publicat per
26/09/2015
Gema Moraleda
Woody Allen i Àlex Rigola. Àlex Rigola i Woody Allen. Sobre
el paper, la proposta m’entusiasmava, dos noms que considero referents creatius
units en el mateix muntatge. Feia molts mesos que maldava per no poder anar-ho
a veure a Madrid (on es va estrenar al Teatro de La Abadía) quan vaig conèixer
la notícia que La Villarroel l’estrenaria i, a més, amb un repartiment de luxe.
Música per a les meves oïdes.
I no em va decepcionar. Al contrari, em va entusiasmar.
Marits i mullers és un d’aquells textos cent per cent Woody Allen que analitza
el matrimoni i les relacions de parella amb cruesa, ironia i des de tots els
angles possibles. Seria fàcil muntar-lo a l’estil del cineasta de Nova York,
recórrer a la interpretació clàssica a la que estem acostumats i vestir-lo
d’una escenografia moderna i chic. Però no. Rigola tria el camí difícil i
decideix fer seu el text, marcar una interpretació sòbria i muntar-lo al
voltant d’una taula.
Aquesta darrera és, potser, la decisió més original de
totes. Rigola posa l’escenari al mig de la sala i n’ocupa el centre amb una
taula baixa. Encercla el perímetre amb sofàs on els actors es barrejaran amb
públic i, en comptes de desenvolupar l’acció al centre de l’escenari, com és el
normal, fa que tot es desenvolupi al voltant de la taula. No al centre, sinó a
la periferia de l’escenari. I ho fa sense que els actors donin l’esquena a
públic en cap moment ni aquest tingui la sensació que s’està perdent alguna
cosa. Una autèntica filigrana escènica que no vaig percebre en el moment (estava
massa submergida a la història) sinó uns dies més tard, mentre pensava en el
muntatge.
El repartiment, com deia, és de luxe. A part dels meus
admiradíssims Joan Carreras i Andreu Benito, fidels escuders del director en
tots els seus darrers muntatges, trobem també unes esplèndides Mònica Glaenzel,
Sandra Monclús i Mar Ulldemolins. Tanca el repartiment Lluís Villanueva, en un
paper molt allunyat del seu recordat personatge de Plats Bruts. Tots sis ens
regalen interpretacions sòbries i contingudes, fins i tot en els moments més
còmics, que busquen en tot moment la complicitat del públic. Un repartiment
molt ben compenetrat que, sobre aquest escenari despullat, carrega amb el pes
de la funció sobre les seves espatlles.
Marits i mullers no és un text amable ni una comèdia fàcil.
És divertit, molt, però també planteja interessants reflexions sobre què
significa compartir la vida amb algú, estimar, desitjar o estar enamorat, i la
posada en escena d’Àlex Rigola permet que el missatge arribi al públic amb tota
la força i intel·ligència que desplega Woody Allen en la seva feina.
Més que recomanable, imprescindible.
Marits i mullers
Basada en el guió de: Woody Allen. Direcció: Àlex Rigola.
Repartiment: Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Glaenzel, Sandra Monclús, Mar
Ulldemolins i Lluís Villanueva. Coproducció: Heartbreak Hotel, Teatro de La
Abadía, Trànsit Projectes i La Villarroel.
Sala: La Villarroel. Data: 20/09/2015. Fotografia: (c)
Projecte Fonamentum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada