75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Josep Fadó
actor , cantant
Corria l’any 1972 i s’estableix a Mataró l’escolapi Josep Maria Vidal i Roig, amb l’ambició i l’interès, de fundar una coral de nens als Escolapis de Mataró, seguint el model de l’Escolania de Montserrat . Es així com es funda l’abril del 1973 l’Escolania de Santa Anna-Pueri Cantores de Mataró de la que en formaré part des de la seva fundació i que serà l’inici de la meva carrera musical i artística. La coincidència va fer, que l’organista que acompanya a l’Escolania en les misses del diumenge, fos en Pere Rigau, que al mateix temps dirigia les corals dels Pastorets de Mataró. És durant aquesta mateixa època maig-juny del 1973 que en Pere Rigau proposa a tres nens de l’Escolania, anar a la Sala Cabañes per fer els Benjamins i Nataniels d’aquell moment, per que com sempre ha passat al llarg dels anys, el fet de trobar nens o nenes que cantin be i interpreten correctament ha estat difícil.
D’aquest cúmul de casualitats, entro quasi sense voler a formar part del grup de teatre Sala Cabañes de Mataró i així com inicio la meva formació musical amb l’Escolania, és aquí on començo a interpretar els primers papers en el mon del teatre amateur, que em portaran a estar a Sala Cabañes durant 27 anys. Al llarg d’aquests 27 anys he sortit en contes, drames, comèdies, recitals poètics, lectures dramatitzades i musicals com: En el oeste hay indios, En Pere pistoles, Blancaneus, La ferida lluminosa, D’aquesta aigua no en beuré, Musical fires, El ferrer de tall, Montserrat (premi d’interpretació concurs de teatre Vila de Calaf), l’Hereu i la forastera i Un barret de palla de Itàlia, Jo seré el seu gendre, entre d’altres, i interpretant papers de galant, algun còmic i papers dramàtics principalment. No voldria oblidar-me dels Pastorets de Mataró que els vaig estar fent durant 25 anys, amb papers com el Benjamí, el Nataniel i l’Abdaró i durant 15 anys interpretant el Naïm o el fill pròdig, que tants bons records em porta. Tota aquesta trajectòria artística de tants anys, varen fer que en un moment determinat decidís dedicar-me professionalment al mon artístic i concretament a l’Òpera. Així en els transcurs de l’any 2000 començo la meva trajectòria professional interpretant el paper de Manrico de l’òpera Il trovatore de Verdi. El fet d’haver estat tants anys relacionat amb la Sala Cabañes, m’ha servit en primer lloc per estar familiaritzat amb l’escenari i en segon per tenir una experiència que altres companys de professió potser no han tingut. Els papers que interpreto pel meu repertori son dramàtics com tants que vaig fer en la meva època de teatre amateur a la Sala. Casualitats de la vida??? El destí????
Corria l’any 1972 i s’estableix a Mataró l’escolapi Josep Maria Vidal i Roig, amb l’ambició i l’interès, de fundar una coral de nens als Escolapis de Mataró, seguint el model de l’Escolania de Montserrat . Es així com es funda l’abril del 1973 l’Escolania de Santa Anna-Pueri Cantores de Mataró de la que en formaré part des de la seva fundació i que serà l’inici de la meva carrera musical i artística. La coincidència va fer, que l’organista que acompanya a l’Escolania en les misses del diumenge, fos en Pere Rigau, que al mateix temps dirigia les corals dels Pastorets de Mataró. És durant aquesta mateixa època maig-juny del 1973 que en Pere Rigau proposa a tres nens de l’Escolania, anar a la Sala Cabañes per fer els Benjamins i Nataniels d’aquell moment, per que com sempre ha passat al llarg dels anys, el fet de trobar nens o nenes que cantin be i interpreten correctament ha estat difícil.
D’aquest cúmul de casualitats, entro quasi sense voler a formar part del grup de teatre Sala Cabañes de Mataró i així com inicio la meva formació musical amb l’Escolania, és aquí on començo a interpretar els primers papers en el mon del teatre amateur, que em portaran a estar a Sala Cabañes durant 27 anys. Al llarg d’aquests 27 anys he sortit en contes, drames, comèdies, recitals poètics, lectures dramatitzades i musicals com: En el oeste hay indios, En Pere pistoles, Blancaneus, La ferida lluminosa, D’aquesta aigua no en beuré, Musical fires, El ferrer de tall, Montserrat (premi d’interpretació concurs de teatre Vila de Calaf), l’Hereu i la forastera i Un barret de palla de Itàlia, Jo seré el seu gendre, entre d’altres, i interpretant papers de galant, algun còmic i papers dramàtics principalment. No voldria oblidar-me dels Pastorets de Mataró que els vaig estar fent durant 25 anys, amb papers com el Benjamí, el Nataniel i l’Abdaró i durant 15 anys interpretant el Naïm o el fill pròdig, que tants bons records em porta. Tota aquesta trajectòria artística de tants anys, varen fer que en un moment determinat decidís dedicar-me professionalment al mon artístic i concretament a l’Òpera. Així en els transcurs de l’any 2000 començo la meva trajectòria professional interpretant el paper de Manrico de l’òpera Il trovatore de Verdi. El fet d’haver estat tants anys relacionat amb la Sala Cabañes, m’ha servit en primer lloc per estar familiaritzat amb l’escenari i en segon per tenir una experiència que altres companys de professió potser no han tingut. Els papers que interpreto pel meu repertori son dramàtics com tants que vaig fer en la meva època de teatre amateur a la Sala. Casualitats de la vida??? El destí????
Qui sap potser res de tot això, el que si es cert, he dit públicament i he mantingut sempre és que a la Sala hi vaig trobar el verí del teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada