75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008Ernest Samper
Actor , autor i director teatral
Tots els que fem i hem fet teatre tenim un mun de anècdotes i curiositats. Jo explicaré algunes d’elles que ja formen part de la tradició de SALA CABAÑES.
Quan feia de nen leprós a LA PASSIÓ...ens posaven a la cara farina degudament pintada..per semblar crostes de lepra. D'aquesta pintada o maquillatge se’n cuidava el senyor Eusebi Vidiella.
Un dia que ell, no hi era..el va suplir en aquestes tasques el senyor Planas. Al fer-ho però..en vers d'agafar les aquarel·les per pintar la farina es va equivocar i ho va fer amb pintures a l’oli es clar aquest oli, no es va assecar sobre la farina..i quan el leprós diu a Jesús (en Xavier Ubach) !!ja estic net ! se’m va escampar per tota la cara queden totalment negra..i de rebot la part de la túnica de Jesús, en la qual jo hi arrepenjava el cap.
La riota de la gent de la platea fou de les que marquen època i la vergonya fou de tal magnitud que me’n vaig anar de la Sala i vaig estar més de vint anys en tornar-hi.!!!!
Actor , autor i director teatral
Tots els que fem i hem fet teatre tenim un mun de anècdotes i curiositats. Jo explicaré algunes d’elles que ja formen part de la tradició de SALA CABAÑES.
Quan feia de nen leprós a LA PASSIÓ...ens posaven a la cara farina degudament pintada..per semblar crostes de lepra. D'aquesta pintada o maquillatge se’n cuidava el senyor Eusebi Vidiella.
Un dia que ell, no hi era..el va suplir en aquestes tasques el senyor Planas. Al fer-ho però..en vers d'agafar les aquarel·les per pintar la farina es va equivocar i ho va fer amb pintures a l’oli es clar aquest oli, no es va assecar sobre la farina..i quan el leprós diu a Jesús (en Xavier Ubach) !!ja estic net ! se’m va escampar per tota la cara queden totalment negra..i de rebot la part de la túnica de Jesús, en la qual jo hi arrepenjava el cap.
La riota de la gent de la platea fou de les que marquen època i la vergonya fou de tal magnitud que me’n vaig anar de la Sala i vaig estar més de vint anys en tornar-hi.!!!!
Fen JO SERÉ EL SEU GENDRE, vaig quedar en blanc en mig de l'escena..i ni tots els crits del món que en feien des de dintre varen servir de rés..!!! Quin mal rato ! Oi amics.?.qui no s'ha trobat mai en una situació semblant ?Et voldries fondre.
A l'OPERA DE TRES RALS dirigida per Carles Maicas,,després de assajos i més assajos sense problemes..quan va arribar la nit de l'estrena (Fires de Mataró) vaig quedar sense gota de veu...no fònic no,,,,,,sense veu....i la cançó que havia de cantar cada acte (feia de cec) la va tenir que cantar la nena que en feia de "lazarillo" es deia Esquerra..i va llegir el paper de la cançó..que varem posar dintre d'un cistell..que varem incorporarà segon dia però,,en va retornar la veu i vaig puger acabar les dues representacions que faltaven!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada