75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Diari de Mataró
19 abril de 1933
(Acabament)
Discurs del Sr. Colomé
El senyor Jaume Colomé feu ús de la paraula en nom de la Directiva del Círcol Catòlic.
Començà evocant les hores d'esplai de la seva infantesa viscudes— junt amb sures companys — en el camp d'esports de l'antic camí de la Geganta, sota el guiatge del Rnd. Dr. de Plandolit, Director del Patronat de Sant Josep per Obrers
Recorda l'entrada al Círcol d'aquelles joventuts obreres que tingueren la virtut d'infondre una nova alegria i una nova vida en l'ambient somnolent del seu Casal.
Fa historia de la creació de la Secció Dramàtica iniciada i impulsada per aquell cristià exemplar, N'Emili Cabanyes que avui honorem posant el seu nom en la Nova Sala. Posa de relleu la tasca efectuada per la referida secció durant els divuit anys que compta d'existència. Diu, però, que el secret de l'èxit és fill, bona part, de l'ambient de familiaritat i simpatia que han sabut crear i infondre els socis que assisteixen al seu local, fent que tots s'hi trobin agermanats sense distincions socials, tal com escau i pertoca a la veritable democràcia cristiana.
La nova Sala—segueix—cal que sigui el complement familiar de tots els socis i que després de l'església i la pròpia casa sigui el Círcol Catòlic on vagin a cercar les hores de repòs i de lleure.
Exterioritza la seva alegria perquè d'ací en avant ja podran donar aixopluc a tots els infants que en les tardes dels diumenges es veien obligats de foratgitar del seu antic local per manca de cabuda.
Cal—acabà dient—que aquesta Sala no constitueixi sols un nom, sinó que hem de voler seguir l'esperit del que portava aquest nom, d'aquell vellet memorable que a força de sacrificis morals i materials, i ajudat pels seus digníssims familiars que sempre han vetllat per la grandesa i prosperitat d'aquest Círcol, oferí a Mataró un magnífic i digne recés per les famílies cristianes.
Les darreres paraules del senyor Colomé foren rebudes amb forts picaments de mans.
L'Orfeó Mataroní
Acabats els aplaudiments es presentà per primera vegada en públic després de la seva reorganització l'«Orfeó Mataroní» sola la direcció del Rnd. Joan Fargas. En aparèixer a l'escenari fou saludat amb una gran ovació.
Els cantaires interpretaren amb molta discreció «Pàtria Nova», de Grieg i «La Balenguera», de Vives. En acabar foren ovacionats novament.
Parlament del Sr. Monserrat
El senyor Josep Monserrat comença el seu discurs dient que gairebé no hauria de fer altra cosa sinó confirmar les paraules que ha pronunciat el senyor Colomé. Obligat, però a parlar fa història de la creació del Patronat i de la decisiva intervenció del senyor Cabanyes, el qual, amb la seva gran abnegació feu possible cristal·litzés una obra de pau i de germanor generosa i cristiana com la que representen el «Círcol» i el «Patronat». Dedica frases d’elogi a la seva memòria i demana al Dr. Plandolit que eixampli la seva explicació amb detalls més concrets per tal de posar de relleu l'obra efectuada. Es molt aplaudit.
Discurs del Dr. Plandolit
Accedint al prec del senyor Monserrat fa ús de la paraula el Dr. Josep de Plamdolit, qui en aparèixer a l'escenari és saludat amb una càlida salva d'aplaudiments.
Diu que s'ha de referir a les frases dels senyors Colomé i Monserrat i dedica els aplaudiments que li han tributat al Sagrat Cor de Jesús, Patró del «Círcol». Recorda com a molt escaient la setena profecia del dissabte de Gloria en la qual Ezequiel anuncia com uns ossos sense vida són coberts de carn, nervis i pell i per la gràcia de Déu reanimats amb l’esperit que els fa tornar a viure. Remarca la creixença del Patronat mercès a l'esperit que tots han sabut infondre-li per tal d'acostar els seus components a l'Església Catòlica. Té fe i esperança en la consolidació de l'obra que avui dona una prova tan gran de solidesa i acaba oferint-la a favor de tots els germans i a la major glòria de Déu.
El Dr. Plandolit és ovacionat.
La senyera de l'Orfeó
Diari de Mataró
19 abril de 1933
(Acabament)
Discurs del Sr. Colomé
El senyor Jaume Colomé feu ús de la paraula en nom de la Directiva del Círcol Catòlic.
Començà evocant les hores d'esplai de la seva infantesa viscudes— junt amb sures companys — en el camp d'esports de l'antic camí de la Geganta, sota el guiatge del Rnd. Dr. de Plandolit, Director del Patronat de Sant Josep per Obrers
Recorda l'entrada al Círcol d'aquelles joventuts obreres que tingueren la virtut d'infondre una nova alegria i una nova vida en l'ambient somnolent del seu Casal.
Fa historia de la creació de la Secció Dramàtica iniciada i impulsada per aquell cristià exemplar, N'Emili Cabanyes que avui honorem posant el seu nom en la Nova Sala. Posa de relleu la tasca efectuada per la referida secció durant els divuit anys que compta d'existència. Diu, però, que el secret de l'èxit és fill, bona part, de l'ambient de familiaritat i simpatia que han sabut crear i infondre els socis que assisteixen al seu local, fent que tots s'hi trobin agermanats sense distincions socials, tal com escau i pertoca a la veritable democràcia cristiana.
La nova Sala—segueix—cal que sigui el complement familiar de tots els socis i que després de l'església i la pròpia casa sigui el Círcol Catòlic on vagin a cercar les hores de repòs i de lleure.
Exterioritza la seva alegria perquè d'ací en avant ja podran donar aixopluc a tots els infants que en les tardes dels diumenges es veien obligats de foratgitar del seu antic local per manca de cabuda.
Cal—acabà dient—que aquesta Sala no constitueixi sols un nom, sinó que hem de voler seguir l'esperit del que portava aquest nom, d'aquell vellet memorable que a força de sacrificis morals i materials, i ajudat pels seus digníssims familiars que sempre han vetllat per la grandesa i prosperitat d'aquest Círcol, oferí a Mataró un magnífic i digne recés per les famílies cristianes.
Les darreres paraules del senyor Colomé foren rebudes amb forts picaments de mans.
L'Orfeó Mataroní
Acabats els aplaudiments es presentà per primera vegada en públic després de la seva reorganització l'«Orfeó Mataroní» sola la direcció del Rnd. Joan Fargas. En aparèixer a l'escenari fou saludat amb una gran ovació.
Els cantaires interpretaren amb molta discreció «Pàtria Nova», de Grieg i «La Balenguera», de Vives. En acabar foren ovacionats novament.
Parlament del Sr. Monserrat
El senyor Josep Monserrat comença el seu discurs dient que gairebé no hauria de fer altra cosa sinó confirmar les paraules que ha pronunciat el senyor Colomé. Obligat, però a parlar fa història de la creació del Patronat i de la decisiva intervenció del senyor Cabanyes, el qual, amb la seva gran abnegació feu possible cristal·litzés una obra de pau i de germanor generosa i cristiana com la que representen el «Círcol» i el «Patronat». Dedica frases d’elogi a la seva memòria i demana al Dr. Plandolit que eixampli la seva explicació amb detalls més concrets per tal de posar de relleu l'obra efectuada. Es molt aplaudit.
Discurs del Dr. Plandolit
Accedint al prec del senyor Monserrat fa ús de la paraula el Dr. Josep de Plamdolit, qui en aparèixer a l'escenari és saludat amb una càlida salva d'aplaudiments.
Diu que s'ha de referir a les frases dels senyors Colomé i Monserrat i dedica els aplaudiments que li han tributat al Sagrat Cor de Jesús, Patró del «Círcol». Recorda com a molt escaient la setena profecia del dissabte de Gloria en la qual Ezequiel anuncia com uns ossos sense vida són coberts de carn, nervis i pell i per la gràcia de Déu reanimats amb l’esperit que els fa tornar a viure. Remarca la creixença del Patronat mercès a l'esperit que tots han sabut infondre-li per tal d'acostar els seus components a l'Església Catòlica. Té fe i esperança en la consolidació de l'obra que avui dona una prova tan gran de solidesa i acaba oferint-la a favor de tots els germans i a la major glòria de Déu.
El Dr. Plandolit és ovacionat.
La senyera de l'Orfeó
Tornen a sortir els orfeonisies i en «parèixer la senyera portada per l'antic banderer Julià Cuadras, el públic posat dempeus li tributa una grandiosa ovació. El senyerista saluda el públic i la presidència fent brandar l'estàndard i a continuació el nostre company Jesús Segura, comissionat per a aquest fi, fa lliurament de la senyera a l'«Orfeó» i li posa una magnífica llaçada catalana.
Un cop s'han apaivagat els aplaudiments els orfeonistes, dirigits per Mossèn Fargas, canten «La sardana de les monges» i finalment el «Cant de la senyera» entremig de continuats i nodrits picaments de mans.
La presentació de l’« Orfeó Mataroní'» ha causat una excel·lent impressió entre el públic.
Conferència del Sr. Lluís Masriera
Acte seguit el nostre il·lustre amic senyor Lluís Masriera llegeix la seva conferència sobre «El ressorgiment del nostre Teatre Catòlic», que no extractem avui perquè, mercès a la seva gentilesa, ens serà possible publicar-la integra, cosa que segurament ha de plaure als nostres lectors.
En acabar el seu bellíssim discurs, el senyor Masriera fou molt aplaudit.
En acabar el seu bellíssim discurs, el senyor Masriera fou molt aplaudit.
Comiat del Dr. Samsó
Finalment pronuncià un breu parlament el Rnd. Arxiprest Dr. Josep Samsó qui demana un aplaudiment per als socis del «Círcol» i del «Patronat» els quals amb llurs sacrificis han fet possible que es portés a cap l'obra que s'inaugurava.
Els assistents a l'acte aplaudeixen amb afecte i després el Dr. Samsó segueix el discurs dient que aquest diumenge es pot anomenar «Dia de la lliberta!» per al Círcol Catòlic ja que, de la sala petita on havia de celebrar els seus actes passa a ocupar aquesta tan ampla. Demana la benedicció de Déu per als socis i espera que sabran continuar amb fermesa una obra tan meritòria davant de Mataró i de l'Església.
Els aplaudiments (amb que foren rebudes les darreres paraules del Doctor Samsó varen cloure un acte tan interessant i tan simpàtic.
A la nit tingué lloc l’inauguració oficial del Teatre. L’excel·lent Secció Dramàtica del Círcol interpretà amb una gran propietat i dignitat artística l'obra en tres actes de Francesc Bonaventura «La Fúria». No cal dir que aquesta presentació escènica constituí l’éxït més esclatant que jamai hagi assolit aquella Secció. Prometem parlar-ne com es mereix en la nostra Secció de Teatres. No faltarà tampoc el nostre comentari à l'obra «Sacerdoci» que posà en escena dilluns a la tarda la Companyia del Casal dels LIuïsos de Gràcia, amb la representació de la qual foren closos els festeigs.
En resum, poden estar ben orgullosos de l'esplendor que revestiren tots
els actes.
A les moltes felicitacions que es prodigaren als directius d'aquella entitat amb aquest motiu, devem afegir-hi la nostra. Evidentment, aquest local és un esforç que els honora i que poden mostrar amb un llegítim orgull davant la nostra ciutat on dissortadament les nostres entitats no compten amb una Salà d'Espectacles tan adient com aquesta formosa i elegant «Sala Cabanyes».
Finalment pronuncià un breu parlament el Rnd. Arxiprest Dr. Josep Samsó qui demana un aplaudiment per als socis del «Círcol» i del «Patronat» els quals amb llurs sacrificis han fet possible que es portés a cap l'obra que s'inaugurava.
Els assistents a l'acte aplaudeixen amb afecte i després el Dr. Samsó segueix el discurs dient que aquest diumenge es pot anomenar «Dia de la lliberta!» per al Círcol Catòlic ja que, de la sala petita on havia de celebrar els seus actes passa a ocupar aquesta tan ampla. Demana la benedicció de Déu per als socis i espera que sabran continuar amb fermesa una obra tan meritòria davant de Mataró i de l'Església.
Els aplaudiments (amb que foren rebudes les darreres paraules del Doctor Samsó varen cloure un acte tan interessant i tan simpàtic.
A la nit tingué lloc l’inauguració oficial del Teatre. L’excel·lent Secció Dramàtica del Círcol interpretà amb una gran propietat i dignitat artística l'obra en tres actes de Francesc Bonaventura «La Fúria». No cal dir que aquesta presentació escènica constituí l’éxït més esclatant que jamai hagi assolit aquella Secció. Prometem parlar-ne com es mereix en la nostra Secció de Teatres. No faltarà tampoc el nostre comentari à l'obra «Sacerdoci» que posà en escena dilluns a la tarda la Companyia del Casal dels LIuïsos de Gràcia, amb la representació de la qual foren closos els festeigs.
En resum, poden estar ben orgullosos de l'esplendor que revestiren tots
els actes.
A les moltes felicitacions que es prodigaren als directius d'aquella entitat amb aquest motiu, devem afegir-hi la nostra. Evidentment, aquest local és un esforç que els honora i que poden mostrar amb un llegítim orgull davant la nostra ciutat on dissortadament les nostres entitats no compten amb una Salà d'Espectacles tan adient com aquesta formosa i elegant «Sala Cabanyes».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada