avui
1 abril 2006
Oriol Margalef
La fam (1938), de Joan Oliver, és l'única obra de teatre escrita durant la Guerra Civil que aborda de manera crítica i distant la convulsió social i política que es vivia en aquell moment a Catalunya. Més de vint anys després de l'última representació, el Teatre Nacional (TNC), en col·laboració amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), ha tret la pols a un clàssic que sacseja l'imaginari col·lectiu. Les noves representacions de l'obra, que dirigeix Pep Pla, començaran dissabte al Teatre Fortuny, a Reus.
Home compromès amb la seva època, el poeta i dramaturg Joan Oliver (Sabadell 1899-Barcelona 1986) va escollir el camí de la metàfora per explicar uns esdeveniments històrics i excepcionals que s'havien produït dos anys abans. L'obra, que tot i guanyar el premi Teatre Català de la Comèdia no va obtenir el ressò que s'esperava, projecta al teló de fons el fracassat alçament militar del 1936 a Barcelona.
La fam és una reflexió expressionista sobre la llibertat i la consciència individual que enfronta dos prototips de revolucionari. D'una banda, el Nel (Pep Planas), home disciplinat i organitzat, que acata amb diligència les ordres del partit, i de l'altra Samsó (Marc Martínez), independent i errant, que porta fins al límit el seu individualisme.
El contrast representa la desunió política del moment, que va impedir que progressés la revolució. Entre els dos protagonistes hi ha la Lupa (Nora Navas), que representa la pàtria i que es veu abocada a decidir-se entre la passió o la raó que defineix els dos homes.
Com a concepte, la fam representa "molt més que la gana", segons va argumentar el director Pep Pla. "És un estat superior que ens uneix amb l'esperit del poble", que allunya l'estereotipat Samsó de les estructures de poder que tendeixen a reproduir-se, vingui d'on vingui la legitimitat de qui governa, va declarar el director. Vital Marc Martínez
En la presentació del muntatge al vestíbul del Teatre Fortuny, l'actor Marc Martínez va mostrar-se molt estimulat per la possibilitat d'encarnar el personatge de Samsó, de "gran determinació i comportament animalesc". Martínez va qualificar La fam com un "projecte vital" des d'un punt de vista personal i un "exemple de compromís" per a les noves generacions. L'actriu Nora Navas considera el personatge que interpreta com "un petit homenatge a la dona que lluitava al costat dels homes".
Domènec Reixach, que tanca una etapa com a director artístic del TNC, va reflexionar sobre l'oportunitat de rescatar La fam. Segons Reixach, "teníem l'obra al punt de mira des de feia molt temps, però feia falta que algú hi cregués, i no perquè respongués a una quota d'autors catalans". Ferran Madico, director del CAER, va agrair "l'esforç" del TNC per estrenar a Reus, amb un escenari complex i 12 actors en escena. Al Nacional s'hi representarà a partir del 20 d'abril i fins a l'11 de juny, a la Sala Petita, mentre que a Reus s'hi faran únicament dues sessions, demà i diumenge.
El director Pep Pla considera que és un "bon moment" per representar una obra que "permet emmirallar-nos en el passat i ens prevé sobre el futur, perquè la història no es torni a repetir". Més concretament, Pla es va referir al moment actual com "la darrera etapa de la Transició democràtica, en què tot sembla tornar al seu lloc".
Durant els assajos de l'obra, i per entrar en situació, l'equip va fer una lectura dramatitzada al poble vell de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que ha quedat com a testimoni de la devastació provocada per la Batalla de l'Ebre, un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil.
La fam (1938), de Joan Oliver, és l'única obra de teatre escrita durant la Guerra Civil que aborda de manera crítica i distant la convulsió social i política que es vivia en aquell moment a Catalunya. Més de vint anys després de l'última representació, el Teatre Nacional (TNC), en col·laboració amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), ha tret la pols a un clàssic que sacseja l'imaginari col·lectiu. Les noves representacions de l'obra, que dirigeix Pep Pla, començaran dissabte al Teatre Fortuny, a Reus.
Home compromès amb la seva època, el poeta i dramaturg Joan Oliver (Sabadell 1899-Barcelona 1986) va escollir el camí de la metàfora per explicar uns esdeveniments històrics i excepcionals que s'havien produït dos anys abans. L'obra, que tot i guanyar el premi Teatre Català de la Comèdia no va obtenir el ressò que s'esperava, projecta al teló de fons el fracassat alçament militar del 1936 a Barcelona.
La fam és una reflexió expressionista sobre la llibertat i la consciència individual que enfronta dos prototips de revolucionari. D'una banda, el Nel (Pep Planas), home disciplinat i organitzat, que acata amb diligència les ordres del partit, i de l'altra Samsó (Marc Martínez), independent i errant, que porta fins al límit el seu individualisme.
El contrast representa la desunió política del moment, que va impedir que progressés la revolució. Entre els dos protagonistes hi ha la Lupa (Nora Navas), que representa la pàtria i que es veu abocada a decidir-se entre la passió o la raó que defineix els dos homes.
Com a concepte, la fam representa "molt més que la gana", segons va argumentar el director Pep Pla. "És un estat superior que ens uneix amb l'esperit del poble", que allunya l'estereotipat Samsó de les estructures de poder que tendeixen a reproduir-se, vingui d'on vingui la legitimitat de qui governa, va declarar el director. Vital Marc Martínez
En la presentació del muntatge al vestíbul del Teatre Fortuny, l'actor Marc Martínez va mostrar-se molt estimulat per la possibilitat d'encarnar el personatge de Samsó, de "gran determinació i comportament animalesc". Martínez va qualificar La fam com un "projecte vital" des d'un punt de vista personal i un "exemple de compromís" per a les noves generacions. L'actriu Nora Navas considera el personatge que interpreta com "un petit homenatge a la dona que lluitava al costat dels homes".
Domènec Reixach, que tanca una etapa com a director artístic del TNC, va reflexionar sobre l'oportunitat de rescatar La fam. Segons Reixach, "teníem l'obra al punt de mira des de feia molt temps, però feia falta que algú hi cregués, i no perquè respongués a una quota d'autors catalans". Ferran Madico, director del CAER, va agrair "l'esforç" del TNC per estrenar a Reus, amb un escenari complex i 12 actors en escena. Al Nacional s'hi representarà a partir del 20 d'abril i fins a l'11 de juny, a la Sala Petita, mentre que a Reus s'hi faran únicament dues sessions, demà i diumenge.
El director Pep Pla considera que és un "bon moment" per representar una obra que "permet emmirallar-nos en el passat i ens prevé sobre el futur, perquè la història no es torni a repetir". Més concretament, Pla es va referir al moment actual com "la darrera etapa de la Transició democràtica, en què tot sembla tornar al seu lloc".
Durant els assajos de l'obra, i per entrar en situació, l'equip va fer una lectura dramatitzada al poble vell de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que ha quedat com a testimoni de la devastació provocada per la Batalla de l'Ebre, un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada