Amena amanida

tot mataró

21 de març de 2006

‘La fira de l’amor’ satisfà el Monumental amb els textos de Brecht
El darrer cap de setmana s’ha estrenat al Teatre Monumental ‘La fira de l’amor’, espectacle miscel·lani sobre poesies, cartes i cançons de Bertolt Brecht que dirigeix Moisès Maicas, amb dramatúrgia compartida amb Anna Soler Horta i direcció musical de Genís Mayola. El protagonitzen Lourdes Fabrés, Roger Pera i Elisenda Renom en l’execució de textos i cants, una formació de clarinet, fagot, flauta i piano en la interpretació musical i el coixí d’un col·lectiu de més de trenta veus creat per a l’ocasió sota l’advocació brechtiana de ‘Coral de tres rals’. I precisament la primera constatació que el muntatge evidencia és que, mig segle després de la seva mort, la producció de Brecht continua essent un doll inesgotable de material interessant per a l’escena. Moisès Maicas demostra ser-ne un bon coneixedor i n’ha pouat un seguit de retalls, alguns inèdits en català, amb els que enfila un recorregut temàtic sobre l’amor. Tot i que és la desafecció l’argument que hi domina, resulta ser un mosaic amè per la traducció que també n’ha fet expressament Anna Soler Horta, que versiona els textos amb bellesa i claredat. En el marc d’un fons d’escenari despullat i amb taques de salabror, l’espectador mataroní no només agraeix el caràcter suggerent i senzill de la proposta, sinó també la complicitat induïda per l’actuació del cor, en el qual pot identificar membres de Primavera per la Pau, de Sala Cabañes i d’altres formacions locals. Una actuació, cal dir-ho, ben mesurada per la labor de contenció del director i en la que destaca més el treball del component femení, fins i tot amb un punt d’impudor a ‘Alabama Song’, el número final. ‘La fira de l’amor’ potser no és un producte innovador, però ve a ser com l’amanida variada d’un Brecht digerible que el bon ofici de Maicas condimenta amb música, caracterització i vestuari apropiats dintre l’ortodòxia de l’autor. I si el tast de l’estrena va revelar alguns grinyols interpretatius i de ritme, s’ha de creure que seran fàcilment superables quan l’espectacle es presenti d’aquí a uns mesos al Versus Teatre de Barcelona.