www.capgros.com
11 abril de 2008
Diversos actors mataronins recorden el seu pas per la Sala Cabanyes en motiu del seu 75è aniversari
per S.F.
fotos Joan Pera Boris Ruiz
Aquest proper 16 d’abril la Sala Cabañes complirà 75 anys. Cantera de molts actors, dramaturgs i gent vinculada al teatre que després s’han fet un nom arreu del país, els seus fills artístics guarden un bon record dels seus inicis a la coneguda Sala. “Era la meva vida, la meva escola, allà on vaig trobar la gent que em va ensenyar a viure el teatre”. Joan Pera només té bones paraules del lloc que el va veure créixer com a actor: “Sóc com sóc gràcies a la Sala Cabañes, ja que allà teniem tots el mateix sentiment d’estar com a casa nostra”. “A més, hi havia gent de totes les condicions, des dels més humils a d’altres elevats culturalment”, assegura l’actor mataroní.
Com en Pera, l’actor Boris Ruiz només té paraules d’agraïment a la feina del teatre català. “De tota la meva carrera artística, l’etapa més feliç va ser quan vaig començar a la Sala”, assegura Ruiz, qui recorda com en els seus inicis “ es va formar una colla de nois adolescents amb moltes idees que s’ho passaven d’allò més bé”. Moisés Maicas, director teatral, va més enllà, i assegura que la sala representa “els fonaments teatrals dels qui hem començat allà i també els de la ciutat de Mataró”. “La Sala Cabañes és sense cap mena de dubtes el màxim exponent de la nostra tradició”, afegeix Maicas, qui té el primer record nítid en una anècdota mentre participava en els pastorets: “Feia d’àngel, i estava sobre una estructura per representar que volava... i aquesta va caure de cop davant de tothom”.
‘L’obèlix’ mataroní
El dramaturg Toni Cabré assegura que a ell li ha passat com “a l’obèlix: que va caure en una olla i es va impregnar per sempre de la poció màgica, doncs a mi em va passar el mateix en la meva mermita teatral, la Sala Cabañes”. Per al seva banda, Montse vellvehí, directora del festival shakespeare, assegura que la seva infantesa està “lligada totalment a la Sala”. “Si m’he dedicat al teatre, entre d’altres coses és pels meus inicis”, assegura.
11 abril de 2008
Diversos actors mataronins recorden el seu pas per la Sala Cabanyes en motiu del seu 75è aniversari
per S.F.
fotos Joan Pera Boris Ruiz
Aquest proper 16 d’abril la Sala Cabañes complirà 75 anys. Cantera de molts actors, dramaturgs i gent vinculada al teatre que després s’han fet un nom arreu del país, els seus fills artístics guarden un bon record dels seus inicis a la coneguda Sala. “Era la meva vida, la meva escola, allà on vaig trobar la gent que em va ensenyar a viure el teatre”. Joan Pera només té bones paraules del lloc que el va veure créixer com a actor: “Sóc com sóc gràcies a la Sala Cabañes, ja que allà teniem tots el mateix sentiment d’estar com a casa nostra”. “A més, hi havia gent de totes les condicions, des dels més humils a d’altres elevats culturalment”, assegura l’actor mataroní.
Com en Pera, l’actor Boris Ruiz només té paraules d’agraïment a la feina del teatre català. “De tota la meva carrera artística, l’etapa més feliç va ser quan vaig començar a la Sala”, assegura Ruiz, qui recorda com en els seus inicis “ es va formar una colla de nois adolescents amb moltes idees que s’ho passaven d’allò més bé”. Moisés Maicas, director teatral, va més enllà, i assegura que la sala representa “els fonaments teatrals dels qui hem començat allà i també els de la ciutat de Mataró”. “La Sala Cabañes és sense cap mena de dubtes el màxim exponent de la nostra tradició”, afegeix Maicas, qui té el primer record nítid en una anècdota mentre participava en els pastorets: “Feia d’àngel, i estava sobre una estructura per representar que volava... i aquesta va caure de cop davant de tothom”.
‘L’obèlix’ mataroní
El dramaturg Toni Cabré assegura que a ell li ha passat com “a l’obèlix: que va caure en una olla i es va impregnar per sempre de la poció màgica, doncs a mi em va passar el mateix en la meva mermita teatral, la Sala Cabañes”. Per al seva banda, Montse vellvehí, directora del festival shakespeare, assegura que la seva infantesa està “lligada totalment a la Sala”. “Si m’he dedicat al teatre, entre d’altres coses és pels meus inicis”, assegura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada