75 anys aixecant el teló – “16 abril 2008 : els parlaments”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Foto Oriol Miras

Il·lustríssim senyor alcalde, digníssimes autoritats, senyores i senyors, molt bona nit i moltes gràcies per la vostra assistència a aquest acte de celebració dels 75 anys del teatre Sala Cabañes.
En un dia com avui, i amb el teatre ple de gom a gom com avui, o encara més, es va inaugurar aquest teatre.
Ens podem preguntar quin sentit té celebrar 75 anys d’un edifici. Al cap i a la fi són quatre pedres. Però tots sabeu que aquesta no és una construcció qualsevol.
En primer lloc és un teatre, lloc de cultura, d’il·lusió, de fantasia, de creativitat...
Però, més enllà d’això, és un lloc de trobada i de creixement personal.
De fet, és casa nostra, és casa vostra... si és que hi ha cases d’algú, tal com heu pogut sentir fa uns moment.
Estem contents de compartir amb vosaltres aquesta celebració. I voldria fer una menció especial per a dues persones que avui ens acompanyen i que va poder viure el naixement d’aquest edifici, la Pilar Bocanegra i la Pepita Perlàsia, a qui agraïm especialment que ens hagin volgut acompanyar.
Aquest edifici és viu i respira amb l’alè..., i de vegades amb el bufec! de les persones que en el decurs d’aquests 75 anys hi han aportat el seu esforç i les seves il·lusions.
Aquestes quatre parets guarden molts secrets personals:
Els de les il·lusions i els desencisos, ...
Els dels petits i grans projectes,...
Els dels reptes individuals i col·lectius...
Els dels amors i els desamors,... però no només els de parella si no també els de les persones i el món del teatre.
Aquí dins tot és possible i aquestes parets ho saben molt bé.
Molts dels projectes s’han fet realitat...
S’han superat molts reptes...
I l’amor ha fet que es formessin famílies... i també, que molts companys encisats per suau verí del teatre caiguessin rendits als seus peus i hi dediquessin la seva vida.
Com actors, tècnics, escriptors, gestors culturals... han passat han viscut i viuen encara sota aquest sostre.
Em sento orgullosa de poder estar avui al front de Sala Cabañes.
Orgullosa de formar part d’aquest gran col·lectiu que és Sala Cabañes, i que ha estat i és un motor de la vida cultural i festiva de la nostra ciutat, sense fer soroll, sense exigir res, sense condecoracions, ni banderes, ni bandes de música anunciant les gestes aconseguides... només amb la tenacitat de qui vol avançar i fer la feina ben feta.
Però aquesta forma de fer no ens la acabem d’inventar l’actual junta, a la que aprofito per agrair des d’aquí el seu treball.
Estem avui aquí i continuem amb força gràcies a les persones que ens han precedit i ens han ensenyat com s’han de fer les coses:
Als qui estaven al davant de la entitat quan es va fer el “cop de cap” decisiu per a la construcció del teatre.
A les persones que des dels càrrec directius, en els moments bons i en els difícils han cregut en les parets que ens envolten i en tot el que elles aixopluguen, i n’han tingut cura.
A tots aquells professionals del món de l’espectacle que us sentiu cofois d’haver begut aquí el verí del teatre.
Als centenars i centenars de mataronins i mataronines que han fet d’aquest espai una forma de vida, aportant la seva capacitat creativa, el seu treball personal o simplement la seva companyía.
I estem avui aquí també evidentment, gràcies al públic, element imprescindible del ritual teatral, que no ha mancat mai a les nostres cites, i ens esperona a tirar endavant.
Estem d’aniversari, i mirem cap el passat, als orígens d’aquest espai, però també ens agrada parlar de futur.
Del futur dels Pastorets i de la nostra activitat teatral, i del futur de les parets que l’han d’acollir.
Darrera nostre venen ja nois i noies que empenyen amb força, i per a ells hem de deixar un bon llegat.
Un llegat que es ajudi a encarar els nous reptes de futur, per tal que d’aquí a setanta cinc anys pugui haver-hi aquí dalt una altre persona que es senti orgullosa com jo pels mateixos motius.
Es és per això que el proper aniversari remarcable el voldríem celebrar amb una estrena, com varen fer fa 75 anys... amb uns nous espais teatrals i equipament més moderns, capaços d’absorbir l’actual activitat i la futura..
Sabem que això comportarà esforços, sacrificis, mals de cap, ... en som conscients, però els assumirem i els superarem amb il·lusió i amb les ganes de treballar bé que tenim la gent de Sala Cabañes.
He dit abans que nosaltres treballem sense demanar res, però ara si que és el moment de demanar que la ciutat sàpiga respondre com ho ha fet l’entitat durant tant de temps.
Molts gràcies a tots per la vostra assistència i per creure en aquest gran projecte que és la nostra entitat.

Immaculada Llorens
Presidenta de Sala Cabañes

Que per molts anys xiuli l’huracà!

www.joanantonibaron.blogspot.com
16 abril 2008

Moltes, moltes, moltes felicitats, Sala Cabañes, per aquest 75è aniversari, i moltes, moltes, moltes gràcies per tot el que heu fet, i feu, per Mataró. Setanta cinc anys de treball, d’il·lusió, de sentiments compartits dins d’aquestes velles parets i que han traspuat al conjunt de la ciutat.

Deia la presidenta que ara fa setanta cinc anys algunes persones de l’època varen fer un cop de cap. Ara cap tornar a fer un nou cop de cap i començar a treballar per la renovació i actualització d’aquestes instal·lacions. La junta està disposada, l’Ajuntament també i tots plegats estem delerosos de fer-ho realitat. No serà ni fàcil, ni ràpid, ni barat. Però ho farem.

I ho farem aquí, a la Riera. El carrer on passen les coses importants de Mataró. El carrer on ens hem enamorat i desenamorat mil vegades, on hem passejat amunt i avall hores i hores, on ens hem manifestat reclamant bàsicament llibertat, on celebrem la Festa Major. La Riera, el cor de la ciutat.

Una Riera que volem com a potent eix cultural, social i esportiu. Treballarem per mantenir la Gàbia a la Riera. Per dotar-nos d’un teatre de mig format nou i modern.

Tot plegat perquè volem mantenir la vitalitat formativa, creativa i associativa d’aquesta casa. Caldrà teixir moltes complicitats, dins i fora d’aquestes parets. Caldrà trencar alguns ous per poder fer les truites. Anar a cercar els diners allà on siguin. Però ho farem, amb esforç, il·lusió i tenacitat.

Moltes gràcies, moltes felicitats, i que per molts anys xiuli l’huracà!



Joan Antoni Baron
Alcalde de Mataró