2 de maig de 2008
Un creador impactant 44 anys nascut a Buenos Aires, el 1989 va crear la carnicería teatro.
foto: Josep Garcia
Imma Fernández
Barcelona
Un any després que se li prohibís cuinar un llamàntol en escena, torna al Lliure amb Arrojad las cenizas sobre Mickey.
--¿A vostè li agrada el llamàntol?
--Sí, quan tinc diners en compro i els cuino jo, bullint-los. És més cruel per a l'animal que fer-lo a la planxa, com a la meva performance.
--Les receptes culinàries són més cruels que l'obra que li van prohibir per maltractament de l'animal.
--Ho fan milers de vegades als restaurants i jo almenys busco un objectiu artístic, no només menjar. Encara que l'obra ha generat polèmica en alguns llocs, en altres incita a la reflexió. A Filadèlfia la faré seguida d'un debat amb el públic sobre la tortura i l'agonia. Però no es tracta d'una tortura; és una teatralització de la mort.
--Amb l'obra que ara presenta va tenir problemes amb el títol.
--És una crítica sobre el nou oci del consum i es titulava Arrojad mis cenizas sobre Eurodisney, però pensaven llançar-me els advocats a sobre. Ara la gent prefereix anar a passejar als centres comercials que al mar, al riu...
--No és el seu cas, que viu en una aldea asturiana.
--No necessito les grans ciutats. Encara que les visito per feina, casa meva és en una aldea de menys de 50 persones. Ens coneixem tots, l'únic dolent és que també es critica més i es diu allò de "mira, aquest any ve amb una altra nòvia"...
--Oci consumista i soledat. ¿És el que intenta reflectir a la seva obra?
--Sí, la soledat és un dels temes dels meus treballs. Cada dia morim, i cadascú s'enfronta a la seva mort sol. Tots estem sols i plantejo les dificultats de viure junts per distreure'ns d'aquesta mort diària. Per això a les meves obres no hi ha diàlegs, són monòlegs. Aquesta és més intimista i assossegada que les anteriors.
--Utilitza elements d'arts plàstiques, videoart... Aquesta vegada empastifa els personatges amb fang i mel. ¿Amb quina intenció?
--M'agrada treballar amb fluids, amb ells qüestiono la bellesa: són materials enganxosos, bruts, però amb ells es fan imatges poètiques, sensuals, eròtiques. ¿Què és la bellesa?
--¿I què és per vostè l'art?
--Entregar al públic l'infreqüent; les coses quotidianes ja les coneixen. Busco el conflicte amb el públic; a mi no em serveix el teatre convencional i sols demano llibertat per crear. Als meus alumnes els dic que no copiïn obres, que escriguin les seves pròpies, que parlin de la seva quotidianitat.
--Els cops d'agressivitat en les seves peces, ¿són herència de la carnisseria familiar en què va treballar?
--No, crec que si tinc res de violent i dur és perquè vaig créixer en un barri de barraques marginal. Els meus col.legues eren paletes o lladres. Vaig haver de buscar-me la vida, sortir d'allà per la meva afició per la cultura.
--La seva obra es programa en el cicle d'autors radicals. ¿El molesta?
--A París hem omplert 15 dies una sala de 800 persones. Espanya és molt conservadora. Jo expresso el que passa a la societat, no sóc radical.
--¿Què està cuinant ara?--Per primer cop faré un muntatge a Espanya, Sueño de la mentira y la ignorancia, sobre gravats de Goya; s'estrenarà a l'octubre a Cadis. I a Berlín faré, amb els actors de Frank Castorf, una obra sobre els filòsofs cínics, com Diògenes, que vivien contra totes les normes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada