el punt
25 de maig de 2006
Henrik Ibsen (1828-1906) no va ser profeta a la seva terra fins tres anys després d’haver pensat a suïcidar-se. Un viatge per les muntanyes recuperant balades i contes populars el va ajudar a recobrar l’ànim. Les obres d’Ibsen naveguen del romanticisme a un realisme (amb punts onírics) més o menys compromès. Del 1851 al 1857 va dirigir el teatre de Bergen alhora que captava els nous corrents dramaturgs de Dinamarca i Alemanya. Brand (1865) va suposar el seu primer gran èxit en el món escandinau. El missatge principal d’aquesta obra és que les persones siguin elles mateixes, tot i la pressió que puguin patir. És una fletxa enverinada dirigida al caràcter tancat i provincià dels seus compatriotes. Dos anys més tard escriu Peer Gynt. La tesi fa un pas més: no n’hi ha prou a ser un mateix també s’ha de tenir en compte els altres, amb respecte.
Bieito pretén traçar una posada en escena que denunciï el provincianisme (la mirada tancada i repressiva de la religió, per exemple) sense caure en un folklore retrògrad. La música, eclèctica, busca ambientar un espai rural i tancat en què es puguin identificar els vicis d’un món rural «de Catalunya, de Noruega i de qualsevol altre lloc del món».
El centenari d’Henrik Ibsen no passarà desapercebut la temporada vinent al món. L’autor inspirarà un teatre social compromès amb muntatges com Un enemic del poble –en què el protagonista es posa en contra del poble quan denuncia que per raons econòmiques s’està contaminant l’aigua– i Casa de nines –la dona es revolta i trenca amb la dependència masculina–. Arthur Miller i Ignasi Iglésias (en clau catalana) són només dos dramaturgs que beuen de l’obra d’Ibsen.
EN CATALÀ PEL MÓN
No és la primera vegada que una producció de la companyia Romea s’estrena en català fora de Catalunya. Calixto Bieito recorda el cas del Macbeth estrenat en el Festival de Salzburg el 2001 i que la versió del Romea va acabar amb una gran gira que va acabar el 2003 al Barbican de Londres. Des del Teatre Romea també es va produir un espectacle inspirat en el llibre de George Orwell Homenatge a Catalunya/Homage to Catalonia. En aquest cas la versió de Pablo Ley combinava el català i l’anglès en un repartiment, dirigit per Josep Galindo, amb actors catalans i anglesos. L’obra va ser una producció del Romea, Fòrum 2004, el Northern Stage de Newcastle i el West Yorkshire de Leeds. Joel Joan confessa que està molt il·lusionat de debutar en català a l’estranger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada