1975 -Pepin de los Bosques
1974 - En el oeste hay indios75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
L’època dels anys 70 començament dels 80 va esta marcada per els novembres infantils , aquests s’allargaven durant tot el mes de Novembre i alguna vegada trepitjaven el desembre, això suposant que no es fes l’estrena d’una obra que durant uns anys també va ser tradició pels vols de la Puríssima. Amb això ja dono una pista de quan es començava a muntar Pastorets abans oi ?
Els contes a representar eren variats però predominaven els de la factoria “Coquard” , per dir que quasi tenia llotja fitxa.
El Petit dels tres Tambors , Nines i Ninots ,Titirimundi , el Patufet , Hola caputxeta vermella, En el oeste hay indios , La princesa pell d’ase , La bella adormida del bosc, Pepin de los bosques, , Hans el flautista de Hamelin , Ali Baba y la princesa tontina, això amanit amb altres obres del Josep Maria Folch i Torres com La Ventafocs , El viatge prodigiós d’en Pere sense por ,Cati la filla del moliner i cap els finals de la dècada: Ha fugit un cavall de J. Tremoleda , Helena a l’illa del Baró Zodíac de J. M. Benet i Jornet.
I quan no sabíem que fer dons ... gales infantils , érem – eren uns cracs fent gales infantils l’expressió més clara de l’inprovisació , però els nens – nenes s’ho passaven “teta” i els que ho feien també. Quan el Jesús Segura , Lluís Vilert , Pere Angles , Nuri Fabregas , Josep Maria Malé , Joaquim Parra , Paquita de la Hoz ... , tenien la tarda....
Els muntatges escenogràficament parlant eren quasi tots del Josep Ciudad que normalment acaba les escenografies una hora abans de l’estrena. Hi havia vestuari propi però quan no es tirava de Can Patuel. Casa Patuel va ser el proveïdor de molts dels vestits de les obres de la Sala durant molts anys i els decorats dels Germans Salvador de Barcelona , quan no eren d’en Citi.
La veritat es que ens ho passàvem bé i quan els actors grans abans citats venien inspirats ells s’ho passaven bé i el públic també. I nosaltres els més joves esperant que ens caigués algun paper , encara que sempre acabàvem fem de bulto. cortesans , cortesanes , indis , combois , poble ... i normalment quan necessitaven un galan jove sempre anaven als mateixos.
Els contes a representar eren variats però predominaven els de la factoria “Coquard” , per dir que quasi tenia llotja fitxa.
El Petit dels tres Tambors , Nines i Ninots ,Titirimundi , el Patufet , Hola caputxeta vermella, En el oeste hay indios , La princesa pell d’ase , La bella adormida del bosc, Pepin de los bosques, , Hans el flautista de Hamelin , Ali Baba y la princesa tontina, això amanit amb altres obres del Josep Maria Folch i Torres com La Ventafocs , El viatge prodigiós d’en Pere sense por ,Cati la filla del moliner i cap els finals de la dècada: Ha fugit un cavall de J. Tremoleda , Helena a l’illa del Baró Zodíac de J. M. Benet i Jornet.
I quan no sabíem que fer dons ... gales infantils , érem – eren uns cracs fent gales infantils l’expressió més clara de l’inprovisació , però els nens – nenes s’ho passaven “teta” i els que ho feien també. Quan el Jesús Segura , Lluís Vilert , Pere Angles , Nuri Fabregas , Josep Maria Malé , Joaquim Parra , Paquita de la Hoz ... , tenien la tarda....
Els muntatges escenogràficament parlant eren quasi tots del Josep Ciudad que normalment acaba les escenografies una hora abans de l’estrena. Hi havia vestuari propi però quan no es tirava de Can Patuel. Casa Patuel va ser el proveïdor de molts dels vestits de les obres de la Sala durant molts anys i els decorats dels Germans Salvador de Barcelona , quan no eren d’en Citi.
La veritat es que ens ho passàvem bé i quan els actors grans abans citats venien inspirats ells s’ho passaven bé i el públic també. I nosaltres els més joves esperant que ens caigués algun paper , encara que sempre acabàvem fem de bulto. cortesans , cortesanes , indis , combois , poble ... i normalment quan necessitaven un galan jove sempre anaven als mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada