'LA STRADA', un impossible homenatge a Fellini

www.elperiodico.com

11 d'agost de 2006

Meritxell Manyoses (esquerra), Carles Martínez i Míriam Alamany.

Foto: EFE / ALBERT OLIVÉ

ANTONIO JOSÉ NAVARRO

DIRECTOR: Xicu Masó

INTÈRPRETS: Carles Martínez, Míriam Alamany, Miquel Gòrriz

TEATRE: Romea

ESTRENA: 10 d'agost

Malgrat que són necessaris per portar a bon port una empresa tan ambiciosa com pot ser l'adaptació teatral del clàssic de Federico Fellini La strada (1954), l'entusiasme i el bon ofici no constitueixen per ells sols instruments suficients per sortir airós d'un repte semblant.D'alguna manera, malgrat l'indubtable esforç creatiu desenvolupat per tots els integrants de l'equip de L'Alegria Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, responsable de la posada en escena, aquesta Strada teatral estava condemnada al fracàs ja per endavant. ¿I per què? Doncs, en primer lloc, perquè la pel.lícula de Federico Fellini és un referent artístic molt poderós. Massa. La strada de Fellini és una forma d'expressió artística completa, compacta, sense fissures, que no és susceptible de ser interpretada; no es tracta d'un text, teatral o no, permeable a tota mena d'actualitzacions o d'interpretacions.I és que La strada felliniana no és únicament un guió, una histò- ria per explicar, sinó un desbordant món audiovisual carregat d'elements superposats que donen sentit a la faula: la música de Nino Rota; aquella particular estètica que barreja neorealisme amb elements fantàstics i caricaturescos que coquetegen, de vegades, amb el més poètic surrealisme; els moviments de càmera; el muntatge; la textura ambiental dels exteriors-Tot plegat, una cosa pràcticament impossible de reproduir damunt d'un escenari. El que queda en escena, doncs, és pura fantasmagoria, apunts i records de la pel.lícula de Fellini, l'evocació dels seus passatges més destacats, dels seus elements dramàtics més evidents: bàsicament, la tràgica història de l'aprenentatge vital de Gessamina que, irònicament, transcorre enmig d'un món de fantasia, el circ, que al seu torn encobreix un món cruel ple de misèries humanes.La temptativa empresa per Xicu Masó i el seu equip és verdaderament digna, però la força de la pel.lícula en què es basa acaba per enfosquir el treball de la companyia. Fins i tot els que no coneguin el film original --el director, per cert, recomana revisar-lo després d'assistir a la funció, i no abans-- probablement trobaran a faltar certa riquesa de matisos en l'obra. La versió teatral de La strada desplega a vegades un humor massa fàcil, mentre que el drama no aconsegueix ferir realment l'ànim de l'espectador. Tot i així, convé destacar el treball fet pels actors, les hàbils solucions de posada en escena per canviar de seqüències, de plans, i el sentit homenatge a una obra mestra del cine.

Noticia publicada a la pàgina 17 de l'edició de 13/8/2006 de Estiu Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF