Un àcid Pirandello

www.elperiodico.cat
30 de març de 2008

• Eduard Farelo brilla com a actor còmic a 'L'home, la bèstia i la virtut', un muntatge dirigit per Pep Pla

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Una delícia per degustar. L'home, la bèstia i la virtut, de Luigi Pirandello, és una comè-
dia poc coneguda del Nobel italià instal.lada en el teatre popular, però amb l'inequívoc segell del geni. L'autor de Sis personatges en busca d'autor mostra amb aquesta joia la capacitat de provocar la riallada però també la reflexió sobre l'actitud de l'ésser humà quan està condicionat per les lleis no escrites de la societat on viu. Un camp perfecte perquè Pirandello dibuixi el món de les aparences cap on empenyen la hipocresia i la doble moral. Un dard que fa diana i que, amb un intel.ligent i àcid humor, va més enllà en el joc escènic: com pitjor ho passen els personatges, més riu el públic.
El CAET de Terrassa torna després de l'èxit d'El silenci del mar amb aquesta coproducció amb el TNC. La Sala Petita serà insuficient quan el boca orella faci la seva tasca promocional.
La història se centra en un triangle amorós, ambientat als anys 50, però sense perdre aquesta aroma siciliana que va impregnar els inicis vitals de l'autor. Amb una atmosfera pròxima a les obres d'Eduardo de Filippo (Dissabte, diumenge, dilluns), la peça narra l'angoixa del professor Paolino (Eduard Farelo), amant de la senyora Perella (Teresa Sánchez), dona desatesa per un irascible capità de marina (Jordi Martínez). Les relacions adúlteres entre ella i el mestre del seu fill acaben en un embaràs i l'arribada del mariner obliga els amants a ordir un pla perquè el marit faci l'amor amb la seva dona i puguin adjudicar-li la paternitat de la criatura.
La cerimònia de la confusió en què es converteix el sopar que reuneix els tres protagonistes i que acaba certificant en nom de la virtut l'imperi de la mentida, constitueix el moment àlgid d'una obra en què ningú és del tot com aparenta ser.
L'art de no dir, però sí de suggerir, brilla en aquest muntatge ben dirigit per Pep Pla, que l'ha encertat en l'elecció dels actors. Farelo, el malvat Genís de Ventdelplà i sensible intèrpret de Coral romput, s'acredita com a còmic en un paper que requereix un gran desgast. Jordi Martínez dóna la talla com a capità Perella i Teresa Sánchez compon una convincent dama, obligada a aparèixer com a virtuosa. Els altres actors ajuden a greixar el mecanisme de rellotgeria d'aquesta comèdia, però és just destacar les minyones Rosa Cadafalch i Teresa Urroz.