2 d'agost de 2006
Sacsejant William Shakespeare
Francesc Massip
El Festival Shakespeare de Santa Susanna, un engrescador invent de Paco Azorín, el seu director, ha refrescat fins al passat cap de setmana l'estiu aquesta població del Maresme. Divendres, Javier Gurruchaga prenia el pèl al públic i a Shakespeare amb un popurri de cançonetes del seu repertori, vestint-les frívolament de referències shakespearianes: calaveres per evocar Hamlet, ganivets sangonosos de Macbeth, llorers del Cèsar i coentors de Romeu. El showman va incomplir el programa i no va interpretar el prometedor text Ser o no Cer... vantes, motiu pel qual el director del Festival, Paco Azorín, es va mostrar ahir molest. "Ens van avisar amb tan poc temps que no vam poder reaccionar", va dir.
Dissabte, Àlex Rigola oferia un dels seus espectacles més ajustats, rodons i bells: European house, pròleg d'un Hamlet sense paraules. Bibina Puigdefàbregas ha construït una casa de tres pisos amb nou estances, com el còmic 13 rue del Percebe, que es van il·luminant a mesura que són transitades pels personatges. L'acció exhibeix la quotidianitat d'una família actual: prenen cafè, es dutxen, fumen, orinen i copulen. La particularitat és que es poden reconèixer els personatges de Hamlet moments abans de l'inici de l'acció. Els distints àmbits casolans es mostren a través d'una quarta paret de vidre a l'espectador, que s'ho mira com un voyeur (recordeu La finestra indiscreta de Hitchcock?), amb l'avantatge que pot escoltar el que s'hi fa o s'hi diu a dintre. La imatge escènica és d'una potència aclaparadora i el treball actoral d'una gran precisió i naturalitat, cosa que atrapa l'espectador en la senzilla trama visual que enllepoleix la mirada. Sense gairebé paraules, Rigola i el seu equip (esplèndids Alícia Pérez, Arquillué i Carreras) saben definir els trets fonamentals dels personatges, amb les seves indecisions, dubtes, vel·leïtats i crueltats. Un espectacle exquisit, de ritme ajustat i que a l'aire lliure, entre els arbres, feia una gran impressió de realitat. Adaptació a la dansa
Tancava el festival, diumenge, una versió per a ballet del Somni d'una nit d'estiu. Els impecables ballarins del Ballettensemble de Mecklenburg il·lustraven fins a l'avorriment la comèdia, amb la fredor de la perfecció tècnica, però mancats d'ànima i sense ni una sola coreografia que interessés.
Paral·lelament, s'ha fet un seminari sobre l'escenografia en Shakespeare que ha reunit directors i escenògrafs de l'àmbit hispànic, i on s'ha posat de manifest la llibertat de plantejaments que susciten els textos del dramaturg, que en l'època va ser qualificat d'autèntic "sacsejaescenes".
Francesc Massip
El Festival Shakespeare de Santa Susanna, un engrescador invent de Paco Azorín, el seu director, ha refrescat fins al passat cap de setmana l'estiu aquesta població del Maresme. Divendres, Javier Gurruchaga prenia el pèl al públic i a Shakespeare amb un popurri de cançonetes del seu repertori, vestint-les frívolament de referències shakespearianes: calaveres per evocar Hamlet, ganivets sangonosos de Macbeth, llorers del Cèsar i coentors de Romeu. El showman va incomplir el programa i no va interpretar el prometedor text Ser o no Cer... vantes, motiu pel qual el director del Festival, Paco Azorín, es va mostrar ahir molest. "Ens van avisar amb tan poc temps que no vam poder reaccionar", va dir.
Dissabte, Àlex Rigola oferia un dels seus espectacles més ajustats, rodons i bells: European house, pròleg d'un Hamlet sense paraules. Bibina Puigdefàbregas ha construït una casa de tres pisos amb nou estances, com el còmic 13 rue del Percebe, que es van il·luminant a mesura que són transitades pels personatges. L'acció exhibeix la quotidianitat d'una família actual: prenen cafè, es dutxen, fumen, orinen i copulen. La particularitat és que es poden reconèixer els personatges de Hamlet moments abans de l'inici de l'acció. Els distints àmbits casolans es mostren a través d'una quarta paret de vidre a l'espectador, que s'ho mira com un voyeur (recordeu La finestra indiscreta de Hitchcock?), amb l'avantatge que pot escoltar el que s'hi fa o s'hi diu a dintre. La imatge escènica és d'una potència aclaparadora i el treball actoral d'una gran precisió i naturalitat, cosa que atrapa l'espectador en la senzilla trama visual que enllepoleix la mirada. Sense gairebé paraules, Rigola i el seu equip (esplèndids Alícia Pérez, Arquillué i Carreras) saben definir els trets fonamentals dels personatges, amb les seves indecisions, dubtes, vel·leïtats i crueltats. Un espectacle exquisit, de ritme ajustat i que a l'aire lliure, entre els arbres, feia una gran impressió de realitat. Adaptació a la dansa
Tancava el festival, diumenge, una versió per a ballet del Somni d'una nit d'estiu. Els impecables ballarins del Ballettensemble de Mecklenburg il·lustraven fins a l'avorriment la comèdia, amb la fredor de la perfecció tècnica, però mancats d'ànima i sense ni una sola coreografia que interessés.
Paral·lelament, s'ha fet un seminari sobre l'escenografia en Shakespeare que ha reunit directors i escenògrafs de l'àmbit hispànic, i on s'ha posat de manifest la llibertat de plantejaments que susciten els textos del dramaturg, que en l'època va ser qualificat d'autèntic "sacsejaescenes".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada