31 octubre 2006
Peter Brook o la irresistible lliçó de la senzillesa
‘Sizwe Banzi est mort’, al Festival Temporada Alta
Comas Soler Cultura
dimarts, 31 octubre 2006
Menys és més. Aquesta màxima que de vegades es compleix en algunes facetes de la vida, té en les propostes teatrals de Peter Brook la seva manifestació més proverbial. I així es va poder constatar novament al Teatre de Salt els passats 26 i 27 d’octubre amb la presentació de ‘Sizwe Banzi est mort’ dintre el quinzè Festival Temporada Alta.
Brook, nascut a Londres el 1925, és una de les grans figures del teatre contemporani. Autor, adaptador, teoritzador i director de teatre, d’òpera i de cinema, durant més de vint-i-cinc anys va signar les principals produccions de la Royal Shakespeare Company. L’any 1971 es trasllada a París i al cap d’uns anys funda el Centre Internacional de Creació Teatral a la seu del mític ‘Théâtre des Bouffes du Nord’, des d’on ha dirigit nombrosos espectacles que han tingut ressò i reconeixement mundial i ha produït també una extensa bibliografia.
Essent un dels directors estrangers amb presència habitual a Temporada Alta, Peter Brook ha portat en aquesta ocasió una obra de teatre popular i militant de tres autors sudafricans –Athol Fugard, John Kani i Winston Ntshona– escrita als anys setanta per a ser representada quasi clandestinament en els guetos de Ciutat del Cap com a forma de resistència contra l’apartheid.
Així, sense gens d’artifici ni escenogràfic ni tecnològic, ens exposa la història de Sizwe Banzi, un pagès negre i analfabet que exemplifica les dificultats que té tothom de la seva condició per sobreviure si no aconsegueix els papers necessaris per poder treballar. El protagonista haurà de renunciar a la seva pròpia identitat, o sigui, al nom, als orígens, a l’honor dels seus pares i al cognom dels seus fills, per aprofitar els papers d’un mort i mirar de tirar endavant tot esquivant els mil i un paranys que l’opressió institucionalitzada li continuarà posant. Al final conclourà que el problema no és altre que la seva pell. Tot això escenificat en un espai volgudament buit, amb elements d’atrezzo molt escadussers. És la senzillesa portada a l’excel·lència amb el treball dels dos actors que hi intervenen, el malí Habib Dembélé i el congolès Pitcho Womba Konga. Una delícia.
Paraula i gest. No res més. Pura màgia del teatre, que atrapa l’espectador i l’involucra en la denúncia d’un problema ben actual, el racisme, i en la constatació que ara en el nostre Occident de l’opulència, com a Sudàfrica fa trenta anys, no n’hi ha prou amb néixer i viure per existir: l’existència la donen els papers. Una realitat contra la que hem de continuar lluitant, subratlla la lliçó de Peter Brook.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada