espai del lector
26 maig 2006
Operació Sala Cabañes
Avui llegeixo ”Engega l’Operació Sala Cabañes”. Pel titular diria que volen millorar doncs la seva salut. És ben cert que al teatre li fan falta millores. Continuo llegint i veig que la volen enderrocar. És a dir, aquesta operació es per causar-li la mort. Sí senyors i senyores. Els especuladors de Mataró que tots coneixem s’atreveixen a fer un pas més. El teatre més cèntric i antic de la ciutat te els dies contats i jo em sento impotent davant aquesta fredor cultural que presenten aquells qui tenen el poder per decidir fer una barbaritat com aquesta. Fa anys que sóc actor i allà hi he viscut glòries. Els meus avis, els meus pares, els meus germans i ara els meus fills hem tingut com a segona casa la Sala Cabañes. Allà, entre decorats i butaques, entre vestits antics i cartells s’hi guarda com un tresor la meva infància i la resta de la meva vida. No sóc l’únic i per això avui escric en nom de tots aquells que hi tenen alguna cosa al teatre: records, vivències, nits d’assajos fins la matinada, il·lusions, nervis, adolescències, amors, llàgrimes, petons, aplaudiments, penes, llums...i tantes i tantes coses que s’apilen amb 90 anys d’existència. Els que ja han marxat del nostre món ploren des d’on són i nosaltres poc més hi podem fer que omplir els diaris i les revistes per fer ressò de què ens prenen allò que és de tots, de totes les persones que hi hem passat i hi hem viscut. Mataró s’està convertint en una ciutat de pedra i superficial. Les ciutats més autèntiques són aquelles que conserven amb orgull allò que han mantingut amb els anys. Conservar la Sala Cabañes no és fer-ne un soterrani que n’hi diran teatre. Un soterrani on a sobre pisos d’última categoria potser ja han estat assignats als que firmen pel desastre. Mataró et demanem que siguis forta i que tinguis fe. Nosaltres els que t’estimem farem el què estigui a les nostres mans. Tirareu la Sala Cabañes a terra, però no us emportareu els nostres tresors i la nostra història, perquè això no es compra a cap preu.
David Sala
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada