el bloc d'en ramon bassas
13 de maig de 2006
Ahir a la nit, de pet de l'acte, vaig assistir a la primera representació de les pces Neva i La vida perdurable, de Narcís Comadira, a la Sala Cabañes de Mataró, no al teatre sinó en una saleta molt petita, on només hi cabíem 30 persones. Jo havia llegit el llibre fa anys (sí, sóc una rara avis que llegeix teatre, ves) però no he pogut veure-la mai representada i em vaig capficar en aconseguir una entrada així que vaig veure que l'anunciaven. Alguns recordareu el fragment que vaig publicar fa uns mesos . Jo recordo els comenatris elogiosos. No cal dir que les recomano vivament. Són una aproximació crítica a les frustracions personals, a la sexualitat i l'amor, a les convencions, a la necessitat del perdó... des de la perspectiva d'una trobada al voltant d'una taula. I que l'experiència de fer-ho en un espai minúscul, "sentint la respiració dels actors" com deia Carles Maicas, el director, també és molt recomanable. Només queden 3 sessions i em temo que ben poques entrades. Ja podeu trucar. Ah, entre les dues peces hi ha una agradable sorpresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada