www.elperiodico.cat
26 abril de 2008
• Al TNC, tres coreògrafes dirigeixen 'Mascletà' i Carme Portacelli, una obra de la nobel Jelinek
• Carol López triomfa amb 'Germanes' i estrenen Gemma Beltran, Magda Puyo i Daniela Feixas
MIRADA FEMENINA Magda Puyo. Foto: ANDREA BOSCH / FERRAN NADEU / GUILLERMO MOLINER IMMA FERNÁNDEZ / MARTA CERVERA
BARCELONA
Encara que sense arribar a la majoria ministerial de Zapatero, les dones també van estenent a poc a poc el seu poder entre bastidors. Directores, actrius, coreògrafes i autores es volen fer sentir en l'escena catalana, i moltes ho estan aconseguint. No els ha resultat gens fàcil perquè, com diu la directora Carme Portacelli, reprenent les paraules de Simone de Beauvoir, "només hi haurà total igualtat quan un home mediocre sigui substituït per una dona mediocre". A continuació, esmentem algunes de les obres que hi ha a la cartellera en què manen les dones. I amb èxit.
'HOMES DE SHAKESPEARE'
Gemma Beltran, directora de la companyia Dei Furbi, ha sacsejat els personatges shakespearians en el muntatge que va estrenar dijous passat al Tantarantana. Es tracta d'una peça multidisciplinària en què els tres actors (Toni Vinyals, Òscar Bosch i Robert González) a les seves ordres fan el bufó, canten, practiquen esgrima... "És una obra molt carnavalesca, trepidant i visual",
subratlla Beltran. Dos violoncel.listes participen del joc metateatral que s'inicia quan tres homes apareixen perduts a l'extraradi urbà i es comencen a interrogar pel sentit de la seva existència, mentre interpreten fragments d'obres del bard. "Reprèn la idea que el món és un gran escenari en què cadascú representa un paper", resumeix Beltran.
'ESPECTRES'
Magda Puyo dirigeix al Romea Emma Vilarasau en l'actualitzada adaptació de l'obra de Henrik Ibsen que, segons la directora, reflecteix com "l'herència ideològica ens fa la vida impossible i ens porta a reprimir l'alegria de viure". Un text sobre la lluita d'una dona i mare que busca la seva pròpia veritat.
'GERMANES'
El gran èxit de Carol López amb les seves Germanes ha obligat a reajustar la graella de La Villarroel. El brillant muntatge de l'autora i directora --"una reflexió sobre la vida explicada mentre es parla de la mort", resumeix-- sedueix amb el seu enginy i l'hàbil encaix de passatges hilarants amb repunts dramàtics. També són les dones les que porten la veu cantant en aquesta comèdia d'humor que té gestos de complicitat amb Woody Allen i Anton Txékhov i que està protagonitzada per Amparo Fernández i les seves filles María Lanau, Montse Germán i Aina Clotet.
'MASCLETÀ'
Tres coreògrafes punteres parlen de l'home del segle XXI en aquesta obra: la veterana creadora madrilenya Teresa Nieto, Roser Montlló Guberna, resident a França, i Sofía Asencio, una de les creadores més interessants sorgides a Catalunya. Van escollir sis ballarins i actors per portar a terme aquest projecte a la Sala Tallers (TNC). Nieto retrata l'home com un ésser "incòmode, despistat, en un procés d'adaptació", destaca la coreògrafa que utilitza l'humor per desdramatitzar els dilemes als quals s'enfronta el sexe oposat. "En l'aspecte bàsic l'home no ha canviat. Té una sensació d'inseguretat i de pèrdua", afegeix. Asencio planteja un solo amb molt sentit de l'humor amb "un home eternament jove però amb la ment un pèl cansada". Mont- lló Guberna els converteix en estàtues parlants per abordar "la relació home-dona d'una forma universal, sense barreres entre tots dos", diu.
'NOMÉS SEXE'
Daniela Feixas juga a desmuntar els tòpics sobre el sexe al TGB en la seva tercera obra. "El text va sorgir d'una conversa transcendent sobre el sexe que vaig mantenir amb un company de feina", explica Feixas, que també és actriu. "Parla de la visió de l'home i de la dona, de la contradicció que existeix entre la vida sexual real de la majoria de la gent i amb aquella que un explica i aquella que desitja".
Per ella, la coincidència a la cartellera de tantes creadores és senyal que "avancem". "Les dones hem de lluitar més per fer- nos sentir", diu en coincidència amb Carol López, que creu que elles han de demostrar el doble. "Els càrrecs de poder els ocupen homes i, més que per masclisme, que també n'hi ha, el que fa disminuir les nostres possibilitats és el fet que entre ells sorgeixi una empatia difícil de reproduir amb una dona", diu Feixas.
'QUÈ VA PASSAR QUAN NORA...'
Després de l'estrena a Reus (CAER), a partir del 8 de maig arribarà a Barcelona Què va passar quan Nora va deixar el seu home..., una obra de la premi Nobel Elfriede Jelinek que dirigeix Carme Portacelli i protagonitza Lluïsa Castell. Tres dones, a l'assalt de la Sala Petita del TNC. La primera, l'autora austríaca, reprèn el fil de Casa de nines, de Henrik Ibsen, per seguir els passos de Nora després de la decisió d'abandonar el marit i els fills. Així finalitzava el clàssic i la ploma despietada de Jelinek inicia així la continuació, un segle després: "No sóc una dona abandonada pel seu marit. Sóc una dona que ha fugit d'ella mateixa... ".Per Portacelli, l'actitud de Nora a l'abandonar casa seva era un esdeveniment en la seva època (Ibsen la va estrenar el 1879) i fins i tot ara. "És fantàstic que deixi el marit, encara que després el discurs feminista xoqui amb el discurs econòmic del pròsper capitalisme". La Nora de Jelinek es veu obligada a sobreviure en el món hostil i masclista d'una fàbrica, i la directora ha volgut narrar-ho amb música en directe i cançons compostes per Dani Nel.lo. "A l'obra el poder segueix estant en mans dels homes i aquests utilitzen Nora, que tornarà a caure en els mateixos rols de sempre", revela la directora, que considera la Nobel austríaca "molt lúcida i tremenda". "Jo tinc més esperança, penso que hi ha un altre món per a les dones. Em vaig emocionar amb Zapatero, però encara queda molta gent com Berlusconi. Les coses no estan tan clares", afegeix Carme Portacelli, que admet que li va resultar "molt difícil", pel fet de ser dona, aconseguir el prestigi escènic amb què compta avui.
26 abril de 2008
• Al TNC, tres coreògrafes dirigeixen 'Mascletà' i Carme Portacelli, una obra de la nobel Jelinek
• Carol López triomfa amb 'Germanes' i estrenen Gemma Beltran, Magda Puyo i Daniela Feixas
MIRADA FEMENINA Magda Puyo. Foto: ANDREA BOSCH / FERRAN NADEU / GUILLERMO MOLINER IMMA FERNÁNDEZ / MARTA CERVERA
BARCELONA
Encara que sense arribar a la majoria ministerial de Zapatero, les dones també van estenent a poc a poc el seu poder entre bastidors. Directores, actrius, coreògrafes i autores es volen fer sentir en l'escena catalana, i moltes ho estan aconseguint. No els ha resultat gens fàcil perquè, com diu la directora Carme Portacelli, reprenent les paraules de Simone de Beauvoir, "només hi haurà total igualtat quan un home mediocre sigui substituït per una dona mediocre". A continuació, esmentem algunes de les obres que hi ha a la cartellera en què manen les dones. I amb èxit.
'HOMES DE SHAKESPEARE'
Gemma Beltran, directora de la companyia Dei Furbi, ha sacsejat els personatges shakespearians en el muntatge que va estrenar dijous passat al Tantarantana. Es tracta d'una peça multidisciplinària en què els tres actors (Toni Vinyals, Òscar Bosch i Robert González) a les seves ordres fan el bufó, canten, practiquen esgrima... "És una obra molt carnavalesca, trepidant i visual",
subratlla Beltran. Dos violoncel.listes participen del joc metateatral que s'inicia quan tres homes apareixen perduts a l'extraradi urbà i es comencen a interrogar pel sentit de la seva existència, mentre interpreten fragments d'obres del bard. "Reprèn la idea que el món és un gran escenari en què cadascú representa un paper", resumeix Beltran.
'ESPECTRES'
Magda Puyo dirigeix al Romea Emma Vilarasau en l'actualitzada adaptació de l'obra de Henrik Ibsen que, segons la directora, reflecteix com "l'herència ideològica ens fa la vida impossible i ens porta a reprimir l'alegria de viure". Un text sobre la lluita d'una dona i mare que busca la seva pròpia veritat.
'GERMANES'
El gran èxit de Carol López amb les seves Germanes ha obligat a reajustar la graella de La Villarroel. El brillant muntatge de l'autora i directora --"una reflexió sobre la vida explicada mentre es parla de la mort", resumeix-- sedueix amb el seu enginy i l'hàbil encaix de passatges hilarants amb repunts dramàtics. També són les dones les que porten la veu cantant en aquesta comèdia d'humor que té gestos de complicitat amb Woody Allen i Anton Txékhov i que està protagonitzada per Amparo Fernández i les seves filles María Lanau, Montse Germán i Aina Clotet.
'MASCLETÀ'
Tres coreògrafes punteres parlen de l'home del segle XXI en aquesta obra: la veterana creadora madrilenya Teresa Nieto, Roser Montlló Guberna, resident a França, i Sofía Asencio, una de les creadores més interessants sorgides a Catalunya. Van escollir sis ballarins i actors per portar a terme aquest projecte a la Sala Tallers (TNC). Nieto retrata l'home com un ésser "incòmode, despistat, en un procés d'adaptació", destaca la coreògrafa que utilitza l'humor per desdramatitzar els dilemes als quals s'enfronta el sexe oposat. "En l'aspecte bàsic l'home no ha canviat. Té una sensació d'inseguretat i de pèrdua", afegeix. Asencio planteja un solo amb molt sentit de l'humor amb "un home eternament jove però amb la ment un pèl cansada". Mont- lló Guberna els converteix en estàtues parlants per abordar "la relació home-dona d'una forma universal, sense barreres entre tots dos", diu.
'NOMÉS SEXE'
Daniela Feixas juga a desmuntar els tòpics sobre el sexe al TGB en la seva tercera obra. "El text va sorgir d'una conversa transcendent sobre el sexe que vaig mantenir amb un company de feina", explica Feixas, que també és actriu. "Parla de la visió de l'home i de la dona, de la contradicció que existeix entre la vida sexual real de la majoria de la gent i amb aquella que un explica i aquella que desitja".
Per ella, la coincidència a la cartellera de tantes creadores és senyal que "avancem". "Les dones hem de lluitar més per fer- nos sentir", diu en coincidència amb Carol López, que creu que elles han de demostrar el doble. "Els càrrecs de poder els ocupen homes i, més que per masclisme, que també n'hi ha, el que fa disminuir les nostres possibilitats és el fet que entre ells sorgeixi una empatia difícil de reproduir amb una dona", diu Feixas.
'QUÈ VA PASSAR QUAN NORA...'
Després de l'estrena a Reus (CAER), a partir del 8 de maig arribarà a Barcelona Què va passar quan Nora va deixar el seu home..., una obra de la premi Nobel Elfriede Jelinek que dirigeix Carme Portacelli i protagonitza Lluïsa Castell. Tres dones, a l'assalt de la Sala Petita del TNC. La primera, l'autora austríaca, reprèn el fil de Casa de nines, de Henrik Ibsen, per seguir els passos de Nora després de la decisió d'abandonar el marit i els fills. Així finalitzava el clàssic i la ploma despietada de Jelinek inicia així la continuació, un segle després: "No sóc una dona abandonada pel seu marit. Sóc una dona que ha fugit d'ella mateixa... ".Per Portacelli, l'actitud de Nora a l'abandonar casa seva era un esdeveniment en la seva època (Ibsen la va estrenar el 1879) i fins i tot ara. "És fantàstic que deixi el marit, encara que després el discurs feminista xoqui amb el discurs econòmic del pròsper capitalisme". La Nora de Jelinek es veu obligada a sobreviure en el món hostil i masclista d'una fàbrica, i la directora ha volgut narrar-ho amb música en directe i cançons compostes per Dani Nel.lo. "A l'obra el poder segueix estant en mans dels homes i aquests utilitzen Nora, que tornarà a caure en els mateixos rols de sempre", revela la directora, que considera la Nobel austríaca "molt lúcida i tremenda". "Jo tinc més esperança, penso que hi ha un altre món per a les dones. Em vaig emocionar amb Zapatero, però encara queda molta gent com Berlusconi. Les coses no estan tan clares", afegeix Carme Portacelli, que admet que li va resultar "molt difícil", pel fet de ser dona, aconseguir el prestigi escènic amb què compta avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada