www.totmataro.cat
13 de maig de 2008
Els ‘Assortits de l’Aula’ del grup de Joves II presenten un treball sobre improvisacions
Comas Soler Cultura
Era el vespre del Madrid-Barça i una cinquantena llarga d’espectadors van fer santament d’anar a l’Aula de Teatre, en lloc de quedar-se davant la tele i haver d’aguantar el melodrama del Bernabeu i la seva seqüela de llàgrimes de cocodril. A la mateixa hora del futbol, a l’Espai 1 del costat del Monumental, s’hi feien els ‘Assortits’ corresponents al grup de Joves II.
Fragments individuals i equilibri de grup
Amb direcció del professor Moisès Maicas van oferir un exercici acurat i concís, que amb el títol circumstancial de ‘La seqüència del judici’ venia a ser com la primera entrega de l’espectacle que presentaran com a taller de final de temporada d’aquí a unes quantes setmanes. Prescindint de qualsevol text dramàtic preexistent, es basava en el treball col·lectiu d’improvisació dut a terme al llarg del curs i consistia en l’encadenament de petits fragments interpretats individualment per cada un dels quatre actors i deu actrius. Sense acció ni massa interrelació entre cadascun d’ells i la resta del grup, més enllà de la comuna referència a un enigmàtic crim, l’enfocament de l’exercici va ser eminentment didactista. Un treball personalitzat de concentració i de concordança grupal, de dicció enraonada, de justesa en la postura, en el gest i en les pauses, que semblava buscar la concisió com a punt d’equilibri. I el resultat, força reeixit, va aconseguir crear l’expectativa volguda. Només va evidenciar com a rèmora un tempo excessivament lent, sobretot pensant que aquesta seqüència ha de formar part d’un espectacle més llarg a final de curs.
13 de maig de 2008
Els ‘Assortits de l’Aula’ del grup de Joves II presenten un treball sobre improvisacions
Comas Soler Cultura
Era el vespre del Madrid-Barça i una cinquantena llarga d’espectadors van fer santament d’anar a l’Aula de Teatre, en lloc de quedar-se davant la tele i haver d’aguantar el melodrama del Bernabeu i la seva seqüela de llàgrimes de cocodril. A la mateixa hora del futbol, a l’Espai 1 del costat del Monumental, s’hi feien els ‘Assortits’ corresponents al grup de Joves II.
Fragments individuals i equilibri de grup
Amb direcció del professor Moisès Maicas van oferir un exercici acurat i concís, que amb el títol circumstancial de ‘La seqüència del judici’ venia a ser com la primera entrega de l’espectacle que presentaran com a taller de final de temporada d’aquí a unes quantes setmanes. Prescindint de qualsevol text dramàtic preexistent, es basava en el treball col·lectiu d’improvisació dut a terme al llarg del curs i consistia en l’encadenament de petits fragments interpretats individualment per cada un dels quatre actors i deu actrius. Sense acció ni massa interrelació entre cadascun d’ells i la resta del grup, més enllà de la comuna referència a un enigmàtic crim, l’enfocament de l’exercici va ser eminentment didactista. Un treball personalitzat de concentració i de concordança grupal, de dicció enraonada, de justesa en la postura, en el gest i en les pauses, que semblava buscar la concisió com a punt d’equilibri. I el resultat, força reeixit, va aconseguir crear l’expectativa volguda. Només va evidenciar com a rèmora un tempo excessivament lent, sobretot pensant que aquesta seqüència ha de formar part d’un espectacle més llarg a final de curs.