10 de maig 2008

Tricicle busca 'showgirls'



www.elperiodico.cat
6 de maig de 2008

• El trio còmic inicia el càsting per al Rei Artús, els cavallers i els ballarins

Aspirants Prova de ball al Poliorama.
Foto: RICARD CUGAT
D'eleccions Tricicle, directors del muntatge, amb un parell de figurants, ahir a Barcelona.
Foto: RICARD CUGAT
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Escalfant músculs --per evitar lesions com les que no abandonen certs cracs estavellats--, desenes de joves s'espaterraven ahir per tots els racons del Teatre Poliorama. Van respondre en massa a la crida de Spamalot, el musical de Monty Python que arribarà a Barcelona el 9 de setembre vinent sota la direcció de Tricicle i que ahir va comen- çar les audicions per al repartiment. En total: 800 aspirants per a vuit actors (Rei Artús, Dama del Llac, Lancelot, Galahad, Patsy, Robin, Príncep Herbert i Bedevere), i 12 ballarins dels dos sexes. Vint elegits per explicar les paròdiques gestes del Rei Artús i els seus cavallers de la taula quadrada. Amb trasllats de l'edat mitjana a la ciutat de Las Vegas, una vaca voladora i un conill assassí (tots dos ja estan seleccionats).

Tres gamberros del gest
Carles Sans, Paco Mir i Joan Gracia, les tres rodes d'aquesta màquina de fer riure sense dir ni piu que és Tricicle, estan com nens amb sabates noves. No en va, serà la primera vegada que dirigeixen junts un xou aliè. "Nosaltres no estem tan lluny de l'humor gamberro dels britànics, encara que a ells la parla els permet ser més cínics. En respectarem l'esperit original, que és molt bo, però amb algun toc personal, amb alguna sorpresa gestual. Haurem d'adaptar algun gag perquè aquí s'entengui", expliquen.
La selecció per al repartiment comença a les 10 del matí amb el director de coreografia, Francesc Abós, escodrinyant pliés i piruetes. Alguns ensopeguen amb les columnes de cartró-pedra del palau on, a la nit, el llibertí Ramon Madaula filosofa sobre l'amor i la moral. L'escenari no dóna per a llargs jetés, però un bon ballarí, com diria Coco Comín, se'l nota només de pujar les escales.
Carolina, arribada de València, salta del càsting a la primera: "Busquen pitreres, és clar. Ja em va dir una amiga que va veure l'obra a Londres que hi surten unes noies de revista. Perquè a mi a l'hora d'aixecar la cama i fer girs no em guanyen, que he fet molta dansa, però volen donasses".
Naira Petrini, una bellesa canària, llueix abdomen i tatuatge. Arriba amb la xuleta del Youtube apresa: "A Broadway hi surten unes noies fantàstiques de 2 metres i amb les cames per les orelles". Ve de Madrid, on ha estat dos anys a Cabaret, i coneix bé l'ofici i els oficiants: "Han demanat roba ajustada, que ensenyis cos. Perquè la primera cosa que es busca és el físic; encara que soni frívol és el que hi ha. Si tens una bona imatge tens moltes més oportunitats: se'ls ha d'entrar pels ulls". Li arriba el torn, surt descalça --"les meves sabatilles són a Iberia"-- i acapara les mirades. "Aquesta noia m'encanta", diu Abós després de la prova.
"La meva imatge per seleccionar- les són les showgirls de Las Vegas, però és que són molt més que uns cossos: són molt bones ballarines. Jo sacrifico pitrera si són més bones ballant, de debò", apunta Abós, que ha deixat Roman Polanski --a les ordres del qual ha participat a Alemanya en El ball dels vampirs-- per crear "amb molt humor" les coreografies de Spamalot. "Quan era petit ja adorava Tricicle i són encantadors. Polanski també és un geni i té molta paciència, però quan la perd, val més no ser-hi present", compara.
Sobre l'escenari, l'examen prossegueix. Entre la desena de ballarins, destaca "el morro" de Benjamín, tal com li deixa anar el mateix Abós. Va a la seva bola amb els passos de ball però traspua una gràcia que és molt de l'estil de Monthy Python. Al final, Abós ho anota per a algun paper principal i ell es descobreix: "Fa 15 anys que faig d'actor còmic, i he treballat en una obra dels britànics amb Toni Albà", diu.
"Els elegits hauran de saber cantar molt bé, ballar, interpretar, i a més a més, ser graciosos", addueix Tricicle. Amb l'estrena de Spamalot, pretenen que Barcelona, almenys en qüestió de musicals, guanyi la partida a Madrid.