Vull ser el Travolta!

avui

16 de maig de 2006

Comença el càsting del musical 'Grease', que s'estrenarà a l'octubre al Victòria sota la premissa de ser tan fidel al film com sigui possible

Marta Monedero
Normalment, a dos quarts de deu del matí, al Teatre Victòria no hi ha gaire -per no dir gens- activitat. En canvi, ahir tot era moviment. Al vestíbul, una cua de nerviosos aspirants es posaven la samarreta negra identificativa i els passaven llista abans de provar sort en el càsting de Grease, el musical de tu vida, un títol prou explícit per intuir per on van els trets.
"Busquem artistes polivalents, actors que cantin, ballin i, sobretot, donin un físic semblant als personatges de la pel·lícula, que és el nostre referent", comenta la coreògrafa Coco Comín. Al seu costat, sense parar de taral·lejar les cançons arxiconegudes que van popularitzar John Travolta (Danny) Olivia Newton-John (Sandy) i Stockard Channing (Rizzo), el director Ricard Reguant intueix la fórmula de l'èxit: "El millor Grease és el que l'espectador vulgui veure i recordi, cal ser el màxim de fidels possible al film del 1978, perquè el gran misteri del teatre és saber què pot agradar i aquí partim d'una història que funciona".
A l'hora d'escollir quin dels 800 aspirants d'entre 18 i 30 anys pot passar a la següent fase, no sembla haver-hi gaire debat. Comín i Reguant, amb la complicitat del director musical Manu Guix, s'entenen amb una mirada o un petit comentari. Tots duen anys fent càstings i saben el pa que s'hi dóna. Això sí, tot i que entre els candidats hi ha gent que s'ha presentat als càstings d'Operación Triunfo, Guix assegura que tractarà "a tothom igual". Millora del nivell
Després de dues hores, dels aspirants, n'hi ha sis que passen a la fase següent. "Aquesta feina és dura i de tota la gent que surt de les escoles teatrals, només un 10 per cent s'acabarà dedicant al musical", il·lustra Coco Comín, que lloa el bon nivell d'aquest primer dia de proves. "Fa 10 anys, Grease no s'hauria pogut fer, llavors només érem capaços de muntar un musical com el Memory, amb una estrella i quatre ballarins trobats pels pèls".
De dies de proves i de nervis n'hi haurà més. Avui, però, toca cant. Entre les noies, més aspirants a Rizzo que a Sandy. Potser perquè és el gran paperàs de la funció. "Tots els personatges són molt marcats: el protagonista és un milhomes, ella tonteta... i ambientat en un college americà", descriu Reguant, que capitaneja aquest musical que té un milió d'euros de pressupost. Sembla que els diners no seran un problema. Més feina els donaran les transicions "perquè cada escena transcorre en un escenari diferent", acota Comín.
A l'escenari del Victòria, el pianista fa exercicis per relaxar les mans. El càsting avança. L'Alida, la Laura, l'Anna... Hi ha més noies que nois. A alguna li agafen les dades i surt saltant d'alegria. També a un dels poquets nois de la tongada del migdia. El Carlos interpreta un parell d'estrofes de Sandy. "Pots cantar alguna cosa en castellà, sisplau?", li demana Manu Guix. "Molt bé, ara el monòleg". Un parell de minuts i "moltes gràcies!". El Carlos ha vingut des de Màlaga amb tren. Ha participat en El hombre de la Mancha i ara apunta què desitja amb cos i ànima: "Vull ser el Travolta!".