14 de gener de 2007
El director teatral Roger Bernat estrena al Teatre Lliure 'Das Paradies Experiment', un muntatge obert i amb estructura variable
Redacció
El director teatral i actor Roger Bernat vol "destapar les passions ocultes de la nostra vida i rescatar-les de la foscor de la nit" en el seu espectacle Das Paradies Experiment, que es podrà veure del 18 al 28 de gener al Teatre Lliure.
L'origen de l'espectacle ve d'un vídeo -protagonitzat per una de les actrius que apareixen al muntatge teatral- inspirat en el retrat d'una transsexual, El Hermafrodito, de Velázquez, segons va explicar Bernat. Tot i que el vídeo es va crear el 2004 i va ser exhibit en algunes galeries i museus, Bernat va veure que "encara podia contar moltes coses a partir d'aquesta idea" i va decidir "crear una obra de teatre on les dues protagonistes il·luminessin les zones ocultes de l'ésser humà, explicant històries personals o fictícies i fent una sèrie d'accions que emfasitzessin aquestes històries".
Segons el director, l'obra "ofereix un visió heterogènia de la realitat quotidiana de les persones", ja que "sovint la gent intenta ocultar les seves passions i emocions". Per això, Bernat reclama a través del seu muntatge "la llibertat de tots aquests sentiments".
Redacció
El director teatral i actor Roger Bernat vol "destapar les passions ocultes de la nostra vida i rescatar-les de la foscor de la nit" en el seu espectacle Das Paradies Experiment, que es podrà veure del 18 al 28 de gener al Teatre Lliure.
L'origen de l'espectacle ve d'un vídeo -protagonitzat per una de les actrius que apareixen al muntatge teatral- inspirat en el retrat d'una transsexual, El Hermafrodito, de Velázquez, segons va explicar Bernat. Tot i que el vídeo es va crear el 2004 i va ser exhibit en algunes galeries i museus, Bernat va veure que "encara podia contar moltes coses a partir d'aquesta idea" i va decidir "crear una obra de teatre on les dues protagonistes il·luminessin les zones ocultes de l'ésser humà, explicant històries personals o fictícies i fent una sèrie d'accions que emfasitzessin aquestes històries".
Segons el director, l'obra "ofereix un visió heterogènia de la realitat quotidiana de les persones", ja que "sovint la gent intenta ocultar les seves passions i emocions". Per això, Bernat reclama a través del seu muntatge "la llibertat de tots aquests sentiments".
Teatre, espai de denúncia
Per la seva banda, Vero Araúzo, la protagonista del vídeo original i també del nou muntatge de Bernat, assegura que el teatre "hauria de ser un espai de reivindicació i denúncia", i que Das Paradies Experiment "reclama la llibertat de reconèixer com a pròpies aquelles parts que nosaltres mateixos no volem veure".
L'espectacle es desenvolupa a partir d'una sèrie de convencions establertes pel director, sense un text fix, de manera que les dues actrius que hi apareixen -Araúzo i Margalida Riera- actuen "de manera espontània".
Bernat reconeix que per a la creació d'aquesta obra necessitava "alguna cosa més que actors convencionals". Per això va decidir no recórrer a actors professionals. "Necessitava un tipus d'intèrpret molt més creatiu", assegura.
Com a conseqüència d'aquesta estructura variable, Bernat confessa que el muntatge "no sempre dura el mateix", però reconeix que les actrius tenen en escena "un rellotge amb el qual poden anar mesurant el temps". Amb tot, "sovint l'obra va d'una banda a l'altra i és difícil controlar-la".
Roger Bernat té ja una sòlida relació amb el Teatre Lliure, on ha estrenat diferents obres, entre les quals Àlbum (1988), Bones intencions (2003), La la la la la (2004) i Tot és perfecte (2005).
Per la seva banda, Vero Araúzo, la protagonista del vídeo original i també del nou muntatge de Bernat, assegura que el teatre "hauria de ser un espai de reivindicació i denúncia", i que Das Paradies Experiment "reclama la llibertat de reconèixer com a pròpies aquelles parts que nosaltres mateixos no volem veure".
L'espectacle es desenvolupa a partir d'una sèrie de convencions establertes pel director, sense un text fix, de manera que les dues actrius que hi apareixen -Araúzo i Margalida Riera- actuen "de manera espontània".
Bernat reconeix que per a la creació d'aquesta obra necessitava "alguna cosa més que actors convencionals". Per això va decidir no recórrer a actors professionals. "Necessitava un tipus d'intèrpret molt més creatiu", assegura.
Com a conseqüència d'aquesta estructura variable, Bernat confessa que el muntatge "no sempre dura el mateix", però reconeix que les actrius tenen en escena "un rellotge amb el qual poden anar mesurant el temps". Amb tot, "sovint l'obra va d'una banda a l'altra i és difícil controlar-la".
Roger Bernat té ja una sòlida relació amb el Teatre Lliure, on ha estrenat diferents obres, entre les quals Àlbum (1988), Bones intencions (2003), La la la la la (2004) i Tot és perfecte (2005).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada