www.totmataro.cat
10 abril de 2008
Taquillera de la Sala Cabañes des de fa 36 anys
Laura Arias/Foto: Xènia Sola Especials - Perfils
Només entrar a casa de Maria Rosa Albi es pot endevinar com és la seva relació amb la Sala Cabañes: intensa. Maquetes, estàtues, màscares... records d’espectacles i obres, moltes de les quals van ser representades per persones molt properes a ella: “A casa som tots que estem al teatre”, puntualitza Albi. Fills, gendres i néts, tots ells a la Sala Cabañes.
Maria Rosa Albi va entrar a la Sala Cabañes com a taquillera quan l’antiga encarregada de vendre les entrades va marxar a treballar al cinema Núria quan el van obrir. Llavors alguns membres de la Sala Cabañes van acudir a Albi. “Em van dir que venien a demanar-me un favor i jo els vaig dir: ‘a mi, l’escenari ni pensar-hi!’, explica la taquillera del local. Quan li van dir que es tractava de vendre les entrades ella va accedir. “Jo tota la vida que venia, des de ben petita ja despatxava”, comenta Maria Rosa Albi.
Des de llavors, la Sala Cabañes compta amb les expertes mans d’Albi repartint les localitats de la Sala amateur més important de Mataró. La primera de les actuacions que va omplir des de la taquilla va ser el ballet de la Roser Casanovas. “Per ser la primera vegada me’n vaig sortir força bé”, explica la venedora d’entrades teatrals.
De fet, feina de vendre entrades és tan important i necessària que, avui dia, Maria Rosa Albi utilitza el seu propi telèfon, el de casa seva per atendre les trucades de la Sala Cabañes.
A la meitat d’aquesta entrevista, el telèfon de Maria Rosa Albi sona. Una noia demana unes entrades pel concert que Pep Sala ofereix el dia 18 d’abril. Albi cerca les localitats en una carpeta plena de fulls amb plànols de la Sala Cabañes i confirma les entrades. S’acomiada i penja. Somriu i assegura que gaudeix fent aquesta feina.
10 abril de 2008
Taquillera de la Sala Cabañes des de fa 36 anys
Laura Arias/Foto: Xènia Sola Especials - Perfils
Només entrar a casa de Maria Rosa Albi es pot endevinar com és la seva relació amb la Sala Cabañes: intensa. Maquetes, estàtues, màscares... records d’espectacles i obres, moltes de les quals van ser representades per persones molt properes a ella: “A casa som tots que estem al teatre”, puntualitza Albi. Fills, gendres i néts, tots ells a la Sala Cabañes.
Maria Rosa Albi va entrar a la Sala Cabañes com a taquillera quan l’antiga encarregada de vendre les entrades va marxar a treballar al cinema Núria quan el van obrir. Llavors alguns membres de la Sala Cabañes van acudir a Albi. “Em van dir que venien a demanar-me un favor i jo els vaig dir: ‘a mi, l’escenari ni pensar-hi!’, explica la taquillera del local. Quan li van dir que es tractava de vendre les entrades ella va accedir. “Jo tota la vida que venia, des de ben petita ja despatxava”, comenta Maria Rosa Albi.
Des de llavors, la Sala Cabañes compta amb les expertes mans d’Albi repartint les localitats de la Sala amateur més important de Mataró. La primera de les actuacions que va omplir des de la taquilla va ser el ballet de la Roser Casanovas. “Per ser la primera vegada me’n vaig sortir força bé”, explica la venedora d’entrades teatrals.
De fet, feina de vendre entrades és tan important i necessària que, avui dia, Maria Rosa Albi utilitza el seu propi telèfon, el de casa seva per atendre les trucades de la Sala Cabañes.
A la meitat d’aquesta entrevista, el telèfon de Maria Rosa Albi sona. Una noia demana unes entrades pel concert que Pep Sala ofereix el dia 18 d’abril. Albi cerca les localitats en una carpeta plena de fulls amb plànols de la Sala Cabañes i confirma les entrades. S’acomiada i penja. Somriu i assegura que gaudeix fent aquesta feina.
“M’estimo la Sala Cabañes com casa meva”, afirma Maria Rosa Albi
Maria Rosa Albi va començar a col·laborar a la Sala Cabañes de forma desinteressada. Avui dia, la manca d’afany de lucre també és un tret distintiu d’aquest local teatral. “El què fem nosaltres és voluntari, tots els de la Sala Cabañes, perquè ens agrada”, assegura Albi. En el seu cas, pujar a dalt de l’escenari seria un suplici pel què no desitjaria passar. Ara bé, vendre entrades l’apassiona i se sent com a casa: “Vendre entrades em satisfà”, diu la taquillera. Així mateix, Albi assegura que l’experiència li ha aportat molts beneficis. “Per la memòria, perquè m’ajuda molt a recordar, i perquè he conegut molta gent”, explica Albi. Així doncs, Albi està encantada de vendre entrades i de veure les obres de teatre, moltes d’elles amb participació dels seus familiars.
APUNTS
Definex-te
Sóc molt normal, com tothom, però no m’agrada estar sola. Com més gent tinc al voltant més contenta estic
Un llibre
“Bon dia, Pare”, de Ramon Folch i Torres
Una pel·lícula
“Els deu manaments”, amb Charlton Heston
Un viatge
No sóc massa viatjadora. L’any passat vam anar al poble d’Albi, a França i em va agradar molt
Una obra de teatre
“L’hostal de la Glòria” a la Sala Cabañes. La Glòria era la meva filla i ho va fer molt bé
Un somni
Que tots els meus néts fossin ben feliços. Que hi hagi unió de família, com ara
Maria Rosa Albi va començar a col·laborar a la Sala Cabañes de forma desinteressada. Avui dia, la manca d’afany de lucre també és un tret distintiu d’aquest local teatral. “El què fem nosaltres és voluntari, tots els de la Sala Cabañes, perquè ens agrada”, assegura Albi. En el seu cas, pujar a dalt de l’escenari seria un suplici pel què no desitjaria passar. Ara bé, vendre entrades l’apassiona i se sent com a casa: “Vendre entrades em satisfà”, diu la taquillera. Així mateix, Albi assegura que l’experiència li ha aportat molts beneficis. “Per la memòria, perquè m’ajuda molt a recordar, i perquè he conegut molta gent”, explica Albi. Així doncs, Albi està encantada de vendre entrades i de veure les obres de teatre, moltes d’elles amb participació dels seus familiars.
APUNTS
Definex-te
Sóc molt normal, com tothom, però no m’agrada estar sola. Com més gent tinc al voltant més contenta estic
Un llibre
“Bon dia, Pare”, de Ramon Folch i Torres
Una pel·lícula
“Els deu manaments”, amb Charlton Heston
Un viatge
No sóc massa viatjadora. L’any passat vam anar al poble d’Albi, a França i em va agradar molt
Una obra de teatre
“L’hostal de la Glòria” a la Sala Cabañes. La Glòria era la meva filla i ho va fer molt bé
Un somni
Que tots els meus néts fossin ben feliços. Que hi hagi unió de família, com ara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada