Els indians a escena

www.avui.cat
29 de gener de 2007

Quadern de teatre

Francesc Massip
Amb La indiana d'Àngels Aymar s'ha donat inici al nou format del Projecte T6 d'autoria catalana. L'avantatge de la nova orientació és que es treballarà amb més calma: els autors tindran tres anys de beca i escriuran/muntaran dues peces, una als Tallers del TNC i l'altra en una Sala Alternativa de la xarxa COSACA, tot plegat amb el suport de la SGAE. El fet de contemplar la "segona oportunitat" és bàsic en un sistema teatral on molts solen tenir un primer cop, però ben pocs arriben a la segona. Paral·lelament, demà mateix s'enceta a la Sala Beckett una altra iniciativa de promoció de la nova escriptura dramàtica: el Cicle de Teatre Català Contemporani que s'inicia amb City/SimCity de Jordi Casanovas, culminació de la Trilogia dels Videojocs començada fa un any a AreaTangent, i que inclourà autors d'última fornada com Marta Buchaca i Carles Mallol.
La indiana és un text madur, complex, elaborat i original, que incorpora a escena el tema de l'aventura catalana a les Amèriques al llarg del segle XIX. Després de tres segles d'estar expressament vetats de comerciar amb Amèrica, els catalans s'aboquen a ultramar amb l'esperança de fer fortuna. Un dels homes de teatre més significatius d'aquella centúria, Josep Robrenyo, va fer una exitosa gira americana amb escala a Santiago de Cuba, on "la colonia catalana, muy abundante, ansiaba ver representadas las piezas que el autor-actor tenía compuestas en la lengua regional"; però quan el 1838 decideix retornar a casa va naufragar i va morir de set, com ho testimonia el seu fill, supervivent amb altres membres de la companyia, que es va quedar a l'illa on encara a mitjans segle XX hi havia descendents dedicats al teatre.
L'autora parteix d'unes cartes reals escrites per avantpassats seus que van fer calerons a ultramar i van construir-se una torre a Catalunya, com tantes n'hi ha amb el peculiar estil d'aires caribenys. La peça combina aquests singulars rastres en un anar i venir del passat cubà al present català. Un canemàs ben dialogat que ens presenta la peripècia de la noia que arriba a l'Havana per casar-se, queda seduïda per la sensualitat d'habitants i paratge i pren partit per l'abolicionisme, d'acord amb la lluita antiesclavista que catalans com Laureà Figuerola van encetar el 1865 i que aconseguirien culminar el 1886. En paral·lel, articula la història de la seva descendent, que ara habita aquella vil·la enjardinada i que a instàncies d'una jove guionista de cine treu la pols de la correspondència conservada a les golfes. L'encaix no cau en la temptació d'una fàcil referència a les servituds dels emigrants contemporanis. En té prou de posar de manifest que a la base de les fortunes de tants americanos pròspers hi havia el tràfic d'esclaus. Encara és en peus, per a ignomínia de la ciutat, l'estàtua del negrer sense escrúpols Antoni López, plantificada vora la Llotja, un monument que va ser enderrocat el 1936 i restablert el 1939: fins quan?