www.elperiodico.cat
3 de maig de 2008
• 'Antílopes' denuncia la superioritat i la falta d'integració dels cooperants europeus a l'Àfrica
• "Som incapaços de tractar de tu a tu" el continent negre, resumeix la directora, Magda Puyo
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
La censura de l'escriptor Henning Mankell (Estocolm, 1948) al colonialisme pseudohumanista --via oenagés-- dels europeus a l'Àfrica arribarà la temporada que ve al Teatre Nacional de Catalunya amb l'adaptació de la seva obra teatral Antílopes. Magda Puyo dirigirà el muntatge, que suposarà el debut del dramaturg suec en l'escena catalana.
Encara que són les peripècies detectivesques de Kurt Wallander les que li han donat fama mundial, l'autor d'El tallafoc té al seu currículum altres excel.lents novel.les i peces teatrals, moltes de les quals estan ambientades a l'Àfrica, continent que coneix a fons ja que des de fa uns quants lustres resideix la meitat de l'any a Moçambic, on dirigeix el Teatre Nacional Avinguda de Maputo. El seu últim llibre, Moriré, pero mi memoria sobrevivirá --un crit punyent contra l'epidèmia de la sida--, va partir de la seva trobada amb una nena ugandesa òrfena.
Ha estat Sergi Belbel, director artístic del TNC i gran admirador de l'autor suec, qui li ha volgut obrir les portes de l'escena catalana. "Mankell és un dramaturg excel.lent, i sempre ha flirtejat amb el teatre, però aquesta és una faceta que la gent desconeix, sobretot en aquest país", subratlla el director i també dramaturg. "Serà la primera vegada que una obra seva es representa a Catalunya".
COOPERANTS I AMOS A
Antílopes --en el seu text està treballant també el traductor, poeta i dramaturg Feliu Formosa-- Mankell denuncia la cooperació que emmascara una nova forma de colonialisme. "Més que criticar pròpiament la feina de les organitzacions, critica el sistema, les relacions entre Europa i l'Àfrica, i aquest sentit de superioritat nostre. Però ho fa amb molta elegància, i fins i tot amb humor. També retrata la ingenuïtat dels que van carregats d'il.lusions a ajudar els negrets", apunta Belbel.
En la trama, un matrimoni de cooperants de mitjana edat, davant l'arribada d'un jove substitut, fa balanç de la dècada passada al país africà. "És una peça senzilla de tres personatges. A través de les vivències d'aquesta parella, Mankell evidencia com els que van allà a treballar no renuncien a la seva vida i costums europeus. S'emporten fins i tot els mobles d'Ikea, no s'integren", addueix el director.
ACTITUD COMPASSIVA
Per Magda Puyo, que actualment dirigeix al Teatre Romea Espectres, d'un altre autor nòrdic, Henrik Ibsen, el text incideix "en els conflictes entre els europeus i un continent del qual ens hem fet els amos econòmics i al qual tractem amb una actitud compassiva, de pietat. Som incapaços de tractar-los de tu a tu. Nosaltres no estem preparats per relacionar-nos amb ells".
"L'obra --revela Puyo-- és bastant obsessiva. Tracta aquesta frustració, la incapacitat de ser humans, i ho fa amb algunes pinzellades de thriller, de terror, de surrealisme". Segons ella, Antílopes és, en el fons, "una crítica ferotge" a les oenagés que treballen a l'Àfrica.
3 de maig de 2008
• 'Antílopes' denuncia la superioritat i la falta d'integració dels cooperants europeus a l'Àfrica
• "Som incapaços de tractar de tu a tu" el continent negre, resumeix la directora, Magda Puyo
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
La censura de l'escriptor Henning Mankell (Estocolm, 1948) al colonialisme pseudohumanista --via oenagés-- dels europeus a l'Àfrica arribarà la temporada que ve al Teatre Nacional de Catalunya amb l'adaptació de la seva obra teatral Antílopes. Magda Puyo dirigirà el muntatge, que suposarà el debut del dramaturg suec en l'escena catalana.
Encara que són les peripècies detectivesques de Kurt Wallander les que li han donat fama mundial, l'autor d'El tallafoc té al seu currículum altres excel.lents novel.les i peces teatrals, moltes de les quals estan ambientades a l'Àfrica, continent que coneix a fons ja que des de fa uns quants lustres resideix la meitat de l'any a Moçambic, on dirigeix el Teatre Nacional Avinguda de Maputo. El seu últim llibre, Moriré, pero mi memoria sobrevivirá --un crit punyent contra l'epidèmia de la sida--, va partir de la seva trobada amb una nena ugandesa òrfena.
Ha estat Sergi Belbel, director artístic del TNC i gran admirador de l'autor suec, qui li ha volgut obrir les portes de l'escena catalana. "Mankell és un dramaturg excel.lent, i sempre ha flirtejat amb el teatre, però aquesta és una faceta que la gent desconeix, sobretot en aquest país", subratlla el director i també dramaturg. "Serà la primera vegada que una obra seva es representa a Catalunya".
COOPERANTS I AMOS A
Antílopes --en el seu text està treballant també el traductor, poeta i dramaturg Feliu Formosa-- Mankell denuncia la cooperació que emmascara una nova forma de colonialisme. "Més que criticar pròpiament la feina de les organitzacions, critica el sistema, les relacions entre Europa i l'Àfrica, i aquest sentit de superioritat nostre. Però ho fa amb molta elegància, i fins i tot amb humor. També retrata la ingenuïtat dels que van carregats d'il.lusions a ajudar els negrets", apunta Belbel.
En la trama, un matrimoni de cooperants de mitjana edat, davant l'arribada d'un jove substitut, fa balanç de la dècada passada al país africà. "És una peça senzilla de tres personatges. A través de les vivències d'aquesta parella, Mankell evidencia com els que van allà a treballar no renuncien a la seva vida i costums europeus. S'emporten fins i tot els mobles d'Ikea, no s'integren", addueix el director.
ACTITUD COMPASSIVA
Per Magda Puyo, que actualment dirigeix al Teatre Romea Espectres, d'un altre autor nòrdic, Henrik Ibsen, el text incideix "en els conflictes entre els europeus i un continent del qual ens hem fet els amos econòmics i al qual tractem amb una actitud compassiva, de pietat. Som incapaços de tractar-los de tu a tu. Nosaltres no estem preparats per relacionar-nos amb ells".
"L'obra --revela Puyo-- és bastant obsessiva. Tracta aquesta frustració, la incapacitat de ser humans, i ho fa amb algunes pinzellades de thriller, de terror, de surrealisme". Segons ella, Antílopes és, en el fons, "una crítica ferotge" a les oenagés que treballen a l'Àfrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada