75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Les fotos
La primera: El Caim (Joaquim Pons) i el Diable (Antoni Blanch)
La segona: el Joaquim Parra (Adam) i el Josep Maria Cusachs (Querub) portant en volandes el Joan Abril (Abel) i com a seguici la Anna Maria Rovira (Eva) darrera i la Immaculada Llorens (Nara) davant
El 28 d’octubre de 1978 Sala Cabañes estrenava “Allò que tal vegada s’esdevingué” de Joan Oller (Pere Quart)
Varem fer el que varem poder per salvar un text al qual no estàvem acostumats i no ens va quedar malament. Joaquim Parra , Anna M. Rovira , Joaquim Pons , Joan Abril , Immaculada Llorens , Josep Maria Cusachs i Antoni Blanch érem el repartiment. El muntatge musical va ser de Jordi Ribas , la il·luminació de Joan Parra i la direcció de Nuri Fàbregas.
De que va l’obra ?
L'obra, com d'altres de l'autor, presenta dues versions: la primera data de 1936 i fou reeditada el 1970; la segona, de 1977, fou publicada dins Teatre original.
Personatges
L'obra presenta set personatges més uns àngels i una veu en off -la de Jahvè. L'autor, a l'hora de crear-los, s'ha basat en el primer llibre de l'Antic Testament, el Gènesi, però la valoració dels personatges ha estat completament invertida. Així, aquí els bons són els dolents i els dolents són els bons.
El personatge central de l'obra és Caïm. Com en la Bíblia, el seu rival és Abel, però aquí el procés s'ha capgirat: Caïm s'ha convertit en l'individu positiu de la història. L'autor ens el presenta com un artista (pinta en una cova amagada). És un home nou, que fa ús d'unes noves armes: la protesta, el rebuig de tot allò imposat, el treball... Per dominar el seu entorn en té prou amb les seves forces.
Abel és la contrafigura de Caïm: feble, envejós, covard i sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. Acata sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert intentant utilitzar-ho en benefici propi. Caïm li inspira enveja i alhora por per la seva força i la seva superioritat; per protegir-se'n s'aixopluga en el pare, que el prefereix a Caïm.
Nara, germana de Caïm i Abel, ens és presentada com una bestioleta agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. És el centre de les disputes entre els seus dos germans per la possessió de la femella
La comèdia està estructurada en un acte i es clou amb un final obert. L'estructura evoluciona de manera paral·lela al personatge de Caïm, i així, quan ja s'ha plantejat la situació de l'obra, s'arriba al clímax: Caïm, negligint els advertiments, torna a saltar la tanca i s'apropia de la fruita de l'arbre de la vida. El desenllaç es produeix després de la mort d'Abel, quan Caïm rep el reconeixement de Jahvè a través d'un senyal que el protegeix.
Les fotos
La primera: El Caim (Joaquim Pons) i el Diable (Antoni Blanch)
La segona: el Joaquim Parra (Adam) i el Josep Maria Cusachs (Querub) portant en volandes el Joan Abril (Abel) i com a seguici la Anna Maria Rovira (Eva) darrera i la Immaculada Llorens (Nara) davant
El 28 d’octubre de 1978 Sala Cabañes estrenava “Allò que tal vegada s’esdevingué” de Joan Oller (Pere Quart)
Varem fer el que varem poder per salvar un text al qual no estàvem acostumats i no ens va quedar malament. Joaquim Parra , Anna M. Rovira , Joaquim Pons , Joan Abril , Immaculada Llorens , Josep Maria Cusachs i Antoni Blanch érem el repartiment. El muntatge musical va ser de Jordi Ribas , la il·luminació de Joan Parra i la direcció de Nuri Fàbregas.
De que va l’obra ?
L'obra, com d'altres de l'autor, presenta dues versions: la primera data de 1936 i fou reeditada el 1970; la segona, de 1977, fou publicada dins Teatre original.
Personatges
L'obra presenta set personatges més uns àngels i una veu en off -la de Jahvè. L'autor, a l'hora de crear-los, s'ha basat en el primer llibre de l'Antic Testament, el Gènesi, però la valoració dels personatges ha estat completament invertida. Així, aquí els bons són els dolents i els dolents són els bons.
El personatge central de l'obra és Caïm. Com en la Bíblia, el seu rival és Abel, però aquí el procés s'ha capgirat: Caïm s'ha convertit en l'individu positiu de la història. L'autor ens el presenta com un artista (pinta en una cova amagada). És un home nou, que fa ús d'unes noves armes: la protesta, el rebuig de tot allò imposat, el treball... Per dominar el seu entorn en té prou amb les seves forces.
Abel és la contrafigura de Caïm: feble, envejós, covard i sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. Acata sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert intentant utilitzar-ho en benefici propi. Caïm li inspira enveja i alhora por per la seva força i la seva superioritat; per protegir-se'n s'aixopluga en el pare, que el prefereix a Caïm.
Nara, germana de Caïm i Abel, ens és presentada com una bestioleta agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. És el centre de les disputes entre els seus dos germans per la possessió de la femella
La comèdia està estructurada en un acte i es clou amb un final obert. L'estructura evoluciona de manera paral·lela al personatge de Caïm, i així, quan ja s'ha plantejat la situació de l'obra, s'arriba al clímax: Caïm, negligint els advertiments, torna a saltar la tanca i s'apropia de la fruita de l'arbre de la vida. El desenllaç es produeix després de la mort d'Abel, quan Caïm rep el reconeixement de Jahvè a través d'un senyal que el protegeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada