inicia amb els vacil.lants passos d'un home gran --els més menuts es parteixen de riure amb ell-- i la presentació de les habilitats de tota la parentela: l'avi, el pare, la mare, l'oncle, la filla (excel.lent gimnasta) i el seu pretendent. Aquest, que pateix una doble personalitat molt efectista, es transforma de tímid espantadís en sexi lluitador amb una simple baixada d'ulleres (un bravo per a l'habilitat dels tècnics en els efectes).
A càmera lenta
Tots els personatges s'embranquen en baralles teatrals --les acrobàcies etíliques de l'oncle són hilarants-- mostrades de vegades a càmera lenta i amb rebobinatges. A un parell d'espectadors els toca fer el número, a poc a poc el ritme s'accelera i es desmelenen amb l'entrada en acció d'un parell d'ineptes lladregots que irrompen a la casa escenari de la peculiar família.
A partir d'aquí, la comèdia passa a ser una macedònia d'estils, músiques i arts: hi ha passos de claqué kun-fu, break-dance i un brillant tango marcial. També hi ha cops equívocs en la foscor i uns divertits moments romàntics --petons inclosos-- que esquitxen la marabunta de salts i puntades de peu. Repetim: tot i que l'humor difumini la seva mestria, darrere d'aquestes divertides caricatures hi ha un grapat de magistrals acròbates i artistes marcials.
