16 de març 2006

La Beckett estrena 'La nit àrab' en el cicle Ronald Schimmelpfennig

el periodico
16 de març de 2006

ELENA HEVIA
BARCELONA
El teatre de Roland Schimmelpfennig s'escapa del tòpic segons el qual tot autor alemany ha de ser seriós, profund i pesat. Per demostrar-ho, la Sala Beckett està organitzant un cicle dedicat a aquest dramaturg, nascut a Göttingen el 1967, i fins al 16 d'abril tindrà en cartell una de les seves peces més reconegudes, La nit àrab, que ja va visitar el Romea fa uns anys en versió alemanya. Dirigida aquesta vegada per Toni Casares, està interpretada per Sandra Monclús, Cristina Genebat, Jacob Torres, Xavier Pujolràs i Ernest Villegas. Tot i ser molt representat a Alemanya, la gran projecció de l'autor va venir a través dels muntatges del Royal Court de Londres.FAULA ACTUALElaborada a través de cinc monò- legs, La nit àrab fa referència a Les mil i una nits, i com a tal presenta una faula en clau contemporània en què una dona amnèsica, com una nova bella dorment oriental, ha de ser despertada amb un petó. Roland Schimmelpfennig, que aquests dies visita Barcelona per impartir un taller de teatre, és conscient que el títol ofereix avui unes referències molt diferents de les del moment en què va escriure l'obra (2001). "Volia parlar del món àrab meravellós, el de la nostra nostàlgia, i no el de les perifèries en flames", sosté. La utilització dels elements fantàstics no li serveix a l'autor per escapar del dia a dia, "sinó més aviat per dibuixar una forma de realitat més definida". Conscient que el risc formal no està renyit amb la diversió, diu que pensa només en els espectadors: "Sempre busco les solucions més fàcils i accessibles".El cicle de la Beckett es completarà amb un muntatge d'una altra obra seva, Push Up 1-3, dirigida en aquest cas per Juan Carlos Martel amb Muntsa Alcañiz (del 26 d'abril al 14 de maig), així com diverses lectures dramatitzades d'autors de la mateixa generació que Schimmelpfennig.Noticia publicada a la pàgina 77 de l'edició de 16/3/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...