Barcelona
Segona producció d'El rei Lear de la temporada, primera «en català», remarca l'actor Joan Anguera. Després que el Centro Dramático Nacional presentés, amb gran èxit de públic, a la Sala Gran del TNC una posada en escena amb direcció de Gerardo Vera, Oriol Broggi aprofita l'espai de la Biblioteca de Catalunya per oferir una producció artesanal, en què «el públic ens pot llegir les nostres actituds amb mol poc gest», comenta l'actriu Mercè Pons. La peça s'estrena dins del Grec, el 27 de juny i es programa fins a l'1 d'agost. El 3 d'agost tancarà el Festival Shakespeare i es preveu una gira per 15 municipis.
El director Oriol Broggi firma la tercera direcció a la Biblioteca de Catalunya aquest curs. A més d'El rei Lear, anteriorment va presentar l'Oncle Vània de Txèkhov i Antígona, de Sòfocles. Pel director, aquesta és la troica «més interessant del repertori teatral». Amb el clàssic, en què s'aborda la vellesa entre altres temes, Broggi homenatja el seu avi, de 100 anys, Moisès Broggi i fa una picada d'ullet a les seves tres filles (el drama parteix d'un rei que decideix repartir el seu regne entre les tres princeses).
El director Broggi té un extens i qualificat repartiment, encapçalat per Joan Anguera (Lear), Pep Jové (Gloster), i Mercè Pons, Màrcia Cisteró i Paula Blanco (les tres filles). El director admet el risc de mantenir la seva producció en cartell, després del muntatge del TNC, però s'ho mira en positiu: «Està molt bé que hi hagi dues propostes per poder comparar-les». La posada en escena aprofita la proximitat amb el públic (que està disposat a les dues bandes de la Biblioteca, en unes grades a tocar de l'arena on actuen els intèrprets) i l'artesania: una catifa, un tela, una escala, són elements evocatius que possibiliten, per exemple, una escena amb ombres xineses. La traducció de Joan Sellent arrenca amb un format rimat però, a mida que avança l'acció i es degraden les relacions entre filles i el rei, les rèpliques es van transformant en prosa.
Per Joan Anguera (que l'any passat va interpretar un celebradíssim Altíssim en la Primera història d'Esther d'Espriu, duta a escena per Broggi), Lear és una «persona immadura, que no s'accepta ell mateix i que en el moment d'exercir el seu poder, només se li acut convocar un concurs de piquitos de oro». Lear anirà darrere de la tragèdia que ell mateix ha provocat. Al final dels seus dies, entrarà en contacte amb una realitat que no podrà abastar.
Segona producció d'El rei Lear de la temporada, primera «en català», remarca l'actor Joan Anguera. Després que el Centro Dramático Nacional presentés, amb gran èxit de públic, a la Sala Gran del TNC una posada en escena amb direcció de Gerardo Vera, Oriol Broggi aprofita l'espai de la Biblioteca de Catalunya per oferir una producció artesanal, en què «el públic ens pot llegir les nostres actituds amb mol poc gest», comenta l'actriu Mercè Pons. La peça s'estrena dins del Grec, el 27 de juny i es programa fins a l'1 d'agost. El 3 d'agost tancarà el Festival Shakespeare i es preveu una gira per 15 municipis.
El director Oriol Broggi firma la tercera direcció a la Biblioteca de Catalunya aquest curs. A més d'El rei Lear, anteriorment va presentar l'Oncle Vània de Txèkhov i Antígona, de Sòfocles. Pel director, aquesta és la troica «més interessant del repertori teatral». Amb el clàssic, en què s'aborda la vellesa entre altres temes, Broggi homenatja el seu avi, de 100 anys, Moisès Broggi i fa una picada d'ullet a les seves tres filles (el drama parteix d'un rei que decideix repartir el seu regne entre les tres princeses).
El director Broggi té un extens i qualificat repartiment, encapçalat per Joan Anguera (Lear), Pep Jové (Gloster), i Mercè Pons, Màrcia Cisteró i Paula Blanco (les tres filles). El director admet el risc de mantenir la seva producció en cartell, després del muntatge del TNC, però s'ho mira en positiu: «Està molt bé que hi hagi dues propostes per poder comparar-les». La posada en escena aprofita la proximitat amb el públic (que està disposat a les dues bandes de la Biblioteca, en unes grades a tocar de l'arena on actuen els intèrprets) i l'artesania: una catifa, un tela, una escala, són elements evocatius que possibiliten, per exemple, una escena amb ombres xineses. La traducció de Joan Sellent arrenca amb un format rimat però, a mida que avança l'acció i es degraden les relacions entre filles i el rei, les rèpliques es van transformant en prosa.
Per Joan Anguera (que l'any passat va interpretar un celebradíssim Altíssim en la Primera història d'Esther d'Espriu, duta a escena per Broggi), Lear és una «persona immadura, que no s'accepta ell mateix i que en el moment d'exercir el seu poder, només se li acut convocar un concurs de piquitos de oro». Lear anirà darrere de la tragèdia que ell mateix ha provocat. Al final dels seus dies, entrarà en contacte amb una realitat que no podrà abastar.