www.lamalla.net
27 de març de 2008
Canal Joves
Meritxell Martínez i Pauné
L’Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET) va organitzar ahir dimecres un acte festiu i reivindicatiu per reclamar l’homologació com a grau mig dels estudis que ofereixen. L’entitat, que aplega deu escoles de tot el país, demana que els cursos de 1550 hores siguin reconeguts com a una titulació oficial, fet que permetria als alumnes convalidar crèdits, accedir a beques i participar en intercanvis internacionals.
“Si no vas a l’Institut del Teatre és com si fossis actriu a mitges”, es queixa l’Andrea Zaida, de només 15 anys. Al seu costat, l’Andrea Navarro, que té 17 anys, també protesta: “A l’Institut només hi entren 36 alumnes cada any i la formació que ofereix no em resulta prou atractiva com per compensar l’esforç de passar les proves, que són molt difícils”. “A més, hi ha un ambient molt competitiu, que no et permet gaudir de la interpretació i de l’expressivitat”, afegeix. Les dues són alumnes de l’escola d’Estudis Escènics El Timbal, situada a Ciutat Vella, i estudien un curs pont entre el nivell adolescent i el d’adults. Molt més avançada està la Sílvia Bas, de 29 anys, que estudia l’últim any del curs d’interpretació professional de l’estudi Nancy Tuñón - Jordi Oliver, a Gràcia. “Jo vaig escollir aquest estudi perquè me l’havien recomanat molt, perquè té molt prestigi – explica Blas –, i em sembla injust que els estudiants d’escoles privades no tinguem dret a una titulació ni a cap beca malgrat tenir una formació tant o més bona que la pública”.
Els deu centres que formen l’Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET) fa deu anys que piquen portes a les diverses institucions per aconseguir l’homologació dels seus cursos. Cansats de no obtenir resposta, van celebrar ahir a la tarda un acte reivindicatiu “per fer soroll i ser escoltats d’una vegada”, segons la presidenta de l’entitat, Marina Serra. La protesta va tenir lloc de dos quarts de sis a dos quarts de vuit del vespre a la plaça dels Àngels, al Raval barceloní. El grup de batucada Sambé do Timbalé va obrir l’acte amb l’espectacle Sambaleando, que va fer ballar als quasi cinc-cents assistents, la majoria estudiants de les escoles convocants. A un quart de set, l’actor còmic Toni Albà va llegir el manifest elaborat per l’ACET. “Som la font principal d’actors i actrius del país”, proclamava el text. Ho recolza el fet que a l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), la principal agrupació del sector, hi hagi inscrits quasi el triple d’actors i actrius provinents d’escoles privades que no pas ex alumnes de l’Institut del Teatre. L’actor Ferran Rañé, president de l’AADPC, va recolzar l’acte com a assistent. A més de l’equiparació dels cursos de 1550 hores de formació com a cicles de grau mitjà, l’ACET demana una nova regulació del sector escènic i un concert econòmic per les escoles similar al que tenen d’altres comunitats autònomes de l’Estat.
“La meitat dels nostres alumnes són estudiants universitaris i al voltant d’un quart són llicenciats”, explica la Nancy Tuñón, codirectora de l’estudi gracienc. “Això obliga a molts alumnes a alentir o reduir la seva formació, perquè han de buscar temps per treballar i a sobre no poden ni convalidar crèdits de lliure elecció”, afegeix el seu soci, en Jordi Oliver. Tots dos es queixen de l’escàs suport institucional a les arts escèniques, en comparació a la resta de disciplines i a les ajudes sí que atorguen altres països europeus als seus ensenyaments de teatre. La Marina Serra, presidenta de l’ACET, es declara optimista amb els resultats que la protesta i expressa des de la tarima el seu desig que l’acte d’ahir sigui “el primer i l’últim” i que l’homologació arribi ben aviat. De moment ja han rebut les trucades de dos diputats i de responsables del Departament de Cultura de la Generalitat. “Com a mínim fent soroll hem aconseguit que s’interessin pel nostre problema, hem començat a existir”, afirma.
Els joves assistents, alguns amb nassos vermells de pallasso, van cridar els cinc lemes proposats per l’associació i van representar les senzilles coreografies que corresponien a cada eslògan. Per cloure l’acte, més música en directe, servida pel grup de gipsy-swing Shine i Dani Nel·lo, que van fer ballar i cantar al públic al ritme de les seves cançons.
27 de març de 2008
Canal Joves
Meritxell Martínez i Pauné
L’Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET) va organitzar ahir dimecres un acte festiu i reivindicatiu per reclamar l’homologació com a grau mig dels estudis que ofereixen. L’entitat, que aplega deu escoles de tot el país, demana que els cursos de 1550 hores siguin reconeguts com a una titulació oficial, fet que permetria als alumnes convalidar crèdits, accedir a beques i participar en intercanvis internacionals.
“Si no vas a l’Institut del Teatre és com si fossis actriu a mitges”, es queixa l’Andrea Zaida, de només 15 anys. Al seu costat, l’Andrea Navarro, que té 17 anys, també protesta: “A l’Institut només hi entren 36 alumnes cada any i la formació que ofereix no em resulta prou atractiva com per compensar l’esforç de passar les proves, que són molt difícils”. “A més, hi ha un ambient molt competitiu, que no et permet gaudir de la interpretació i de l’expressivitat”, afegeix. Les dues són alumnes de l’escola d’Estudis Escènics El Timbal, situada a Ciutat Vella, i estudien un curs pont entre el nivell adolescent i el d’adults. Molt més avançada està la Sílvia Bas, de 29 anys, que estudia l’últim any del curs d’interpretació professional de l’estudi Nancy Tuñón - Jordi Oliver, a Gràcia. “Jo vaig escollir aquest estudi perquè me l’havien recomanat molt, perquè té molt prestigi – explica Blas –, i em sembla injust que els estudiants d’escoles privades no tinguem dret a una titulació ni a cap beca malgrat tenir una formació tant o més bona que la pública”.
Els deu centres que formen l’Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET) fa deu anys que piquen portes a les diverses institucions per aconseguir l’homologació dels seus cursos. Cansats de no obtenir resposta, van celebrar ahir a la tarda un acte reivindicatiu “per fer soroll i ser escoltats d’una vegada”, segons la presidenta de l’entitat, Marina Serra. La protesta va tenir lloc de dos quarts de sis a dos quarts de vuit del vespre a la plaça dels Àngels, al Raval barceloní. El grup de batucada Sambé do Timbalé va obrir l’acte amb l’espectacle Sambaleando, que va fer ballar als quasi cinc-cents assistents, la majoria estudiants de les escoles convocants. A un quart de set, l’actor còmic Toni Albà va llegir el manifest elaborat per l’ACET. “Som la font principal d’actors i actrius del país”, proclamava el text. Ho recolza el fet que a l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), la principal agrupació del sector, hi hagi inscrits quasi el triple d’actors i actrius provinents d’escoles privades que no pas ex alumnes de l’Institut del Teatre. L’actor Ferran Rañé, president de l’AADPC, va recolzar l’acte com a assistent. A més de l’equiparació dels cursos de 1550 hores de formació com a cicles de grau mitjà, l’ACET demana una nova regulació del sector escènic i un concert econòmic per les escoles similar al que tenen d’altres comunitats autònomes de l’Estat.
“La meitat dels nostres alumnes són estudiants universitaris i al voltant d’un quart són llicenciats”, explica la Nancy Tuñón, codirectora de l’estudi gracienc. “Això obliga a molts alumnes a alentir o reduir la seva formació, perquè han de buscar temps per treballar i a sobre no poden ni convalidar crèdits de lliure elecció”, afegeix el seu soci, en Jordi Oliver. Tots dos es queixen de l’escàs suport institucional a les arts escèniques, en comparació a la resta de disciplines i a les ajudes sí que atorguen altres països europeus als seus ensenyaments de teatre. La Marina Serra, presidenta de l’ACET, es declara optimista amb els resultats que la protesta i expressa des de la tarima el seu desig que l’acte d’ahir sigui “el primer i l’últim” i que l’homologació arribi ben aviat. De moment ja han rebut les trucades de dos diputats i de responsables del Departament de Cultura de la Generalitat. “Com a mínim fent soroll hem aconseguit que s’interessin pel nostre problema, hem començat a existir”, afirma.
Els joves assistents, alguns amb nassos vermells de pallasso, van cridar els cinc lemes proposats per l’associació i van representar les senzilles coreografies que corresponien a cada eslògan. Per cloure l’acte, més música en directe, servida pel grup de gipsy-swing Shine i Dani Nel·lo, que van fer ballar i cantar al públic al ritme de les seves cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada