www.totmataro.cat
21 abril 2008
Pep Sala va actuar divendres a la Sala Cabañes en el 75è aniversari de la Sala Cabañes
Laia Bernaus Cultura - Música
Eren poc més de les 10 de la nit quan Pep Sala va sortir a l’escenari de la Sala Cabañes. Amb un teatre ple i uns aplaudiments entusiastes, l’artista es va asseure al piano i va interpretar totalment sol un dels temes que fa més de 15 anys corejaven a l’unisò milers de persones al Sant Jordi: Perestroika. Així començava el concert del passat divendres a la Sala Cabañes, un dels plats forts del 75è aniversari del teatre mataroní. Pep Sala va portar a Mataró la seva versió més acústica amb un espectacle on s’hi va poder escoltar absolutament de tot. I és que l’artista, amb una certa nostàlgia, va repassar totes les etapes de la seva trajectòria, des de l’emblemàtica etapa rockera amb Sau fins a la desapareguda banda del bar. Evidentment també hi va haver lloc per temes dels seus últims discs i alguna que altra versió. Per acabar d’arrodonir aquest “revival”, el de Vic es va acompanyar d’alguns dels músics que durant tots aquests anys l’han secundat en alguna ocasió, com el guitarrista Josep Lluís Perez o la violinista Simone Lambregts. Va ser sens dubte aquesta peculiar banda, formada per guitarres, baix, violí i en algunes ocasions el teclat, el que va aguantar el pes del concert donant a Sala i als seus una sonoritat molt característica i amb certs trets cèltics.
El públic va acollir Pep Sala com una autèntica estrella i l’artista ho va recompensar amb un bon humor que el va acompanyar durant tot el concert i que va crear molts moments de complicitat entre els de dalt i els de baix de l’escenari.
La petjada inesborrable
Acabava el concert i el públic, insistent, demanava una i altra vegada la cançó que un dia va col·locar Sau a la fama: “Boig per tu”. La banda no va tenir altre remei que interpretar-la, com segurament han de fer en cada concert que ofereixen. I és una cosa està clara, per molts discs en solitari que faci l’artista i bandes que construeixi, Pep Sala sempre serà per damunt de tot el guitarrista de Sau.
(+) El públic va poder sentir de nou alguns temes gairebé oblidats.
(-) El cantant parava massa entre cançó i cançó, trencant així el ritme del concert.
21 abril 2008
Pep Sala va actuar divendres a la Sala Cabañes en el 75è aniversari de la Sala Cabañes
Laia Bernaus Cultura - Música
Eren poc més de les 10 de la nit quan Pep Sala va sortir a l’escenari de la Sala Cabañes. Amb un teatre ple i uns aplaudiments entusiastes, l’artista es va asseure al piano i va interpretar totalment sol un dels temes que fa més de 15 anys corejaven a l’unisò milers de persones al Sant Jordi: Perestroika. Així començava el concert del passat divendres a la Sala Cabañes, un dels plats forts del 75è aniversari del teatre mataroní. Pep Sala va portar a Mataró la seva versió més acústica amb un espectacle on s’hi va poder escoltar absolutament de tot. I és que l’artista, amb una certa nostàlgia, va repassar totes les etapes de la seva trajectòria, des de l’emblemàtica etapa rockera amb Sau fins a la desapareguda banda del bar. Evidentment també hi va haver lloc per temes dels seus últims discs i alguna que altra versió. Per acabar d’arrodonir aquest “revival”, el de Vic es va acompanyar d’alguns dels músics que durant tots aquests anys l’han secundat en alguna ocasió, com el guitarrista Josep Lluís Perez o la violinista Simone Lambregts. Va ser sens dubte aquesta peculiar banda, formada per guitarres, baix, violí i en algunes ocasions el teclat, el que va aguantar el pes del concert donant a Sala i als seus una sonoritat molt característica i amb certs trets cèltics.
El públic va acollir Pep Sala com una autèntica estrella i l’artista ho va recompensar amb un bon humor que el va acompanyar durant tot el concert i que va crear molts moments de complicitat entre els de dalt i els de baix de l’escenari.
La petjada inesborrable
Acabava el concert i el públic, insistent, demanava una i altra vegada la cançó que un dia va col·locar Sau a la fama: “Boig per tu”. La banda no va tenir altre remei que interpretar-la, com segurament han de fer en cada concert que ofereixen. I és una cosa està clara, per molts discs en solitari que faci l’artista i bandes que construeixi, Pep Sala sempre serà per damunt de tot el guitarrista de Sau.
(+) El públic va poder sentir de nou alguns temes gairebé oblidats.
(-) El cantant parava massa entre cançó i cançó, trencant així el ritme del concert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada