30 octubre 2006
Huppert, Adjani i Reno pugen a escena
Àlex Vicente
La tardor teatral a París ha arribat de la mà de grans intèrprets coneguts internacionalment gràcies al cinema, que s'atreveixen a pujar a l'escenari, alguns per primera vegada en molt de temps. La gran estrella de la rentrée del teatre francès és l'actriu Isabelle Adjani, cada vegada més absent de la pantalla cinematogràfica i més concentrada en l'escena: en els últims deu anys només ha rodat tres pel·lícules. Adjani contraataca després de l'èxit apoteòsic del muntatge de La dama de les camèlies que va protagonitzar al 2000.
Fins al desembre que ve, Adjani protagonitza L'última nit de Maria Estuart, crònica de les dues hores anteriors a l'execució de la reina, humiliada per un entorn que al seu dia la va tenir en un altar. La premsa francesa ha volgut veure en l'obra una mena de metàfora de la trajectòria recent de l'actriu, assetjada pels mitjans per les seves històries sentimentals i objecte de falsos rumors descarnats, que li atribuïen una terrible malaltia terminal. L'expectació ha estat màxima i les crítiques, positives. Les entrades comencen a ser escasses, tot i que el preu per veure Adjani a l'exclusiu Théâtre Marigny, pròxim al Palau de l'Elisi, no baixa dels 76 euros.
L'altra gran estrella del teatre d'aquesta tardor és Isabelle Huppert, que protagonitza una posada en escena de Quartett, estranya peça de Heiner Müller que desconstrueix Les amistats perilloses, dirigida per Robert Wilson. Una reunió de pesos pesants al Théâtre de l'Odéon, reobert fa poc, per a la qual ja no queda ni una sola entrada. Huppert, tenyida de ros platí i amb una túnica violeta, ha enlluernat la crítica, com també ho ha fet el seu company a l'escenari, Ariel García Valdés.
Àlex Vicente
La tardor teatral a París ha arribat de la mà de grans intèrprets coneguts internacionalment gràcies al cinema, que s'atreveixen a pujar a l'escenari, alguns per primera vegada en molt de temps. La gran estrella de la rentrée del teatre francès és l'actriu Isabelle Adjani, cada vegada més absent de la pantalla cinematogràfica i més concentrada en l'escena: en els últims deu anys només ha rodat tres pel·lícules. Adjani contraataca després de l'èxit apoteòsic del muntatge de La dama de les camèlies que va protagonitzar al 2000.
Fins al desembre que ve, Adjani protagonitza L'última nit de Maria Estuart, crònica de les dues hores anteriors a l'execució de la reina, humiliada per un entorn que al seu dia la va tenir en un altar. La premsa francesa ha volgut veure en l'obra una mena de metàfora de la trajectòria recent de l'actriu, assetjada pels mitjans per les seves històries sentimentals i objecte de falsos rumors descarnats, que li atribuïen una terrible malaltia terminal. L'expectació ha estat màxima i les crítiques, positives. Les entrades comencen a ser escasses, tot i que el preu per veure Adjani a l'exclusiu Théâtre Marigny, pròxim al Palau de l'Elisi, no baixa dels 76 euros.
L'altra gran estrella del teatre d'aquesta tardor és Isabelle Huppert, que protagonitza una posada en escena de Quartett, estranya peça de Heiner Müller que desconstrueix Les amistats perilloses, dirigida per Robert Wilson. Una reunió de pesos pesants al Théâtre de l'Odéon, reobert fa poc, per a la qual ja no queda ni una sola entrada. Huppert, tenyida de ros platí i amb una túnica violeta, ha enlluernat la crítica, com també ho ha fet el seu company a l'escenari, Ariel García Valdés.
L'amic de Sarkozy
Menys èxit ha tingut Jean Reno amb l'estrena de Les grandes occasions, una tragicomèdia de parella que acabarà les representacions abans del previst, en vista a la falta de públic interessat. Potser perquè a la intel·lectualitat parisenca, públic potencial del teatre a la capital francesa, no li ha fet gens de gràcia que es faci fotos amb Nicolas Sarkozy, ministre d'Interior, possible candidat conservador a les pròximes eleccions i padrí del casament de l'actor al juliol passat. De vegades, la relació entre art i política s'acaba pagant cara.
Louis Garrel, que triomfa al cinema amb l'excel·lent relectura de la Nouvelle Vague titulada Dans Paris, també s'ha estrenat als teatres de París amb Baal. El fill del director Philippe Garrel va protagonitzar fins abans-d'ahir una obra de joventut de Brecht amb una posada en escena radical de gairebé quatre hores, on els actors s'enfronten literalment al públic.
Menys èxit ha tingut Jean Reno amb l'estrena de Les grandes occasions, una tragicomèdia de parella que acabarà les representacions abans del previst, en vista a la falta de públic interessat. Potser perquè a la intel·lectualitat parisenca, públic potencial del teatre a la capital francesa, no li ha fet gens de gràcia que es faci fotos amb Nicolas Sarkozy, ministre d'Interior, possible candidat conservador a les pròximes eleccions i padrí del casament de l'actor al juliol passat. De vegades, la relació entre art i política s'acaba pagant cara.
Louis Garrel, que triomfa al cinema amb l'excel·lent relectura de la Nouvelle Vague titulada Dans Paris, també s'ha estrenat als teatres de París amb Baal. El fill del director Philippe Garrel va protagonitzar fins abans-d'ahir una obra de joventut de Brecht amb una posada en escena radical de gairebé quatre hores, on els actors s'enfronten literalment al públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada