28 d’abril 2008

75 anys aixecant el teló : "1974 – entrevista a Josep Ciudad President de Sala Cabañes"



75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008


El Crit
Butlletí informatiu de Sala Cabañes
Època II , num. 3 - febrer de 1974



Us oferim avui l'entrevista sos¬tinguda darrerament amb el nos¬tre President, Sr. JOSEP CIUDAD, segurs com estem que us plaurà de conèixer les seves manifestacions



QUE LI FALTA A LA SALA, PER ACABAR DE REFORMAR-LA I TENIR-LA MES AL DIA, TÈCNICAMENT I ESCENOGRÀFICAMENT?
Cal tenir en compte que bona part de les reformes efectuades a la Sala, han estat en part, fetes de for­ma obligada per l'autoritat competent. Per això va -fer-se en un temps record i alguns detalls encara no són prou acabats. De totes maneres, molta cosa ja és ferma per ara i pel dia de demà. En haver-hi també uns projectes de reforma general del Cercle Catòlic, ens -veiérem una mica frenats en alguns sectors. Perquè si volem arrodonir les reformes que hem fet, cal agençar el vestíbul del teatre, donant-li un caire més adient i més comparable al que tenim a dins la Sala, en quan a ambientació.
En la part tècnica i escenogràfica, s'imposa la re­novació total de l'escenari. De mica en mica ja hem anat instal·lant noves tècniques que, junt amb d'altres que aniran venint, ens permetran de poder adaptar al -nostres escenari les innovacions escenogràfiques i efectes que avui dia donen èxit a tota classe d'espectacle

EN ACABAR-SE ELS PASTORETS, I ENCARA QUE HI HAGI PRO­GRAMADA LA CONTINUACIÓ DE LA TEMPORADA TEATRAL, SEMPRE HI HA UN NOMBRE CONSIDERABLE DE JOVENT QUE QUEDA INAC­TIU. QUINA MENA D'ACTIVITATS RECOMANARIA A AQUEST JO­VENT ?

Un fet que s'ha anat repetint molt de temps a la nostra Secció es que, un cop feta una representa­ció, sempre ens hem preguntat: -I ara, que fem ?. Això és absurd. Inclòs sembla que, en acabar els Pastorets, ja hem complert amb el nostre deure i podem adormir-nos en els llorers d'aquestes representacions, No. La nostra mentalitat és la de tenir-ho previst tot. Poder fer la feina paulatinament, sense presses. Per això ja hem programat la nostra activitat per després de Pastorets. Tenim, en primer lloc, un curset d'en­senyança de rítmica o ballet, que compren diverses facetes. En segon lloc hi ha un curset de teatre, també força complert, dirigit per elements adequats, que puguin ensenyar-nos el màxim en aquest aspecte. Hi haurà també assaigs de corals. Però uns assaigs que, si bé la forma de fer-los la sap millor que jo el de­legat que es cuida d'aquesta feina, jo crec que han de ser començant per l'abc de la música. Es dir: conèixer una mica més la teoria del cant, perquè les nostres interpretacions puguin sortir el més perfectes possi­ble. Per tant, en la part coral, també hi ha feina.

I encara tenim una quarta activitat, consistent en els assaigs periòdics de "Pastorets". Per això hem dit que enguany serà "any de Pastorets". Amb tot això, doncs, no crec que al jovent li quedin estones per avorrir-se a la nostra Secció.



SEGONS ACABA DE DIR-NOS, AQUESTA TEMPORADA SERÀ "ANY DE PASTORETS". QUE ES FARÀ, CONCRETAMENT, EN AQUEST ASPECTE ?



Els Pastorets tenen un llarg historial. Des l'any 1.916 que es vénen representant, i nosaltres tenim la obligació de continuar i millorar la labor realitzada per les nostres antecedents generacions, en aquest aspecte.

En aquelles primeres èpoques, Sala Cabañes va vi­brar amb una força formidable, situant-se a primera fila en les agrupacions teatrals amateurs. Ara bé, de­gut al mateix transcurs del temps, el nostre especta­cle ha sofert molts alts i baixos. Hi ha hagut moments de ressorgiment i moments de decadència. Actualment -potser estem una mica en baixa forma. Hi falta més qualitat artística i també una millor interpretació de bona part dels personatges, perquè actualment la quasi totalitats dels papers de Pastorets, els interpreta -gent nova, que no té encara prou experiència. Per tant, si, com he dit, hem heretat aquesta joia, diguem-ho ai­xí, dels Pastorets, procurem de treure-li tot el brill possible. I per aconseguir-ho, s'imposa una sola cosa: assaig, assaig i assaig. Polir allò que no surt encara de la manera que nosaltres voldríem. Millorar-los, dintre les nostres possibilitats. I això ho farem de mica en mica, des d'ara. Per això aquesta temporada és "any de Pastorets". Hem de mirar d'aconseguir el màxim en quan a presentació; intentar la renovació total dels decorats, que fa més de 30 anys que serveixen. I actualitzar l'espectacle, conservant el mateix esperit. Dignificar els Pastorets, pensant també en l'època en que vivim. Intentar, en fi, un millorament d'un 1OO %. I si de moment només podem aconseguir-ne un 60 %, ja ens po­drem donar per ben satisfets.



PODRIA DIR-NOS LA SEVA OPINIÓ SOBRE LA JOVENTUT QUE IN TEGRA "SALA CABANES" ?



Abans d'anar directament a aquesta pregunta, voldria fer uns aclariments: A la nostra Secció sempre hi ha hagut joventut. Quants joves han passat per la Sala? El numero és indefinit. Quants d'aquells joves de temporades passades, han quedat lluitant per la Sala Cabanes? Pocs, molt pocs. Alguns varen abandonar per desengany, altres perquè la seva forma de vida els va portar per altres camins. En fi: per molts diferents conceptes, varen abandonar. Però "Sala Cabanes" continua en peu. Això vol dir quelcom. Vol dir que bona part de la vitalitat de la nostra Secció la devem a la joventut que empeny, la joventut que puja. Per tant, procurem conèixer aquesta joventut. Que vol dir joventut? Hem procurat mai analitzar el seu significat? Es que hi ha coses més importants o és que no val la pena de pensar-hi?

La joventut considero que és el pròleg de la vida, el començament d'una obra o comèdia. I tot depèn de la preparació, de l'ambient en que es desenrotlla. Jo pregunto: se li dóna importància a la joventut? O és que els seus problemes no interessen? Crec que el més dolent és trobar-se en un encreuament de camins, sols, sense ningú que els pugui orientar. El pitjor és tro­bar-te rodejat de gent que no faci cas de la teva desorientació. No val la pena de dedicar part de les nos­tres hores a escoltar-los i conèixer-los una mica més? Jo crec que és una obligació dels que tenim experiència de la vida. No ser egoistes ni guardar aquesta expe­riència per nosaltres sols. Donem exemple, que amb exemple també s'ensenya i s'aprèn.
Anant ara directament a la pregunta que m'has fet,
et diré que la joventut que integra la nostra Secció" ha demostrat que sap treballar en equip i, sense do­nar-hi importància, ha dut a terme realitats molt fer­mes, a les quals jo sí que hi dono importància, preci­sament perquè ells no n'hi donen. Només els demano que no es desanimin i que treballin tots per tots, pensant en les necessitats dels altres companys. Tot això vol dir treballar de ferm, sense esperar recompensa. La re­compensa es troba en la satisfacció de la continuïtat. Sigueu sincers amb vosaltres mateixos i positius en les vostres realitzacions.

AIXI LA SEVA MÀXIMA AMBICIÓ PER LA SALA, QUINA ES?

Jo voldria per Sala Cabañes, no res més que realitats. Realitats positives. Col·locar la nostra Secció al lloc que li correspon, i que no ens haguem de desanimar cap de nosaltres si ens costa d'aconseguir-ho. La continuïtat de Sala Cabanes és, doncs, la màxima ambició, ja que així ho dius, que jo puc tenir, i crec que és tam­bé la que tots desitgem.

AMB QUINS ULLS CREU QUE EL MATARONI VEU LA SALA CABA­ÑES ?



-Es aquesta una pregunta un xic difícil de contestar, perquè de mataronins n'hi ha molts, i cada un té les seves pròpies opinions i visió de les coses. Potser som nosaltres els qui hem d'aconseguir que els mataronins ens vegin com a Entitat dedicada a ells

AIXI, DONCS, SALA CABANES, QUE FA PEL MATARONI ?

En aquests moments no podria dir-t'ho. La nostra Secció lluita actualment per les seves pròpies necessitats. Ara bé: per aconseguir aquesta finalitat que et deia a l'altra pregunta, ens cal moure'ns. No ens quedem quiets. Dediquem els nostres esforços en coses peti­tes, si tu vols, però sobretot positives.

Si considerem que el fet d'acollir a tots els qui formem ara la Secció, és acollir també als mataronins, perquè ho són, llavors això ja és fer quelcom per la ciutat. Es oferir l'oportunitat a tots els que vulguin, d'entrar a formar part de la nostra gran família, i -aprendre tots junts l'art de Talia.

Jo considero que Sala Cabañes és Mataró i, com t'hedit, està oberta en tot i per tot a la ciutat. Això potdemostrar-se amb la nostra col·laboració en actes benèfics , organitzats per entitats que necessiten més que nosaltres. Crec que només això ja és treballar per Ma­taró.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...