27 de gener de 2007
NÚRIA SÀBAT
AUTOR I DIRECTOR Rafael Spregelburd
INTÈRPRETS Oriol Guinart, Cristina Cervià, Meritxell Yanes i David Planas
TEATRE Sala Beckett
Al pot petit hi ha la bona confitura, afirma la dita popular. I amb raó. Modestament, però sense complexos, les sales petites continuen demostrant que, artísticament, poden competir amb les seves poderoses germanes grans i fins i tot donar-los una bona lliçó. Una prova d'això la trobem a la Beckett, on Rafael Spregelburd presenta el seu clarivident Lúcid, una divertida i magnètica peça concebuda com una sofisticada trampa amb què l'hàbil caçador de catàstrofes pretén (i ho aconsegueix) obtenir la incauta presa, o sigui l'espectador.Representant de la nova dramatúrgia argentina, Spregelburd proposa noves formes narratives que posen de manifest la confusa percepció que tenim de la realitat. Esbojarrada i divertidament cruel, Lúcid és una intel.ligent i original manera de jugar amb l'ambigüitat espaciotemporal a partir d'una història rocambolesca que reflecteix la fragmentació de la ment davant determinats fets o situacions, i mostra les seqüeles d'una societat desequilibrada i absolutament desestructurada.La complexitat estructural obliga a fer freqüents canvis de registre que han de revelar les diferents cares d'aquest somni lúcid que el jove Lluc tant anhela controlar. Un objectiu que aconsegueixen clarament els quatre intèrprets: David Planas (Darío, el tennista i atribolat cambrer de La Pierrade), Meritxell Yanes (intrèpida doneta dels nostres dies), Oriol Guinart (divertidíssim Lluc, addicte a la teràpia des que va voler morir i no el van deixar) i Cristina Cervià (que broda el paper d'una atribolada mare de família).S'entenen així les efusives ovacions que cada nit omplen la sala de Gràcia. El que no s'entén és que no hi hagi una pròrroga --aquí o on sigui-- que li permeti al muntatge viure el temps que es mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada