• L'obra de Sanchis Sinisterra va emocionar el públic
Verónica Forqué, en un moment de la representació. GONZALO Pérez de Olaguer
¡Per fi Verónica Forqué encarna a Barcelona Carmela! L'artista de varietats treballa als escenaris formant duo amb Paulino (Santiago Ramos), tots dos republicans, a qui les circums- tàncies obliguen a actuar per a les tropes franquistes durant la guerra civil. Fem memòria. La Forqué i José Luis Gómez van estrenar el text del segon, escrit des de la modèstia i l'e- conomia de mitjans per al Teatro Fronterizo, a Saragossa, el 1987. El 1989 l'obra va arribar a Barcelona (sala Villarroel), amb Natalia Dicenta i Manuel Galiana, i encara el 2001 vam veure al Versus Teatre un magnífic espectacle firmat per Antonio Simón, amb Pilar Martínez (una revelació) i Pep Molina com a protagonistes.
El 1990 el realitzador Carlos Saura la va portar al cine i va guanyar el premi Goya a la millor pel.lícula. I després llargues gires, per capitals i per pobles. Dues funcions molt especials fora d'Espanya: una a Londres fa uns quants mesos, com a homenatge als Brigadistes Internacionals, i una altra l'any 1991, al mític Berliner Ensemble. I en llocs tan diferents com Turquia, Uruguai, Cuba, Xile i Bòsnia, entre altres països. On ha estat Verónica Forqué l'èxit s'ha disparat.
L'estrena de dimecres al Tívoli va acabar amb l'emoció impactant l'estómac de l'espectador; però la travessia no va ser fàcil. Hi havia una certa fredor en l'arrencada de la representació de l'obra de Sanchis Sinisterra: el tipus de públic, l'absència de persones amb referències directes als fets que es narren, també d'excombatents. També, crec, un excés d'humor en el dibuix del personatge de Paulino. Però, a poc a poc, sobretot a la segona part, Ay Carmela va alçar el vol --gràcies sobretot a la interpretació de Verónica Forqué-- i de l'escenari van sorgir cap a la platea ratxes d'emoció.
Autor i director van acordar afegir a la funció un epíleg que té l'origen en l'actual campanya impulsada des de molts sectors per recuperar la memòria històrica. Es reivindica aquest dret així com el de recuperar cadàvers de les fosses comunes. Aquest tram de la representació del Tívoli és un encert, acosta encara més el text al moment actual, ajuda a la reflexió i a prendre una postura sobre la recuperació de la memòria històrica. Hi insisteixo: la qualitat de la interpretació de Verónica Forqué, la seva sensibilitat, la seva facilitat per arribar a l'ànima dels espectadors són factors que juguen a favor de l'espectacle i al seu progressiu acostament a la platea.
Em sembla lògic elogiar el treball de l'actriu, en un text que no està fet de grans paraules, però sí en canvi de paraules significatives, de clímax. Verónica Forqué es prodiga poc en el teatre i aquesta és una excel.lent ocasió per aplaudir-la. En més d'una escena una mirada, un gest seu demostren la gran actriu que porta dins. Ay Carmela demostra que és una obra necessària per conèixer circumstàncies que van tenir lloc en aquell període de la nostra pitjor història. I Carmela és un personatge que sembla no voler esborrar-se dels escenaris. Més que una obra sobre la guerra és una comèdia sobre la vida en la guerra.
Verónica Forqué, en un moment de la representació. GONZALO Pérez de Olaguer
¡Per fi Verónica Forqué encarna a Barcelona Carmela! L'artista de varietats treballa als escenaris formant duo amb Paulino (Santiago Ramos), tots dos republicans, a qui les circums- tàncies obliguen a actuar per a les tropes franquistes durant la guerra civil. Fem memòria. La Forqué i José Luis Gómez van estrenar el text del segon, escrit des de la modèstia i l'e- conomia de mitjans per al Teatro Fronterizo, a Saragossa, el 1987. El 1989 l'obra va arribar a Barcelona (sala Villarroel), amb Natalia Dicenta i Manuel Galiana, i encara el 2001 vam veure al Versus Teatre un magnífic espectacle firmat per Antonio Simón, amb Pilar Martínez (una revelació) i Pep Molina com a protagonistes.
El 1990 el realitzador Carlos Saura la va portar al cine i va guanyar el premi Goya a la millor pel.lícula. I després llargues gires, per capitals i per pobles. Dues funcions molt especials fora d'Espanya: una a Londres fa uns quants mesos, com a homenatge als Brigadistes Internacionals, i una altra l'any 1991, al mític Berliner Ensemble. I en llocs tan diferents com Turquia, Uruguai, Cuba, Xile i Bòsnia, entre altres països. On ha estat Verónica Forqué l'èxit s'ha disparat.
L'estrena de dimecres al Tívoli va acabar amb l'emoció impactant l'estómac de l'espectador; però la travessia no va ser fàcil. Hi havia una certa fredor en l'arrencada de la representació de l'obra de Sanchis Sinisterra: el tipus de públic, l'absència de persones amb referències directes als fets que es narren, també d'excombatents. També, crec, un excés d'humor en el dibuix del personatge de Paulino. Però, a poc a poc, sobretot a la segona part, Ay Carmela va alçar el vol --gràcies sobretot a la interpretació de Verónica Forqué-- i de l'escenari van sorgir cap a la platea ratxes d'emoció.
Autor i director van acordar afegir a la funció un epíleg que té l'origen en l'actual campanya impulsada des de molts sectors per recuperar la memòria històrica. Es reivindica aquest dret així com el de recuperar cadàvers de les fosses comunes. Aquest tram de la representació del Tívoli és un encert, acosta encara més el text al moment actual, ajuda a la reflexió i a prendre una postura sobre la recuperació de la memòria històrica. Hi insisteixo: la qualitat de la interpretació de Verónica Forqué, la seva sensibilitat, la seva facilitat per arribar a l'ànima dels espectadors són factors que juguen a favor de l'espectacle i al seu progressiu acostament a la platea.
Em sembla lògic elogiar el treball de l'actriu, en un text que no està fet de grans paraules, però sí en canvi de paraules significatives, de clímax. Verónica Forqué es prodiga poc en el teatre i aquesta és una excel.lent ocasió per aplaudir-la. En més d'una escena una mirada, un gest seu demostren la gran actriu que porta dins. Ay Carmela demostra que és una obra necessària per conèixer circumstàncies que van tenir lloc en aquell període de la nostra pitjor història. I Carmela és un personatge que sembla no voler esborrar-se dels escenaris. Més que una obra sobre la guerra és una comèdia sobre la vida en la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada