el periodico
19 de maig de 2006
L'obra s'estrena dijous a Noruega en el marc del centenari d'Ibsen
ELENA HEVIA
BARCELONA
"Modern i brutal". Amb aquests qualificatius preparen els diaris noruecs els espectadors davant la versió de Peer Gynt, de Henrik Ibsen, que Calixto Bieito estrenarà dijous a la ciutat de Bergen, en els actes de celebració del centenari del dramaturg. El director sempre s'ha caracteritzat pel seu atreviment.L'obra és pràcticament la pedra angular identitària de Noruega. El risc de molestar la Den Nationale Scene, el gran escenari de la ciutat natal de l'autor de Casa de nines, no sembla importar a Bieito. Ell presentarà la seva lectura particular --amb la dramatúrgia signada per Xavier Zuber-- i, a més, en català. El director no té por del rebuig: "Els responsables del Festival Ibsen coneixen bé el meu treball i sé que no esperen una versió convencional", diu. L'espectacle es veurà al Grec i més tard viatjarà a Salamanca i a Madrid, sempre en català. "És que la traducció de Joan Sellent i Anne-Lise Cloetta és essencial per comprendre el muntatge", explica Calixto Bieito.El protagonista absolut, Joel Joan --"exhibicionista en el millor sentit de la paraula", segons Bieito--, sostè les tres hores del muntatge --sorgides d'una considerable reducció de l'extensió original de l'obra-- i se situa davant de les cares habituals de la companyia del teatre Romea: Roser Camí, Carles Canut, Boris Ruiz, Lluís Villanueva i Mingo Ràfols.
NETEJAFOLKLÒRICA
Bieito diu que ha netejat de "folklorisme" l'obra, especialment el que està unit a un cert tipus de "nacionalisme provincià i de petits horitzons". El director porta al seu terreny de realitat tota la imatgeria fantàstica de l'obra. Aquesta narra el viatge iniciàtic de Peer Gynt, un noi fanfarró i despreocupat que rapta una noia el dia del seu casament i després, seguint la divisa "sigues tu mateix", l'abandona per perseguir el poder i la riquesa ajudat pels trolls --uns follets de la literatura popular noruega-- fins a arribar a la vellesa amb una irreparable sensació de fracàs.No és estrany que a les notes de Xavier Zuber --que també va acompanyar Calixto Bieito en l'adaptació de l'òpera Wozzeck-- s'expliqui que els trolls són semblants als borratxos dels casaments, el fonedor de botons s'assembli a un funcionari i el dimoni sigui un turista burgès.Calixto Bieito ha dividit el muntatge en tres parts perfectament diferenciades. La primera succeeix a les bambolines del casament de Solveig --la dona que esperarà Gynt tota la seva vida--, en un entorn rural i "una mica vulgar". La segona, originalment situada al Marroc, s'assembla més aviat a una ciutat moderna --¿potser Barcelona?-- obsessionada per "les seves torres de les vanitats"; mentre que, finalment, la tercera, "en clau més surrealista, succeeix com en un somni". Bieito tampoc ha estat fidel a les indicacions d'Ibsen pel que fa a la durada de la representació. "La iniciació del personatge és molt més ràpida, crec que no cal que transcorrin molts anys i que Peer es converteixi en un vell".¿Hi ha missatges a l'obra? Els del director no són gaire diferents dels que Ibsen va concebre al seu moment. "Cal enfrontar-se als trolls mentals, que no són més que les pors", i a més s'ha de complir un compromís ètic: "No n'hi ha prou de ser un mateix".
Noticia publicada a la pàgina 70 de l'edició de 19/5/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada